Gràcies i fins sempre

dsc_0038-lw

La inauguració del nostre projecte va ser una experiència molt emotiva i estranya, ja que mai ho havíem viscut abans.
Durant 8 mesos, vam tenir una convivència harmònica amb en Salvador des de que ell va entrar al nostre taller, i nosaltres al seu. Des d’aquell moment vam crear un vincle, quasi quasi una simbiosi perquè les dues parts érem importants per aquest projecte. Serà molt estrany no tornar a baixar al nostre taller, amb la visita d’en Salvador de tant en tant, per a ajudar-nos i veure el nostre progrés.
Per això vull donar les gràcies a tots els membres que han fet possible aquesta experiència, sobretot al Salvador i al Miquel, perquè ha sigut realment molt profitosa i ens ha ajudat a tots a madurar (tant artísticament com personalment ), saber ajudar sense que ens ho demanin i sobretot a conviure.
Gràcies i fins sempre.

Jemma K

One thought on “Gràcies i fins sempre

  1. Salvador

    Jemma, a tu i a tots els companys us vull dir que també a mi se’m farà estrany no tornar al vostre taller. Se’m farà estrany no baixar a aquest espai gran una mica humit, pintat de colors molt vius i tenir-vos al davant en perfecte atenció o barrejar-me en el desordre alegre del treball compartit. De veritat que ha estat una experiència inoblidable i ara me n’adono de l’error que hagués comès de no acceptar la proposta quan me’n van parlar per primer cop. Dubtava… em semblava que era molta dedicació i que ja tinc prou feines i prou obligacions. Us he de dir que una de les coses més excitants que te aquesta feina a la que em dedico és que et posa davant de reptes contínuament, davant de noves situacions que et fan replantejar sempre allò que et sembla que saps. Haver residit al vostre taller i haver treballat amb vosaltres serà una de les experiències més emotives del meu currículum, i una càrrega d’energia vital, jove, alegre, optimista i de bon rotllo que a la meva edat ja no va gens malament…
    Ara ja s’ha acabat, així havia de ser, i t’he de dir que no esborraré la lluïssor d’unes llàgrimes, seran en el meu record la materialització d’un altra metàfora: la de la força de l’art encara, per afectar les fibres més sensibles, per emocionar-nos.
    Salvador

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *