L’asteroide Tisbe

Publicat el 27 març 2013 per balart-irina1120

Tisbe és l’asteroide núm. 88 de la sèrie. Fou descobert per en Christian Heinrich Friedrich Peters (1813-1890) el 15 de juny del 1866 a l’Observatori Litchfield a Clinton (Nova York). És un asteroide gran del cinturó principal d’aproximadament 232 quilòmetres.

L’asteroide Tisbe

El mite de Tisbe:

Píram i Tisbe són dos joves veïns babilonis que estan enamorats, però els seus pares no els deixen veure. Es comunicaven amb mirades i gestos, fins que un dia descobreixen una esquerda en el mur que separa casa, i es citen a la nit en una morera. Per no aixecar sospites, Tisbe arriba la primera, però divisa a una lleona que s’acosta i s’amaga perquè no l’ataqui. En la fugida, li cau el vel, i la lleona, jugant, el taca de sang.Quan Píram arriba a la morera, veu el vel ple de sang i descobreix les petjades de l’animal, de manera que arriba a la conclusió que ha matat Tisbe. Adolorit, se suïcida amb una espasa, esquitxant de sang les mores i aquestes es tornen vermelles. Passat un temps, la jove surt del seu amagatall i veient al seu estimat estès a terra, l’abraça afligida i se suïcida també.

Quadre “Píram i Tisbe” de Gregorio Pagani

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Gàlaxies, de Joan F. Mira

Publicat el 27 març 2013 per balart.andrea0920

L’article titulat “Galàxies” de Joan F. Mira, escriptor, antropòleg i sociòleg valencià, ens parla tal i com diu el títol, de les galàxies. Si mirem el cel, veurem les estrelles com unes gotes escampades per tot arreu, i aquest és l’origen mitològic de la nostra galàxia, la Via Làctia que ve del llatí via lactea i que vol dir camí de llet. La mitologia grega és la que ens aclara aquest significat i és que Zeus, que era infidel a la seva esposa, Hera, va tenir un fill anomenat Hèracles de la seva unió amb Alcmena. En assabentar-se, Hera va tractar de matar el nen de totes les maneres possibles però no ho va aconseguir. Hermes, el missatger dels déus, va posar Hèracles en el pit d’Hera, mentre ella dormia, perquè mamés la llet divina i es convertís en immortal però Hera en despertar-se, el va separar bruscament i es va vessar la llet del seu pit, formant la Via Làctia. No sols la galàxia té un origen mitològic ja que si ens parem a pensar veurem que la majoria de conceptes de l’astronomia i fins i tot l’astrologia tenen referents clàssics, com ara la constel·lació d’Andròmeda o el nom dels planetes, així com les seves llunes i també els asteroides que giren entorn aquests. L’objectiu d’aquest article és parlar-nos d’un tema científic del que s’ha parlat últimament: el possible xoc entre la nostra galàxia amb la seva veïna, la galàxia Andròmeda. Quedarà destruït el nostre acollidor Sistema Solar?- es preguntaran uns- I la Terra?- es preguntaran uns altres; Quan es produeixi l’impacte es formarà una galàxia comuna que tindrà una forma elíptica, en la que desapareixerà “el camí de llet” i ja no podrem d’orientar-nos com ho feien els grecs. Per sort, segons diuen els astrònoms, els planetes no xocaran amb l’impacte però hi ha risc de caure en l’enorme forat negre que es formarà al mig de les dues galàxies. Però no ens podrem escaquejar del tràgic destí que espera al Sol i com a consequència a la nostra Terra. El Sol un cop hagi consumit tota l’energia es convertirà en una gegant roja que emetrà molta calor i com diu l’article “ens acabarem rostin com uns pollastres”.

Via Làctia

Publicat dins de General, Opinió, Premsa | Etiquetat com a | 1 comentari

Faetó fet asteroide!

Publicat el 27 març 2013 per balart-irina1120

Faetó (asteroide número 3200 ) és un asteroide amb una inusual òrbita que el porta més prop del Sol que qualsevol altre asteroide amb nom. Faetó va ser el primer asteroide descobert usant imatges des d’un satèl·lit artificial. Simon F. Green i John K. Davies ho van descobrir en imatges de l’11 de de 1983. Creua les òrbites de Mercuri, Venus, la Terra, i Mart. El professor Alexander Zavaritsky, va reconstruir teòricament el planeta Faetón, arribant a la conclusió que les seves restes, és a dir els asteroides, pertanyien a un planeta com la Terra, que tenia un nucli de ferro és estat de fusió, un interior rocós i una superfície de muntanyes i oceans, envoltats per una atmosfera. Les condicions resultaven ideals per al desenvolupament de la vida.

Imatges de l’asteroide Faetó

El mite de Faetó:

Faetó era el fill d‘Hèlios, el déu del sol a la mitologia grega, i solia presumir d’això davant els seus amics els que no creien el seu relat. Fins i tot la seva mare dubtava seriosament de la veracitat d’aquest fet, de manera que un dia va animar Faetó a visitar Hèlios. Quan Faetont va arribar al fantàstic palau del déu, aquest va confirmar a Faetó ser el seu autèntic pare i va jurar concedir tot el que ell volgués. Va ser llavors quan Faetó va demanar al seu pare el seu desig: poder conduir el carruatge del sol durant un dia sencer. El pare de Faetó va intentar dissuadir de la seva obstinació, però el jove va insistir tant que el déu finalment no va tenir més remei que acceptar la petició del seu fill. Hèlios va untar llavors el cos del seu fill amb oli per protegir-lo dels intensos rajos solars i li va indicar la ruta que havia de seguir durant el seu viatge, d’orient a occident.

Faetó va agafar les regnes del carruatge. Els cavalls alats que tiraven del carruatge es van elevar ràpidament a terra dirigint-se al cel. I en un moment de debilitat, l’inexpert Faetó va dirigir la mirada cap avall. Una de les regnes va quedar fluixa, un dels cavalls ho va advertir i es va separar lateralment, els altres van ser atrets pel primer, i el carro es va desviar de la ruta. Faetó va voler redreçar el curs per prendre el rumb, però els seus braços no van tenir força suficient per a això. Quan el carro del sol es va acostar a la Terra, vastes regions van cremar de sobte. A causa d’això, part de la fèrtil terra d’Àfrica es va convertir en un desert i algunes de la seva gent es van cremar adquirint des d’aquell moment el característic color negre de la seva pell. L’alarma va saltar entre els déus. El perill que Faetó destruís totalment la terra va fer intervenir Zeus. El poderós déu suprem de l’Olimp va llançar un precís raig que va aturar el carruatge i Faetó va caure envoltat de flames a la Terra. Després els déus van enviar unes intenses pluges que van permetre refredar la temperatura i evitar així la destrucció del món.

Quadre “La caiguda de Faetó” de Peter Paul Rubens a la National Gallery

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’asteroide Minerva

Publicat el 27 març 2013 per balart-irina1120

Minerva és l’asteroide núm. 93 de la sèrie. Fou descobert el  24 d’agost del 1867 per James Craig Watson (1838-1880) a Ann Arbor (EUA). És un asteroide gran del cinturó principal de classe C, de superfície fosca i compost principalment per carboni. Minerva té un diàmetre de 156 quilòmetres i junt amb les seves llunes, de 5 quilòmetres, formen un sistema de tres òrbites al voltant del Sol entre Mart i Júpiter.

marchis_minerva_artist_small.jpgImatge de l’Asteroide Minerva i les seves dos lllunes

Mite de Minerva:

En la mitologia romana Minerva és la deessa de la saviesa, les arts i les tècniques de la guerra. Es correspon amb Atena en la mitologia grega.

Minerva era filla de Júpiter, qui després d’haver devorat a Metis, la Prudència, va sentir un gran mal de cap. Va recórrer a Vulcà, qui li va obrir el cap d’un cop de destral, sorgint d’ella Minerva, armada i en una edat que li va permetre ajudar al seu pare en la Gigantomaquia (guerra contra els Gegants), on es va distingir per la seva valentia. Una de les característiques més famoses de la història de Minerva és el seu desacord amb Neptú per donar el seu nom a la ciutat d’Atenes. Dotze grans déus, triats com àrbitres, van decidir que, qui produís la cosa més útil per a la ciutat li donaria el seu nom. Neptú, d’un cop de trident, va fer que la terra donés un cavall i Minerva va fer créixer un oliver, el que li va donar la victòria.

En la Guerra de Troia, Minerva es va mostrar favorable amb els aqueus després de que Paris la rebutjés al preferir la bellesa de Venus sobre la de Juno i la seva pròpia. Per tal de triomfar en el judici de Paris, li va oferir a aquest el coneixement i la virtut. De vegades condueix a Ulisses en els seus viatges, de vegades es digna ensenyar a les filles de Pandora a l’art de destacar en els treballs que convenen a les dones,etc. En una ocasió es va enfrontar a Aracne per comprovar quina de les dues teixia més ràpid. Per demostrar-ho, Minerva li va proposar una tasca: una tela magnífica. Quan Minerva va veure la superioritat d’Aracne, va ser víctima de tants gelosia que va decidir convertir-la en una aranya. És Minerva qui fa construir la nau dels Argonautes, i qui col·locar en la seva proa la fusta que parla, tallada al bosc de Dodona, la qual dirigia el seu rumb, els informava dels perills i els indicava els mitjans d’evitar-los.

Estàtua de Minerva en el Museu del Louvre

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Espectacle sobre constel·lacions i mites

Publicat el 27 març 2013 per balart.andrea0920

L’actor Arnau Vilardebò va presentar un espectacle sobre els mites i les constel·lacions anomenat “88 infinits”. El títol de l’espectacle ja diu per si sol que tracta de les 88 constel·lacions que estan en el cel i que van veure ja des de l’antiguitat els grecs. L’Arnau Vilardebó amb un gran to d’humor ens explica, mitjançant uns ninots dels herois i personatges mitològics i unes peces que simbolitzen les constel·lacions, que és el que veien els grecs quan miraven el cel i perquè van atribuir a les constel·lacions determinats noms. L’espectacle s’ha representat durant la setmana santa a la Ruquería Querubí, al barrí de Gràcia; l’espai era petit però el públic molt divers. També es va representar al planetari del museu marítim de Barcelona, a les Drassanes, i el preu era de tan sols 9 euros si les entrades es demanaven amb antel·lació.

Els cartells de l’espectacle titulaven “Obriu el ulls a una nova percepció de la nit. Mitologia sèria. És a dir irònica. Amb molt d’humor!” referint-se a la forma divertida i col·loquial amb la que l’Arnau ens explica els diferents mites. Alguns dels mites que va explicar van ser el de la constel·lació del Lleó i com Hèrcules va intentar matar al Lleó de Nèmea, la constel·lació d’Orió, entre moltes altres. Alguns dels espectadors quan van sortir de la Ruquería van afirmar que havia estat un espectacle molt didàctic i alhora divertit i que ara sabien molt més sobre la mitologia grega. En conclusió, un espectacle per passar una tarda entretinguda i alhora aprendre més coneixements sobre el nostre misteriós i desconegut univers.

Vídeo de l’espectacle: [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=Drnrq1KVdxU[/youtube]

Publicat dins de Actualitat, Constel·lacions, General, Pervivència | Etiquetat com a , , | 1 comentari

Eneas fet asteroide!

Publicat el 27 març 2013 per balart-irina1120

Eneas és l’asteroide num. 1172. És un asteroide troià del planeta Júpiter. Va ser descobert el 17 d’octubre de 1930 per Karl Wilhelm Reinmuth des de Heidelberg, Alemanya.

Mite d’Eneas:

Eneas és un heroi de la mitologia romana. La seva mare era Afrodita i el seu pare, Anquises, un príncep troià. Amb el temps es va convertir en el més valerós dels herois troians, després d’Hèctor, va fundar Alba Longa i seria considerat un ancestre de Ròmul i Rem, fundadors de Roma. Eneas va ser criat per uns pastors en la muntanya fins que complerts els cinc anys, el seu pare Anquises el va dur a la ciutat a casa del seu cunyat Alcàtous perquè aquest l’eduqués. Poc abans de la Guerra de Troia va succeir el seu pare, al tron de Dardània. Aleshores es casà amb la princesa troiana Creüsa, amb la qual va tenir un fill, Ascani. Durant el setge de Troia, Aquil·les va saquejar Dardània, aleshores Eneas i la seva família es van refugiar a Troia.

En els combats que van tenir lloc durant la guerra de Troia, es va veure auxiliat i afavorit en diverses ocasions per alguns déus. Quan es va entrar el Cavall de Troia a la ciutat, Eneas va marxar amb els seus homes, malfiant-se del cavall de fusta. Creüsa va morir durant la destrucció de Troia però Afrodita li va dir al seu fill que fugís de la ciutat. Enees va marxar amb el seu pare Anquises, el seu fill Ascani i un grup de troians a Macedònia, d’allí a Sicília fins a arribar a Laurentum a la Península Itàlica. Després va arribar a Pal·lantèum, regió governada per Llatí, el rei dels llatins. Eneas va fer una aliança amb aquest rei i a més es va casar amb Lavínia, la seva filla. Eneas i Lavínia van tenir un fill al qual van anomenar Silvi i que succeiria al seu germanastre Ascani com a rei d’Alba Longa. Turn, que havia estat pretendent de Lavínia, enrabiat va declarar la guerra a Eneas i Llatí. Turn va ser derrotat i per això va buscar l’aliança del rei dels etruscs anomenat Miceni. En la versió de Virgili, Eneas mata Turn.

Quadre “Eneas sortint de Troia” de Federico Barocci a la Galeria Broghese

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari