L’Aurora

Publicat el 27 març 2013 per balart.andrea0920

Diem que el Sol està en l’ortus quan travessa el pla de l’horitzó i passa al nostre hemisferi visible.  Per al Sol això determina el començament del dia i nosaltres en diem l’alba (del llatí, albus “blanc”) o aurora (del llatí, aurum “or”)i quan el sol es pon en diem ocàs o crepuscle. L’origen del terme ve del grec “ὂρτος” que vol dir “recte o correcte” i és que quan un astre apunta a l’horitzó, sembla ascendir en angle recte  amb ell.  Amb el transcurs de l’any el Sol va canviant el lloc per on surt i el lloc per on es posa. A la primavera i estiu per a l’hemisferi nord surt entre l’est i el Nord, en la tardor i l’hivern surt entre l’Est i el Sud. A l’hemisferi Sud es dóna el fenomen invers: a la tardor i a l’hivern surt entre l’Est i el Nord, mentre que a la primavera i l’estiu surt entre l’Est i el Sud.

L’alba des del mirador de Garbí (València)

Mite de l’Aurora:

Eos (els romans l’anomenaven l’Aurora ) era la deessa titànica de l’aurora, que sortia de la seva llar per anunciar el seu germà Hèlios, el Sol. Com a deessa de l’aurora, obria les portes del cel (amb «enrojolat dits») perquè Hèlios pogués conduir el seu carro pel cel cada dia. Era filla d’Hiperió i Tea i germana d’Hèlios (el Sol) i Selene (la Lluna).

Eos va tenir molts marits. Amb Èol, el guardià dels vents, va tenir a tots els vents i estrelles. A més Eos va segrestar a Cèfal i Titono perquè fossin els seus amants. Titono va ser el seu marit més fidel. Eos va demanar que a Titono li fos concedida la immortalitat, però va oblidar demanar l’eterna joventut. Titono va viure eternament però cada vegada es va fer més i més ancià. Titono i Eos van tenir dos fills, Memnón i Ematión. Eos va segrestar Cèfal  quan estava caçant. Ell va refusar ser infidel a Procris, la seva esposa, però al final va t va cedir i va tenir una relació amb Eos durant algun temps i ella li va donar tres fills. Però  llavors va començar a enyorar Procris. Cèfal va matar Procris per accident poc després en confondre-la amb un animal mentre caçava.

L’Aurora, de Jean-Honoré Fragonard

Publicat dins de General, Lèxic, Mitologia | Etiquetat com a | 1 comentari

Pandora feta asteroide!

Publicat el 27 març 2013 per balart-irina1120

Pandora és l’asteroide núm. 55 de la sèrie, descobert a Albany (Estats Units) per G. Searle el 10 de setembre del 1858. És un asteroide gros i molt brillant del cinturó principal.

Imatge de l’asteroide Pandora

El mite de Pandora:

Zeus, per castigar Prometeu, que va robar-li el foc i li va donar als homes, va dir a Hefest que fabriqués la primera dona. Quan va acabar de fer-la, Zeus li va posar de nom Pandora i els déus li van donar diverses virtuts. Zeus també li va donar una capsa per a Prometeu tot dient-li que era plena de tresors . Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir a son germà Epimeteu que amagués la clau de la capsa. Quan Epimeteu va veure Pandora, se n’enamorà i al cap d’un temps s’hi va casar. Pandora era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va obrir la capsa. De dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la capsa, però l’únic que va aconseguir que hi restés va ser l’esperança. Per això es diu que l’esperança és l’últim que perd l’home. Els mals que van eixir de la capsa també van provocar la mort de la mateixa Pandora.

Quadre “Pandora” de Jules Joseph Lefebvre

 

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Odisseu

Publicat el 27 març 2013 per balart-irina1120

Odisseu és l’asteroide número 1143. Va ser descobert per l’astrònom Karl Wilhelm Reinmuth des de l’Observatori de Heidelberg-Königstuhl (Alemanya), l’any 1930.Pertany al grup dels asteroides troians i orbita al voltant del Sol a la mateixa distància que Júpiter.

El mite d’Odisseu:

Odisseu (Ulisses, en llatí), rei d’Ítaca, és fill de Leartes i Anticlea. La intervenció d’aquest heroi en la Guerra de Troia va ser decisiva ja que va ser seva, la idea del Cavall de Troia. Immediatament després de la partida de Troia, Odisseu arriba a Tràcia, la ciutat dels cícons, i encara que aconsegueix saquejar, perd setanta-dos dels seus companys en un sorprenent atac. Arriben en primer terme el país dels Cíclops on el monstre Polifem tanca a Odisseu amb dotze dels seus companys en una caverna. Quan ja havia devorat a sis grecs, Odisseu aconsegueix emborratxar al monstre i li treu el seu únic ull, de manera que aconsegueix escapar amb la resta dels seus companys. A partir de llavors Odisseu és perseguit per la ira de Posidó, déu del mar i pare de Polifem, qui el persegueix amb terribles tempestes durant el seu viatge, mantenint sempre allunyat del seu país.

Odisseu va passant d’illa en illa: a l’illa d’Èol, a l’illa de la maga Circe, a l’illa de Ogígia, on va tenir un fill amb Calipso, etc. Finalment, Odisseu arriba a casa precisament a temps per evitar el desastre que amenaçava a la seva llar. Més d’un centenar de joves de la noblesa d’Ítaca i de les illes veïnes s’havien presentat com pretendents a la mà de la bella Penèlope; havien perseguit a Telèmac, fill d’Odisseu, que ara ja era un home, i derrochaban els béns del absent sobirà. Penèlope, per entretenir els pretendents, havia fixat un termini per decidir-se per algun d’ells. Va prometre llavors que triaria a aquell que triomfés en un concurs de tir d’arc, utilitzant la ballesta d’Odisseu, amb l’esperança que cap dels seus pretendents fos capaç de manejar l’arma. Disfressat per la deessa Atena (en llatí Minerva) de captaire, el dia anterior al concurs arriba Odisseu a la illa. Acudeix de seguida a la cabana del pastor Eumeu, qui el rep hospitalàriament, encara que sense reconèixer-ho.

La mateixa deessa fa que Telèmac, el fill d’Odisseu, es reuneixi amb el seu pare en el mateix lloc i tots dos planegen la venjança contra els pretendents. En una disfressa de captaire es presenta Odisseu a casa, on amb gran domini de si mateix conté la seva ira davant l’arrogància dels pretendents, que el tractaven amb el major menyspreu. Al següent dia es realitza la prova de tir. Cap dels pretendents és capaç de doblegar l’arc i Odisseu davant la sorpresa de tots, realitza la proesa. Ajudat per Telèmac, Eufem i un altre pastor i l’encoratjadora presència d’Atena, travessa amb les seves fletxes els sorpresos pretendents.

Odiseo.gif (200×257)

Quadre “Odisseu” de León Belly en el Museu de l’Hotel Sanderin (França)

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Medusa feta asteroide!

Publicat el 27 març 2013 per balart-irina1120

Medusa és l’asteroide número 149 de la sèrie, descobert el 21 de setembre de1875 des de Tolosa per Henri Joseph Perrotin (1845-1904). Quan va ser descobert era el més petit dels asteroides coneguts.

Mite de la Medusa:

Medusa era originalment una bonica dona humana. Posidó es va enamorar d’ella, i la va seduir i violar en un temple dedicat a Atena. Posidó i Atena eren rivals des que varen competir pel patronatge d’Atenes i els habitants de la ciutat varen preferir l’olivera d’Atena a la font o elscavalls de Posidó. Atena, després de descobrir la profanació que havia sofert el seu temple, va castigar Medusa transformant-la en la mateixa forma que les seves germanes Gòrgones. Els seus cabells es van convertir en serps i la seva mirada tenia el poder de petrificar qualsevol criatura viva. Segons algunes versions, va ser Afrodita qui, gelosa de la seva cabellera, la va canviar per serps. Va ser desterrada més enllà de les terres dels hiperboris. Mentre Medusa estava embarassada de Posidó, va ser decapitada per l’heroi Perseu, fill de Zeus i la mortal Dànae.  Hermes i Atena el van ajudar a acomplir la comesa tot donant-li una falç, un sac, un casc que el feia invisible, unes sandàlies alades i un escut.

Va aconseguir tallar-li el cap i, de la sang del coll tallat que va caure al terra va brollar la seva descendència: en sorgiren el cavall alat Pegàs, el monstre Amfisbena i el gegant Crisaor. Per precaució, Perseu va ficar el cap dins del sac, i va tornar a Sèrifos. Allà va matar Polidectes per haver-li desitjat la mort; li va ensenyar el cap de Medusa i aquest es convertí en pedra. També va usar el cap de Medusa per rescatar Andròmeda i, en algunes versions, petrificar el tità Atlas. Més tard, Perseu va regalar el cap de la Gorgona a la deessa Atenea, que el portà al seu escut com a arma, ja que continuava conservant els seus terribles efectes. D’altra banda, la sang de Medusa va ser recollida per Atena i entregada a Asclepi, ja que tenia el poder de ressuscitar els morts.

Quadre “Medusa” de Caravaggio a la Galeria dels Uffizi, Florència

 

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

L’asteroide Ícar

Publicat el 27 març 2013 per balart-irina1120

Ícar és l’asteroide num 1566. És un asteroide Apol·lo (una subclasse dels asteroides propers a la Terra) que es caracteritza per estar més aprop al Sol que Mercuri. Creua les òrbites de Venus, Mart i el propi Mercuri. Va ser descobert el 1949 per Walter Baade. Al 1967, el professor Paul Sandorff de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts va donar als seus estudiants la tasca d’idear un pla per a destruir Ícar en cas de que aquest emprengués un rumb de col·lisió amb la Terra. Aquest pla es coneix com Projecte Ícar.

Imatge de l’asteroide Ícar

El mite d’Ícar:

Ícar és fill de Dèdal, geni de l’antiguitat que li va mostrar a Ariadna com Teseu podia trobar el camí en el laberint de Minos, on es trobava el Minotaure (monstre amb cos de toro i cap d’home). Amb aquesta ajuda, Teseu va ser capaç de matar el Minotaure, de manera que el rei Minos i pare del monstre, molt molest tancar a Dèdal amb el seu fill en el laberint. Amb la intensió de fugir, Dèdal va fabricar unes ales per a ell i el seu fill. Les va adherir amb cera a les espatlles d’Ícar i després en les seves espatlles i van iniciar el vol que els portaria a la llibertat. El pare havia advertit al seu jove i imprudent fill que no volés massa alt ni massa baix. No obstant les advertències del seu pare, Ícar fascinat pel meravellós vol es va elevar per aires desobeint a Dèdal que no va poder impedir-ho. A més, Ícar va voler anar més alt encara. Es va acostar massa al Sol, i la calor que feia va fondre la cera que sostenia les seves ales, per la qual cosa les va perdre. El desgraciat jove va acabar precipitant-se al mar, on va morir. Per això, des de llavors aquest mar es va conèixer com El mar d’Icària.

Quadre “Dèdal i Ícar” de Charles Paul Landon

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Hermes fet asteroide!

Publicat el 27 març 2013 per balart-irina1120

Hermes és l’únic asteroide que durant anys va tenir nom però no nombre a la sèrie, temps durant el qual va ser conegut com (1937 UB) Hermes. Va ser descobert el 1937 per Karl Reinmuth (1892-1979) a Heidelberg. Es movia a cinc graus per hora, de manera que va creuar el cel en 9 dies, arribant a passar el 28 d’octubre de 1937 a només 800 000 km de distància de la Terra. Després es va perdre el rastre i es va creure possible no tornar a localitzar mai. No obstant això, el 15 d’octubre de 2003 es va localitzar l’asteroide Hermes de nou.

Imatge de l’asteroide Hermes

El mite d’Hermes:

En la mitologia grega, Hermes (el Mercuri dels romans) era el missatger dels déus Olímpics, de les fronteres i dels viatgers, dels pastors, dels oradors, de l’enginy, etc. Era fill de Zeus i de la plèiade Maia i pare d’Eudor. A la mitologia romana s’anomenava Mercuri. Amb la closca d’una tortuga i unes canyes construí la primera lira i robà el ramat d’Apol·lo: aquest n’exigí el retorn i li cedí el ramat a canvi de la lira. Així esdevingué pastor i inventà la flauta i altres instruments que cedí també a Apol·lo, qui com a contrapartida li donà el caduceu i lliçons d’art endevinatòria. Zeus l’anomenà el seu herald i el missatger dels déus. Per tot això se l’invocava com a protector dels pastors, músics, comerciants i viatgers, així com a conductor de les ànimes dels morts a l’Hades, funció per la qual se’l coneixia com Hermes Psicopomp.

Se’l representa sobre una pilastra , com un jove nu -sovint amb els elements fàl·lics- o calçat amb unes botes alades, un barret punxegut i el caduceu a la mà. També apareix portant un corder a les espatlles, o amb el petit Dionís al braç. Hermes va ajudar Perseu a matar la Gòrgona (Medusa). Li va donar les seves sabatilles alades i li va dir que trobés a les Graies. Un cop les va trobar, elles li van donar l’espasa de Zeus, l’escut d’Atena i el casc d’Hades. Hermes envia un missatge de Zeus a Calipso perquè deixi lliure Odisseu. Hermes protegeix Odisseu de Circe amb una planta el moly.

Estàtua d’Hermes al Museu del Vaticà

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari