Faetó (asteroide número 3200 ) és un asteroide amb una inusual òrbita que el porta més prop del Sol que qualsevol altre asteroide amb nom. Faetó va ser el primer asteroide descobert usant imatges des d’un satèl·lit artificial. Simon F. Green i John K. Davies ho van descobrir en imatges de l’11 de de 1983. Creua les òrbites de Mercuri, Venus, la Terra, i Mart. El professor Alexander Zavaritsky, va reconstruir teòricament el planeta Faetón, arribant a la conclusió que les seves restes, és a dir els asteroides, pertanyien a un planeta com la Terra, que tenia un nucli de ferro és estat de fusió, un interior rocós i una superfície de muntanyes i oceans, envoltats per una atmosfera. Les condicions resultaven ideals per al desenvolupament de la vida.
El mite de Faetó:
Faetó era el fill d‘Hèlios, el déu del sol a la mitologia grega, i solia presumir d’això davant els seus amics els que no creien el seu relat. Fins i tot la seva mare dubtava seriosament de la veracitat d’aquest fet, de manera que un dia va animar Faetó a visitar Hèlios. Quan Faetont va arribar al fantàstic palau del déu, aquest va confirmar a Faetó ser el seu autèntic pare i va jurar concedir tot el que ell volgués. Va ser llavors quan Faetó va demanar al seu pare el seu desig: poder conduir el carruatge del sol durant un dia sencer. El pare de Faetó va intentar dissuadir de la seva obstinació, però el jove va insistir tant que el déu finalment no va tenir més remei que acceptar la petició del seu fill. Hèlios va untar llavors el cos del seu fill amb oli per protegir-lo dels intensos rajos solars i li va indicar la ruta que havia de seguir durant el seu viatge, d’orient a occident.
Faetó va agafar les regnes del carruatge. Els cavalls alats que tiraven del carruatge es van elevar ràpidament a terra dirigint-se al cel. I en un moment de debilitat, l’inexpert Faetó va dirigir la mirada cap avall. Una de les regnes va quedar fluixa, un dels cavalls ho va advertir i es va separar lateralment, els altres van ser atrets pel primer, i el carro es va desviar de la ruta. Faetó va voler redreçar el curs per prendre el rumb, però els seus braços no van tenir força suficient per a això. Quan el carro del sol es va acostar a la Terra, vastes regions van cremar de sobte. A causa d’això, part de la fèrtil terra d’Àfrica es va convertir en un desert i algunes de la seva gent es van cremar adquirint des d’aquell moment el característic color negre de la seva pell. L’alarma va saltar entre els déus. El perill que Faetó destruís totalment la terra va fer intervenir Zeus. El poderós déu suprem de l’Olimp va llançar un precís raig que va aturar el carruatge i Faetó va caure envoltat de flames a la Terra. Després els déus van enviar unes intenses pluges que van permetre refredar la temperatura i evitar així la destrucció del món.
Quadre “La caiguda de Faetó” de Peter Paul Rubens a la National Gallery
APOD