Finalment, després de molta dedicació i treball, podem dir que les 10.000 hores, per fi estan acabades.
Penso que tot aquest any amb el projecte de l’escala, ens ha servit a tots per treballar amb un artista que viu en el difícil món de l’art. A més també hem pogut fer pràctiques d’allò que esudàvem. I tot ho em fet gràcies al treball en equip, un valor que ens ajuda a tots pels anys vinent a treballar conjuntament.
I despedint-me d’aquest bloc, només puc dir que m’ha encantat poder treballar amb el Salvador, amb en Miquel i amb els meus companys.
Montserrat Garcia Silva.
Montse: Només vull dir-te que sóc jo el que ha estat encantat de treballar amb tu, amb tots vosaltres. A partir d’ara quan et miris l’escala de pintor del teu avi potser hi sentiràs un soroll de fons, aquell que fèiem entre tots al taller en separar i polir les fustes o et vindrà una olor de pintura que quasi us feia ballar el cap. L’art (va dir algun cop el mestre Tàpies) ens ensenya a veure la realitat amb un altra dimensió. No sabrem mai amb certesa si aquesta obra que hem fet entre tots és o no una bona obra d’art (qui ho sap això?) però el cas és que acompleix amb les expectatives que li demanem a una obra d’art, donar dimensió a la realitat, fer-nos sentir millors, disfrutar, i el més important: construir en lloc de destruir…i tot, “parlant tranquil·lament”.
Molt agraït.
Salvador