Category Archives: IES Infanta Isabel d’Aragó

“Deu mil hores” al Nivell Zero de la Fundació Suñol

Del 16 de novembre a l’11 de desembre de 2010 al Nivell Zero de la Fundació Suñol es pot veure l’exposició de les tres obres realizades en la primera edició del projecte, així com els processos de creació.

  • 10.000 hores, de Salvador Juanpere EN RESiDÈNCiA a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó: web i bloc.
  • nouBARRISnou, de Lluís Sabadell Artiga EN RESiDÈNCiA a l’Institut Collserola: web i bloc.
  • Air race, de Daniel Chust Peters EN RESiDÈNCiA a l’Institut Bernat Metge: web i bloc.

L’exposició es pot visitar de dilluns a dissabte, de 16h a 20h. L’entrada és lliure.

En Residència - Vista de les escales de Deu Mil Hores, de Salvador Juanpere En Residència. Pati exterior En Residència - Vista de l'obra de Salvador Juanpere

L’exposició ha estat organitzada per A Bao A Qu amb el suport de l’Institut de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, i la Fundació Suñol

10.000 hores: l’obra finalitzada

El procés de realització de 10.000 hores culmina amb l’exposició de la instal·lació escultòrica a l’Institut Infanta Isabel d’Aragó de l’1 al 4 de juny de 2010. Integren l’obra 63 escales pintades de blanc i 21 lingots de bronze. A les vitrines s’exposa material del procés de creació (dibuixos, textos, quaderns de treball del Salvador Juanpere i dels estudiants, etc.)

10.000hores_expo-23610.000hores_expo-23610.000hores_expo-236

10.000hores_expo-110.000hores_expo-1310.000hores_expo_0407

10.000hores_expo_037710.000hores_expo-38010.000hores_expo

Una emoció desconeguda

Avui, divendres 11 de juny, ha estat l’últim dia de classe d’Educació visual i plàstica. Una classe on hem dut a terme una experiència excepcional, tal com queda palès en aquest bloc. En aquesta última sessió encara hi ha hagut temps per publicar-hi els darrers comentaris. I en acabar, just en el moment d’abandonar l’aula, m’heu fet notar aquest final. No ha estat una declaració conjunta i explícita, ha estat una subtil expressió, amb alguna frase o amb algun gest, de la pena de deixar enrere tot un cúmul de sensacions especials. Aquesta expressió ha estat breu i efímera, però prou intensa com per sentir-la clarament. Després, ja sol, he tancat l’aula i una emoció especial, que no sé explicar, m’ha sorprès. Potser era satisfacció o potser era agraïment, o potser és una nova classe d’emoció que jo no coneixia.

No he intervingut en cap moment en el bloc, però ara vull trencar aquesta actitud i donar-vos les gràcies a vosaltres i a tots els que han participat en el projecte. Em quedo amb l’atenta curiositat de la Goretti, l’educada discreció de la Isabel, el record familiar de la Montse, la ferma entrega de la Jemma, la implacable empenta del Dani, la sagaç predisposició del Luis, la natural participació de l’Ariadna, l’alegre impaciència de la Laura, la compromesa voluntat de l’Elena, l’exultant inquietud del Marc, la decidida actitud del Fernando, la introvertida col·laboració de la Beatriz i la sensible exactitud de la Miriam.

No us equivoqueu, no sóc psicòleg, només deixo constància de les meves imprecises percepcions. En el que no hi ha dubte, perquè així ho heu corroborat, és en l’enorme i decisiva intervenció del Salvador. Ha estat l’ànima i el motor que ha guiat a bon port el projecte. Ha comptat amb el vostre ajut i amb la feina silent i constant de la Núria i la Laia. I hem tingut la sort de sentir ben a prop el suport i la companyia que ens han brindat la Rosa, la Marta i l’Ernesto.

Potser si que, al capdavall, hem pujat un graó.

Gràcies a tots.

Miquel Romagosa

Un plaer Salvador!

09_abril_10-71-lwMoltes gràcies Salvador, m’ho he pasat molt bé amb tú, aquest projecte m’ha agradat molt, ha sigut molt divertit, i una odisea per nosaltres, una aventura inesperada.
Mai ho olvidaré, ha sigut una experiència molt bona. Potser que quan busqui treball poso això al meu curriculum…
Ha sigut tot un plaer!

Luis Morote

Comença un nou cicle d’aprenentatge

en-residencia_21maig-27-lw

En primer lloc m’ agradaria donar les gràcies a en Salvador i a tots aquells que han fet possible aquest projecte,  espero que altres alumnes i artistes puguin viure una experiència semblant.

Al llarg d’aquest procès  hem pogut comprendre el valor d’una metàfora, aprendre amb altres alumnes l’ofici d’artista i treballar amb un ben a prop. Saber el que significa elaborar un obra d’art nova i particular, partint d’una idea, d’una reflexió, tot en un període de temps bastant curt…  i haver-ho aconseguit!

Com va dir en Miquel el dia que es va inaugurar l’exposició de l’obra, aquest procès s’ha acabat, però per a tots nosaltres significa el començament d’un nou cicle d’aprenentatge.

Maria Goretti Aparicio Oller

gràcies Salvador!

dsc_0619-lwPrimer de tot donar-li les gràcies al Salvador ja que ens ha brindat l’oportunitat d’experimentar una nova experiència en només una màteria del curs. El projecte ha sigut interesant i diferent perquè en una classe normal prens apunts i llegeixes llibres, en canvi, en aquest projecte hem pogut participar en una obra d’art amb un artista real.

Laura Pérez

Viatge al món dels escultors

dsc_0088-lwAquest treball ha significat molt per a mi, per al meu ensenyament. Ha sigut una gran part dels aprenentatges que m’han donat a quart d’ESO. Ha estat un treball en el que si es treballava sol, no es feia res, i si es trevallaba en grup, es feia tot, bè i ràpid. A sobre fèiem ‘cachondeo’ mentre feiem la feina. Ha sigut una feina que ens ha costat molt d’elaborar: els plànols, les mesures, llimar peça per peça, pintar totes les escales… Però en resum ha sigut un treball molt significant per a mi, m’ha ensenyat que les coses, si es fan malament i sense ganes, millor no fer-les. Dono les gràcies al Salvador Juanpere, al Miquel Romagosa, als meus companys, i a tot el que ha fet possible la realització d’aquest projecte.

Dani Linares

Un aprenentatge constant

dsc_0004-lwDurant els últims 6 mesos hem estat treballant amb un artista, en Salvador Juanpere. Al principi vam veure com treballen els artistes tan en la facultad de Belles Arts com en el seu taller. Desprès vam començar a fer la nostra pròpia obra. Mentre la fèiem vam estar aprenent contínuament sobre art, el treball en equip i la distribució de feines i, a més, vam aprendre fins i tot de fusteria! m

Hi ha hagut moments mes difícils i cansats, però també estones entretingudes en que només pensàvem en el que estàvem construint i en com quedaria.

En definitiva, el projecte en el que volíem representar el nostre aprenentatge també ha sigut un aprenentatge constant i que recordarem durant molt de temps.

Fernando Miranda

Tot procés té un final

09_abril_10-80-lwPer fi arribat el dia esperat per a tots nosaltres, el gran final del nostre projecte, anomenat 10.000 hores.

Ha sigut una experiència nova, on em après a treballar de manera ordenada i sempre en equip. També hem après a treballar de manera diferent al que estem acostumats com es seure a la cadira i escoltar al professor.

La inauguració realitzada el 2 de juny al nostre institut, va ser una tarda plena de felicitacions i paraules de agraïment per part de tot aquell que ha treballat o ha observat aquest procés amb aquest gran resultat.

 

Espero que aquesta inauguració no sigui l’única i que pugui gaudir d’aquest treball per molt de temps , ja que per molt de nosaltres mai oblidarem aquesta gran experiència.

 

Isabel Montoya Roca.