Agdistis i l’origen de l’ametller

Ametller teianenc

Tot i que hi ha un mite que relaciona l’origen de l’ametller amb una història d’amor, la de Fil·lis i Demofont, explicada fa temps a El Fil de les Clàssiques i després a Amics arbres. Arbres amics, també n’hi ha un altre que el relaciona amb Agdistis. Segons Pausànias, Agdistis és un fill hermafrodita, nascut d’una pol·lució nocturna del promiscu déu Zeus. Una altra versió el relaciona amb Cíbele i fa que Zeus, enamorat de la deessa i essent rebutjat per ella, dipositi el seu semen damunt una roca i en sorgeixi Agdistis, ésser hermafrodita que Dionís emboratxà i castrà. De la castració d’Agdistis es diu que en va sorgir l’ametller. La filla del déu-riu Sangari va guardar una ametlla d’aquell arbre dins del seu ventre. Va quedar així embarassada i al cap d’un temps va donar a llum a Ates, el qual abandonà. L’infant fou criat per un boc i, en créixer, es convertí en un jove d’una gran bellesa, de qui s’enamorà Agdistis, que llavors ja només era dona. Aleshores els tutors d’Ates no acceptaren de cap de les maneres aquella nova pretendenta, de manera que feren casar el seu fill amb la filla d’un rei. A les noces, però, comparegué Agdistis i Atis, en veure-la, va perdre el cap i es va castrar. Agdistis només va aconseguir que el cos del seu estimat, que havia mort de la ferida que s’havia infligit, fos incorrupte.

Ametlleret de l'”hortus conclusus” de l’IPM

Enguany l’ametlleret sembrat a l’hortus conclusus de l’IPM ha trigat a florir. Tanmateix Fil·lis s’ha alegrat de veure el seu estimat Demofont o potser recorda més l’origen de l’ametller a partir de la castració d’Agdistis?

A Dones, arbres i poesia (Voliana edicions, 2021) hi trobareu poemes de l’ametller d’Isabel Barriel, Lala Blay, Pepita Castellví (també publicat a Aracne fila i fila), Rosa Fabregat, Maria Rosa Llabrés i Dolors Monserdà.

Agdistis i l’origen de l’ametller a l'”hortus conclusus” de l’IPM

Quant a Margalida Capellà Soler

Professora de clàssiques de l'institut Premià de Mar.
Aquest article s'ha publicat dins de Abandonament, Amor més enllà de la mort, Canvi de sexe, Déus, General, Morir per amor, Personatges femenins, Poesia i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

3 respostes a Agdistis i l’origen de l’ametller

  1. Rabab diu:

    Aquest mite m’ha agradat, ja que relacionar un ametller amb l’amor és peculiar i amorós. Personalment, m’ha agradat el mite, però sí que és veritat que és rar la història que La filla del déu-riu Sangari va guardar una ametlla d’aquell arbre dins del seu ventre. Però sincerament m’agrada així es veu que és únic el mite.

  2. Nora López diu:

    És una història trista al meu entendre. Zeus no s’ocupava de tractar bé els seus fills i al final van acabar patint.
    A més que Adgistis va patir molt com el seu estimat.

  3. Laura Costa diu:

    Aquesta història m’ha agradat molt, encara que m’ha semblat extranya, però interessant.
    Penso que Fil·lis s’ha alegrat de veure el seu estimat Demofont, però sense oblidar-se de l’origen de l’atmetller per la castració d’Agdistis.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *