Per fi! Les escales ja estan llestes per exposar.
El procés ha estat costós. Les mides, els esbossos, l’AutoCat, el procés de construcció… Quin fart de polir peces! Algunes es van trencar, altres es van perdre i les van haver de d’elaborar nosaltres mateixos. També vam tenir l’oportunitat de fer servir el trepant, molts per primer cop. I la cola, més que fer-la servir per enganxar, semblava que fós una joguina. D’altra banda, la pintura blanca diluïda que vam fer servir per les escales encara no s’ha anat del braç. Ens ha costat molt, però el resultat ha estat molt satisfactori i gratificant.
Aquesta ha sigut una gran experiència, un curs diferent en què no només ens hem limitat a fer làmines, sinó que hem pogut formar part i realitzar un projecte des del començament fins al final. I aquesta experiència l’he pogut compartir amb els meus companys, el professors que han participat, sobretot en Miquel, i un artista realitzat com és en Salvador Juanpere.
Miriam Rivera
Miriam: Tu i tots els companys, i jo mateix, hem sortit per unes hores (deu mil?) del transcórrer normal de les nostres vides, “de fer làmines”. Tal com he escrit a la Jemma, aquesta experiència també per a mi ha estat un sortir d’allò conegut i habitual, d’un “fer làmines”. I per això crec que ens ha ensenyat a tots alguna cosa que no sabem ben bé que és o no podem expressar però és a dins. Segur que farem més làmines a la vida però de cop, en sec, sense saber com sortirem de l’ordinari per veure’ns des d’un altre perspectiva. I amb aquestes altres sortides del conegut ens anem construint com aquell personatge del conte de Borges…pujant uns graons que ens permeten veure les coses de mes amunt, amb més claredat.
Gràcies per la vostra feina
Salvador