En primer lloc m’ agradaria donar les gràcies a en Salvador i a tots aquells que han fet possible aquest projecte, espero que altres alumnes i artistes puguin viure una experiència semblant.
Al llarg d’aquest procès hem pogut comprendre el valor d’una metàfora, aprendre amb altres alumnes l’ofici d’artista i treballar amb un ben a prop. Saber el que significa elaborar un obra d’art nova i particular, partint d’una idea, d’una reflexió, tot en un període de temps bastant curt… i haver-ho aconseguit!
Com va dir en Miquel el dia que es va inaugurar l’exposició de l’obra, aquest procès s’ha acabat, però per a tots nosaltres significa el començament d’un nou cicle d’aprenentatge.
Maria Goretti Aparicio Oller
GORETTI: Ha estat agradable treballar amb tu. Espero que aquest projecte t’hagi donat una visió més pròxima dels treballs artístics. La teva discreció i sensibilitat sé que s’inclinen cap a la creació. Només voldria tornar a insistir en la idea que el treball que hem fet junts és fruit de la meva manera de veure les coses i d’entendre l’art i que de maneres de fer i d’entendre l’art en el nostre món contemporani (postmodern) n’hi ha una infinitat, tantes (potser) com creadors. M’agradaria que aquesta experiència us hagi servit tant a aquells que voleu inclinar-vos cap a la creació com aquells que no. En qualsevol activitat de la vida necessitem construir la nostra personalitat, (pujant pels graons d’una escala que metaforitza el creixement i la formació..) per ser un mateix, decidir amb llibertat, tenir criteri i també ser solidari. Crec que en aquesta experiència de les deu mil hores hem experimentat coses com aquesta.
Fins aviat!
Salvador