Un poema eròtic de Rubén Darío com el XVII de “Otros poemas” ens pot servir per veure l’ús intensiu dels referents clàssics d’Eros i Afrodita. “¡Carne,celeste carne de la mujer! Arcilla” transpua un panerotisme radical que Pedro Salinas definia com “misticismo erótico”.
¡Carne, celeste carne de la mujer! Arcilla,
dijo Hugo —ambrosía más bien —¡oh maravilla!
La vida se soporta,
tan doliente y tan corta,
solamente por eso:
¡roce, mordisco o beso
en ese pan divino
para el cual nuestra sangre es nuestro vino!
En ella está la lira,
en ella está la rosa,
en ella está la ciencia armoniosa,
en ella se respira
el perfume vital de toda cosa.
Les referències a l’eros són ben clares; de sobte, el poema canvia d’escenari i continua amb aquest cant a la carn de la dona:
Eva y Cipris concentran el misterio
del corazón del mundo.
Cuando el áureo Pegaso
en la victoria matinal se lanza
con el mágico ritmo de su paso
hacia la vida y hacia la esperanza,
si alza la crin y las narices hincha
y sobre las montañas pone el casco sonoro
y hacia la mar relincha,
y el espacio se llena
de un gran temblor de oro,
es que ha visto desnuda a Anadiomena.
Rubén Darío, sens dubte, fa ús d’una mitologia viscuda com a recurs poètic per poder plasmar les vivències personals. Per què anomena Afrodita Cipris? Quin altre epítet rep? Quina relació té la dea de l’amor grega amb l’Eva del Gènesis? Com presenta el cavall alat Pegàs? És heroic o eròtic? En què recorda el poema de Rubén Darío la “Venus Anadiomena” d’Arthur Rimbaud? Quina referència té de Víctor Hugo? Quina relació pot tenir amb l’obra pictòrica de Jean-Auguste Ingres?
Venus Anadiomena d’Ingres
Retroenllaç: Eros, Afrodita i Pegàs en un poema de Ru...
Retroenllaç: Pegàs: del mite a l’actualitat | El fil del mite grec