El casal de Tebes

Tebes, la de set portes, era una ciutat de Beòcia a la Grècia central fundada per Cadme, fill d’Agenor, rei de Tir. Cadme era germà d’Europa, que va ser raptada per Zeus, transformat en toro, i portada a l’illa de Creta, on van consumar el seu amor. Cadme va voler anar a buscar Europa, però l’oracle de Delfos li va desaconsellar la recerca de la seva germana i li va encomanar que fundés una ciutat on s’ajagués una vaca. Allí va fundar, després de donar mort a una serpent, el que havia d’esdevenir Tebes. Cadme es va casar amb Harmonia, filla del déu de la guerra Ares.

            Mort Cadme, i després de diverses vicissituds per la successió al tron de Tebes, el poder va passar a Laios, al qual un oracle va advertir que moriria a mans del seu fill: en conseqüència, quan va ser pare, va manar abandonar el seu fill al mont Citeró, amb els peus junts clavats amb un clau. Els pastors de Pòlip, rei de Corint, que no tenia fills, el van trobar, el van portar a la cort i allà va ser criat com a fill de Pòlip, que el va anomenar Èdip (‘peus botits’). Quan es va fer gran, Èdip va voler trobar resposta als seus orígens i va anar a l’oracle de Delfos, que li va revelar que es casaria amb la seva mare després de matar el seu pare. Horroritzat, va decidir de no tornar a Corint i es va dirigir cap a Tebes; però, durant el viatge, un vell amb un carro el va voler fer fora del camí i Èdip el va matar: el vell era Laios, el seu autèntic pare. En aquella època, Tebes estava assetjada per l’Esfinx, que devorava aquells qui no encertaven l’enigma que els plantejava. Èdip, però, va resoldre l’enigma , i a Tebes li van demanar que fos rei i es casés amb la reina Iocasta. Van tenir dos fills, Etèocles i Polinices, i dues filles, Antígona  i Ismene. Quan Èdip va descobrir que s’havia acomplert l’oracle, Iocasta es va suïcidar i ell es va treure els ulls. El germà de Iocasta, Creont, va regir Tebes fins que els fills mascles d’Èdip, arribats a la majoria d’edat, es van barallar per compartir el tron. Èdip els va maleir, se’n va anar a Atenes i va morir a Colonos.

Èdip i Antígona de Gabriel Wickenberg

Etèocles es va negar a cedir el tron al seu germà, i Polinices es va exiliar a Argos; va reclutar sis famosos guerrers amb els seus exèrcits i es van encaminar contra Tebes. En una de les set portes de la ciutat, Polinices va lluitar contra Etèocles i tots dos van morir; però, Polinices, per ordre de Creont, va ser deixat que es corrompés desenterrat. Antígona, la seva germana, va desobeir l’ordre i li donà sepultura; per això va ser condemnada a morir emparedada en una cova. Els atenesos van prendre Tebes i van empresonar Creont.

Etèocles i Polinices de Giovanni Battista Tiepolo

Quant a Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.
Aquest article s'ha publicat dins de Amor incestuós, Cicles mítics, General, Herois, Venjança i etiquetat amb , , , , , , , , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

5 respostes a El casal de Tebes

  1. Retroenllaç: Èdip Rei de Sòfocles | Literatura grega a escena

  2. Raül Àlvarez diu:

    Χαιρετε,
    Ja coneixia la gran majoria d’aquestes històries, però les has relacionat bastant bé. No sabia pas que Cadme era el germà d’Europa. Cada dia s’apren una cosa nova! Bon apunt!

  3. Retroenllaç: Les nostres Antígones! | El fil del mite grec

  4. Retroenllaç: Pervivència d’Edip i Antígona en l’art: “Èdip a Colonos”, de Baptiste Hugues i “Els primers freds” de Miquel Blay | Literatura grega a escena

  5. Retroenllaç: Per a Èdip rei no passen els segles | Literatura grega a escena

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *