L’asteroide Juno

Publicat el 27 març 2013 per balart-irina1120

Juno fou el tercer asteroide descobert, l’1 de setembre de 1804 per l’astrònom alemany Karl Ludwig Harding. Juno és un dels majors cossos del cinturó d’asteroides, medeix prop de 240 km de diàmetre. És un asteroide de tipus S, el que significa que és altament reflectant i està compost de níquel-ferro barrejat amb silicats de ferro i magnesi. Juno té un cràter de 100 km produït per un impacte antic, el que fa que sembli que li han donat un mossegada a l’asteroide.

Imatges de Juno

Mite de Juno:

En la mitologia romana Juno era una deessa, equivalent a la Hera grega, deessa del matrimoni i reina dels déus. Filla de Saturn i Ops, i germana i esposa de Júpiter, amb qui va tenir dos fills, Mart i Vulcà i una filla, Lucina. Els romans dedicaren el juny al seu honor, per llavors el quart mes de l’any. Forma part de l’anomenada tríada capitolina junt amb el seu marit i Minerva. Juno era la protectora de les dones i l’encarregada de vetllar per la felicitat i la prosperitat domèstiques. Les dones que havien de casar-se la invocaven amb el nom de Pronuba i les que anaven a donar a llum amb el de Lucina, a fi d’assegurar-se un matrimoni feliç o un bon part.

Una altra de les atribucions de Juno era la de defensar l’Estat romà. Segons la tradició, quan Roma era a punt de ser envaïda pels Gals l’any 390 aC, la deessa alertà els habitants de la ciutat a través de les oques sagrades, que començaren a cridar estrepitosament. Per agrair-li aquest favor, els romans alçaren un temple dit de Juno Moneta, és a dir, Juno l’avisadora. Juno, odiava als troians perquè el seu marit l’havia enganyat amb Ganímedes, un príncep troià i l’havia convertit en el coper dels déus. També els odiava pel judici de Paris, un jove troià que va triar a Venus com la més bella en comptes d’ella. És per això, que vol impedir que Enees fon una nova Troia a Itàlia, després de la seva destrucció.

Estàtua de Juno al Museu del Louvre

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Dafne

Publicat el 27 març 2013 per balart-irina1120

Dafne és un gran asteroide, el número 41 de la sèrie, descobert per en Hermann Mayer Salomon Goldschmidt el 22 de maig del 1856 a París. És un cos de superfície fosca, probablement composat per condrita carbonatada. Dafne té una forma irregular.

Imatges de l’Asteroide Dafne

Mite de Dafne:

Apol·lo es va burlar de les fletxes de Cupido, aquest va decidir venjar-se, i li va clavar una fletxa amb la punta d’or a Apol·lo perquè s’enamorés de Dafne, i a ella li va clavar una fletxa amb la punta de plom, perquè es tornés insensible a l’amor. Apol·lo, bojament enamorat de Dafne, no parava de perseguir-la, però ella el defugia. Quan Apol·lo estava a punt d’atrapar-la, Dafne va demanar al seu pare Peneu que li traiés la bellesa, i aquest la va convertir en un llorer. Apol·lo, trist i resignat, va convertir el llorer en el seu símbol, i des d’aleshores sempre porta una corona de llorer.

Quadre “Apol·lo i Dafne” de Benedetto Luti en el Museu Royal Baths

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Diana feta asteroide!

Publicat el 26 març 2013 per balart-irina1120

Diana és un asteroide, el número 78. Va ser descobert el 15 març de 1863 per l’astrònom alemany Karl Theodor Robert Luther, des de l’Observatori de Düsseldorf-Bilk. La seva composició és de carboni i molt primitiva. Es calcula el seu diàmetre en uns 116 quilòmetres.

Imatges de l’asteroide Diana

Mite de Diana:

En la mitologia romana, Diana era la deessa verge de la caça, protectora de la naturalesa. La deessa grega equivalent és Àrtemis. Nascuda poc abans que el seu germà bessó Apol·lo a l’illa d’Ortígia, Diana era filla de Júpiter i Latona. Sent testimoni dels dolors del part de la seva mare, va concebre tal aversió cap al matrimoni que va demanar i va obtenir del seu pare la gràcia de guardar la seva virginitat, com la seva germana Minerva. Per això aquestes dues deesses van rebre de l’oracle d’Apol·lo el nom de “verges blanques”. El mateix Júpiter la va armar amb arc i fletxes i la va fer reina dels boscos. Li va donar com a comitiva un nombrós grup de belles nimfes que havien de fer vots de castedat, i amb qui es dedicava a la cacera, l’ocupació que més li agradava. Diana era cruel i fins i tot venjativa. No tenia pietat amb aquells que es guanyaven el seu ressentiment.

Va exigir el sacrifici d’Ifigenia, encara que en el moment en què s’anava a fer el sacrifici, va ser substituïda per una cérvola. A instàncies de Latona es va unir a Apol·lo per matar amb les seves fletxes tots els fills de la infeliç Níobe, que havia presumit de la seva més nombrosa prole. Tractava a les seves nimfes amb el mateix rigor, si oblidaven el seu deure: va transformar Calisto en óssa i la va expulsar del seu seguici per haver-se quedat embarassada. També va ser la perdició del pastor Acteó, que la va veure banyant-se nua al costat de les seves nimfes, de manera que Diana el va transformar en cérvol i va fer que els seus propis gossos de caça el devoressin. En una altra ocasió, en un atac de gelosia, va disparar amb les seves fletxes cruelment a Orió.

Estàtua “Diana de Versalles” al Museu del Louvre

 

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’asteroide Baucis

Publicat el 26 març 2013 per balart.andrea0920

Baucis és un asteroide, el núm. 172 de la sèrie, descobert per Alphonse Borrelly el 5 febrer 1877 des de l’observatori de Marsella. L’asteroide està compost per una barreja de roca i aliatge de ferro i níquel. Té uns 62,4 km de diàmetre.

Mite de Baucis:

Borrelley havia batejat l’asteroide amb el famós mite d’Ovidi de Filemó i Baucis. Filemó era un vell i pobre camperol que vivia a la ciutat de Frígia amb la seva esposa Baucis. Un dia, Zeus i Hermes, després d’un viatge disfressats de mortals, van arribar a Frígia, on van demanar als seus habitants un lloc per passar la nit; però,  van rebre la negativa de tots ells, tret de Filemó i Baucis que els van permetre entrar a la seva humil cabana. Després de servir menjar i vi als seus convidats, Baucis va notar que malgrat omplir diverses vegades els gots dels visitants, la gerra de vi estava encara plena, del que va deduir que aquells forasters eren en realitat déus. Pensant que l’humil menjar servit no era digne de tals convidats, Filemó va decidir oferir-los l’oca que guardaven a casa. Però quan el camperol es va apropar a l’au, l’animal va córrer cap a la falda de Zeus, qui va assegurar que no era necessari tal sacrifici, doncs havien de marxar. El déu va avisar la parella que tenia intenció de destruir la ciutat i acabar amb tots aquells que els havien negat l’entrada. Els va dir que pugessin al cim d’una muntanya, i que no s’aturessin fins que fossin a dalt. Ja allí, la parella va veure la seva ciutat destruïda per una inundació.

La seva cabana es va salvar, i Filemó i Baucis van poder veure com es transformava en un temple. Quan Zeus els va oferir un desig, el matrimoni va demanar sersacerdots del santuari i estar units per sempre. Van morir quasi a l’hora, i després de la seva mort, Zeus els va convertir en arbres que s’inclinaven un cap a l’altre. Filemó es convertí en roure i Baucis en til·ler.

Quadre “Júpiter i Mercuri amb Filemó i Baucis” d’Andrea Appiani

Publicat dins de Asteroides, General | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’asteroide Aurora

Publicat el 26 març 2013 per balart-irina1120

Aurora és l’asteroide núm. 94 de la sèrie. Fou descobert per James Craig Watson (1838-1880) el 6 de setembre del 1867 a Ann Arbor. És un dels asteroides més grans del cinturó principal. És més fosc que el sutge i té una primitiva composició de carboni.

L’asteroide Aurora

Mite de l’Aurora:

Aurora en la mitologia romana, és la personificació de l’alba. És una dona que vola a través del cel per anunciar l’arribada del sol. Els seus germans són: el Sol i la Lluna. Va tenir molts fills. Quatre dels seus fills són els vents del nord, del sud, de l’est, i oest. Aurora és una dona amb llargues ales nua de la cintura cap amunt, coronada amb una tiara, que condueix dos o quatre cavalls que tiren del Sol. Les seves llàgrimes són les causants de la rosada mentre ella vola a través del cel plorant per un dels seus fills (Llucifer) que va ser assassinat per Aquil·les. El seu equivalent en la mitologia grega és la deessa Eos.

Quadre “La deessa Aurora triomfar sobre la Nit” de Jean-Honoré Fragonard

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Afrodita feta asteroide!

Publicat el 26 març 2013 per balart.andrea0920

Afrodita és l’asteroide núm. 1388. Va ser descobert per l’astrònom Eugène Joseph Delporte des de l’observatori d’Uccle (Bèlgica), el 24 de setembre de 1935.

Mite d’Afrodita:

Afrodita, en la mitologia grega, és la deessa de l’amor i la bellesa, equivalent a la Venus romana. A la Ilíada d’Homer apareix com la filla de Zeus i Dione, una de les seves consorts, però en llegendes posteriors la descriu brollant de l’escuma de la mar i el seu nom pot traduir-se com ‘nascuda de l’escuma’. En la llegenda homèrica, Afrodita és la dona d’Hefest, el déu del foc. Entre els seus amants figura Ares, déu de la guerra, que en la mitologia posterior és el seu marit. Ella era la rival de Persèfone, reina del món subterrani, per l’amor del bell jove grec Adonis. La llegenda més famosa sobre Afrodita està relacionada amb la guerra de Troia. Eris, la deessa de la discòrdia, l’única deessa no convidada al casament del rei Peleu i de la nereida Tetis, va llançar ressentida a la sala del banquet una poma d’or destinada “a la més bella”. Quan Zeus es va negar a triar entre Hera, Atena i Afrodita, les tres deesses que aspiraven a la poma, elles  van demanar a Paris, príncep de Troia, que donés la seva decisió. Totes el van intentar subornar: Hera li va oferir ser un poderós governant; Atena, que aconseguiria una gran fama militar, i Afrodita, que obtindria  la dona més bella del món. Paris va seleccionar Afrodita com la més bella, i com recompensa va triar Hèlena de Troia, la dona del rei grec Menelau. El rapte d’Hèlena per Paris va conduir a la guerra de Troia.

Quadre “El naixement de Venus”  de Willim-Adolphe Bouguereau en el Museu D’Orsay

 

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari