El fil del mite grec

A Cultura clàssica de 3r llegim Els treballs d’Hèracles de la col·lecció dual 13 de l’editorial Teide (que també tenen en castellà). A classe vam fer un monòleg a partir de la guia de lectura del llibre, tot interpretant Alcmena, la mare d’Hèracles.

Totes som noies i amb aquest escrit volíem posar-nos a la pell d’Alcmena, que quan el seu marit, Amfitrió, va arribar a casa, es veu que ja havia passat pel seu llit el déu Zeus fent-se passar per Amfitrió. Alcmena va quedar embarassada de tots dos i quan els dos fills seus van néixer, van veure que alguna cosa no rutllava i van anar a consultar l’endeví Tirèsies, qui els va confirmar que un dels seus fills era de Zeus.

I així vam anar cada una posant-nos en la pell d’Alcmena i vam fer aquests monòlegs, unes van dir que volien venjança, altres perdonaven el suplantador Zeus, d’altres el volien matar…

I el resultat és que hem fet uns monòlegs ben originals i tots ells ben diferents! Què n’opineu? Quina Alcmena seríeu vosaltres? Jo, aquesta!

MONÒLEG D’ALCMENA

Mira què bé, enganyada, violada per un imbècil que deia que era el meu marit i a sobre m’ho crec! Com m’ho puc haver cregut? És que a més, no ho puc ocultar, perquè estic embarassada! I segur que es nota la diferència entre un fill normal i un de mig déu. Què faré quan neixi? El meu marit es pensarà que l’he enganyat, i encara pitjor, Hera m’odiarà a mort! La gent s’apartarà de mi, es pensaran que ho he fet expressament i la meva família? Ja me’n puc anar oblidant d’ells. El meu marit em creurà si li dic el que ha passat realment? O és que ell també fotrà el camp i em deixarà a mi aquí intentant educar un fill que no coneix el seu pare? On viuré si em fa fora de casa?

Mare meva, quina merda, jo no sé què faré, només sé que ara, toca esperar a que neixi el fill. I creuem els dits perquè s’assembli només a un d’ells, però a quin?

Jo com a ALCMENA

Però, aquest home qui s’ha cregut deixant-me prenyada mai podria haver imaginat que em podria passar això a mi, és impossible que s’ho pugui dir a Amfitrió m’ho callaré, espero que ningú no pugui veure la diferència entre un fill d’home i un de déu. Espero que al menys siguin més o menys iguals perquè si no ja seria molt evident, serà un secret fins que Amfitrió ho sàpiga i quan ho sàpiga que serà de mi i els meus fills?

Alcmena

Em sento enfadada i estafada, encara que ha estat bé, no mentiré, però no m’agrada que m’hagi enganyat, no m’agrada gens això. Però què hi farem? no puc fer res, hauré de criar el nen. No m’agrada aquesta idea però podria ser divertit.

En el paper d’Alcmena

Em sento enfadada, enganyada… com li ho diré al meu marit!?

Alcmena: Bueno cari, és que tinc un problema. Sobre tot no t’enfadis. És que el Zeus, es va disfressar de tu i vam tenir una llarga nit de passió, i ara estic embarassada d’ell. Veritat que no t’has enfadat?

Amfitrió: El que???? Com? Que Zeus què?

Alcmena: Doncs això..

Amfitrió: Estic flipant.

Alcmena: No t’enfadis si us plau… Jo t’estimo, no tinc la culpa de que aquest Zeus faci el que li doni la gana.

Alcmena, no es disculpa!

Alcmena venjativa

No eres tu, Amfitrió! Ai, pensava que eres tu. Ara bé no et demanaré perdó perquè no és la meva culpa que el pixapins aquest m’hagi violat. Així que t’aguantes. Demà mateix agafem un AVE a l’Olimp i es vengem d’aquest poca solta de Zeus.

ALCMENA superada

No pot ser que m’hagin utilitzat d’aquesta manera! Encara no m’ho crec. Qui s’ha pensat qui és? No em pot fer aquestes coses. Em sento fatal. Com no vaig poder notar la diferència? Quina ràbia! Vaja malparit, mentider i covard. Però com ho podia haver sabut jo? El dia que me’l trobi ja es pot preparar per molt Zeus que sigui. I a més quina culpa té Hèracles de tot això? Què passarà amb el meu home, el pobre Amfitrió? No puc ni pensar-hi, tot això em supera.

En la pell d’ALCMENA

Em sento enganyada, estafada. No tinc paraules suficients per descriure el que sento en aquest moment. Mai més no podré sentir confiança. Com sabré ara que el MEU marit, la persona a la qual jo estimo, el meu estimat, realment no és Zeus? Em pregunto jo ara, com podré tenir la mateixa confiança d’abans? La resposta és clara, no podré i tot per culpa d’un ésser tan fastigós com Zeus. Sento culpabilitat, encara que en el fons sé que jo no tinc cap mena de culpa. Però la gent no sap pas això. Com podria jo defensar-me davant d’un déu? Això no quedarà així Zeus. Encara que siguis el pare del fill que he engendrat, mai no et tractaré com a tal. Criaré el meu nen perquè no sigui mai com tu. I si en algun moment tinc l’oportunitat, m’encarregaré personalment de fer que te’n penedissis de tot el mal que m’has arribat a provocar. L’únic que tens de déu és el teu poder, perquè no hi ha cap mena de bondat en la teva persona i faré que tothom ho sàpiga. Aquest mal no te’l perdonaré mai. Mai!

Una altra Alcmena

Em sento traicionada, i no sé perquè segueixo confusa, tota aquesta situació. Tot ha passat tan ràpid, d’un dia a l’altre estic embarassada, amb un semi-déu enganyada per Zeus i tenint que aceptar parir a algú que no he tingut amb la persona que estimo. D’altra banda em sento agraïda per poder tenir un nadó amb Zeus, un déu. Sento que li dec alguna cosa per escollir-me per tenir el seu fill.

Tot es confús, els meus sentiments són mixtes, potser hauria d’ignorar tot el que sento i ser una bona mare i esposa, no fer cas a tots el meus pensaments que s’estan comportant com ànimes en pena al meu cervell, millor faig el que em toca i deixo de pensar en tot això que passa.

Alcmena sense culpa

No m’ho puc creure, estic confosa i enfadada, però que molt enfadada. Zeus, aquell déu el totpoderós, serà molt poderós i el que tu vulguis, però és un abusador. Com ha sigut capaç de disfressar-se del meu marit i allitar-se amb mi. Serà cara dura, ara jo que li dic a Amfitrió? Mira és que Zeus m’ha violat i ara tinc dos fills a la panxa i només un és teu, l’altre serà un semidéu. No em creurà, però saps que, que si no em vol creure és problema seu, perquè no es culpa meva que aquell descarat hagi fet aquesta aberració.

Alcmena no es conforma

Ara jo que faré, tothom es pensarà que li he ficat les banyes a Amfitrió i arruïnarà la meva reputació, perquè la gent posa el nas per tot arreu i només els interessa el salseig. Se m’ha acudit una idea, jo seré més ràpida, i jo ho faré públic abans que ell doni a entendre que soc una fulana quan no és veritat, sinó, ho amenaçaré de desfer-me del nostre fill, encara no sé com es mata a un semidéu, però no ho tornarà a veure en tota la seva vida i no sabrà res sobre ell, així que ell mateix, o no li diu a ningú, o no veurà el seu fill i tothom sabrà la veritat de com és aquell poca-solta.

Ai, Alcmena!

Em sento malament, asquejada, m’acaben de enganyar i no sé què fer. Amfitrió em deixarà? s’enfadarà? quina serà la seva reacció? aah, no sé què fer. No em puc creure que m’hagin enganyada d’aquesta forma. Què faré ara! Sento fatiga de mi mateixa. Què farà Hera amb el fill que ve en camí? Només de pensar que farà quan ho sàpiga em fa por. No em deixarà viure! El pobre nadó serà odiat per moltes persones.

Com podré dir això a Amfitrió? Sentirà llàstima, pena, segur m’odiarà. El més probable és que em deixi. I Zeus? No es farà càrrec del seu fill? Perquè si no, per què ha fet això? No aconsegueixo entendre res. Ara que he sigut utilitzada d’aquesta forma, com podré veure a Amfitrió a la cara? És impossible! El remordiment em calcoma. Després d’haver tingut aquell viatge tan llarg i ara dir-li que tinc un nebot en camí d’una altre persona em fa mal. Hi han tantes coses que he de contar, pero no puc. Les persones m’odiarien. Em farien tantes coses males… No vull ni pensar-ho!

Alcmena venjativa

No em puc creure el que m’acaba de passar, he sigut violada per un déu. Jo no sabia que aquesta persona no era el meu marit, com li diré ara? Ara més que mai necessitaré el seu suport, si estic embarassada, de qui serà el bebè? Encara penso en Zeus, quin malparit, per què jo? És un déu i no el puc matar, però com el vegi, el mato.

Zeus, un missatge per a Hera

Zeus, quan la gent parlava de tu, jo sempre pensava en tu com una persona amable, fidel, empàtic; però ja veig que no. Tu ets tot el contrari, ets un poca-solta que has fet mal a moltes dones i no t’adones de la persona que ets.
No soc la típica persona d’aquestes que li desitjo el mal a una altra persona, però tu ets l’excepció. Ets una merda com tots els homes. No tens cor i no penses com se senten els altres. Et prometo que et faré la vida impossible. T’ho juro. Espero que totes les dones obrin els ulls i cap persona t’estimi. Espero no veure’t mai més. Això mai t’ho perdonaré. Poca vergonya. Em sento enganyada. Jo t’estimava, però que sàpigues que ara t’odio. Faré que tu no puguis estimar el teu fill, perquè faré que estigui en contra teva. Et desitjo tot el pitjor del món.

Per cert, si us plau, li pots dir a Hera que deixi a Hèracles en pau que ell no en té cap culpa.