L’article titulat “Galàxies” de Joan F. Mira, escriptor, antropòleg i sociòleg valencià, ens parla tal i com diu el títol, de les galàxies. Si mirem el cel, veurem les estrelles com unes gotes escampades per tot arreu, i aquest és l’origen mitològic de la nostra galàxia, la Via Làctia que ve del llatí via lactea i que vol dir camí de llet. La mitologia grega és la que ens aclara aquest significat i és que Zeus, que era infidel a la seva esposa, Hera, va tenir un fill anomenat Hèracles de la seva unió amb Alcmena. En assabentar-se, Hera va tractar de matar el nen de totes les maneres possibles però no ho va aconseguir. Hermes, el missatger dels déus, va posar Hèracles en el pit d’Hera, mentre ella dormia, perquè mamés la llet divina i es convertís en immortal però Hera en despertar-se, el va separar bruscament i es va vessar la llet del seu pit, formant la Via Làctia. No sols la galàxia té un origen mitològic ja que si ens parem a pensar veurem que la majoria de conceptes de l’astronomia i fins i tot l’astrologia tenen referents clàssics, com ara la constel·lació d’Andròmeda o el nom dels planetes, així com les seves llunes i també els asteroides que giren entorn aquests. L’objectiu d’aquest article és parlar-nos d’un tema científic del que s’ha parlat últimament: el possible xoc entre la nostra galàxia amb la seva veïna, la galàxia Andròmeda. Quedarà destruït el nostre acollidor Sistema Solar?- es preguntaran uns- I la Terra?- es preguntaran uns altres; Quan es produeixi l’impacte es formarà una galàxia comuna que tindrà una forma elíptica, en la que desapareixerà “el camí de llet” i ja no podrem d’orientar-nos com ho feien els grecs. Per sort, segons diuen els astrònoms, els planetes no xocaran amb l’impacte però hi ha risc de caure en l’enorme forat negre que es formarà al mig de les dues galàxies. Però no ens podrem escaquejar del tràgic destí que espera al Sol i com a consequència a la nostra Terra. El Sol un cop hagi consumit tota l’energia es convertirà en una gegant roja que emetrà molta calor i com diu l’article “ens acabarem rostin com uns pollastres”.
-
Pàgines
- Índex
- Quant a
- Justificació i objectius
- Hipòtesi
- Metodologia
- Què hem fet
- Origen de l’Univers
- Asteroides
- Astres
- Constel·lacions
- Fenòmens del cel
- Nebuloses
- Les Plèiades
- Pervivència
- Fonts clàssiques
- Com veien els grecs i els romans el cel?
- Part pràctica
- Agenda d’activitats
- Lèxicon
- Tria de textos
- Dibuixos i arbre genealògic
- Conclusions
- Valoració personal
- Agraïments
- Aracniografia i Bibliografia
- Videografia
Menció extraordinària 2013 i 2014
Categories
Etiquetes
Andròmeda Apol·lo Argonautes Asclepi Astronomia Astrònoms Centaure cicle troià Cinema Constel·lacions Diccionari Esculapi Espai Espectacles Estels Faetont Fenòmens Galàxies Ganímedes General Grècia Hermes Hevelius Hèracles LaCaille Lluna Lèxic Metamorfosi Mitologia Muses Música nimfes Orió Ovidi Pegas Perseu Planetes Referents Clàssics Sol Sèmele Text grec Text llatí Zeus Zodíac Óssa Major-
Articles recents
Comentaris recents
- alia en La Via Làctia
- Amazon Product Photography en Perseu
- aquari en Els signes del Zodíac
- taure en Els signes del Zodíac
- Margalida Capellà Soler en Óssa Major
Institut Premià de Mar
-
Setmana Mundial de l'Espai: Coneixes els nostres recursos d'#astronomia? Descobreix-los! https://t.co/7h5ix4obHM #WSW2016 pic.twitter.com/SAX8e3Q9c9
— eduCaixa_CAT (@EduCaixa_CAT) 6 d’octubre de 2016 -
Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-CompartirIgual 4.0 Internacional de Creative Commons
Retroenllaç: Univers | El cel dels mites