L’asteroide Ícar

Ícar és l’asteroide num 1566. És un asteroide Apol·lo (una subclasse dels asteroides propers a la Terra) que es caracteritza per estar més aprop al Sol que Mercuri. Creua les òrbites de Venus, Mart i el propi Mercuri. Va ser descobert el 1949 per Walter Baade. Al 1967, el professor Paul Sandorff de l’Institut de Tecnologia de Massachusetts va donar als seus estudiants la tasca d’idear un pla per a destruir Ícar en cas de que aquest emprengués un rumb de col·lisió amb la Terra. Aquest pla es coneix com Projecte Ícar.

Imatge de l’asteroide Ícar

El mite d’Ícar:

Ícar és fill de Dèdal, geni de l’antiguitat que li va mostrar a Ariadna com Teseu podia trobar el camí en el laberint de Minos, on es trobava el Minotaure (monstre amb cos de toro i cap d’home). Amb aquesta ajuda, Teseu va ser capaç de matar el Minotaure, de manera que el rei Minos i pare del monstre, molt molest tancar a Dèdal amb el seu fill en el laberint. Amb la intensió de fugir, Dèdal va fabricar unes ales per a ell i el seu fill. Les va adherir amb cera a les espatlles d’Ícar i després en les seves espatlles i van iniciar el vol que els portaria a la llibertat. El pare havia advertit al seu jove i imprudent fill que no volés massa alt ni massa baix. No obstant les advertències del seu pare, Ícar fascinat pel meravellós vol es va elevar per aires desobeint a Dèdal que no va poder impedir-ho. A més, Ícar va voler anar més alt encara. Es va acostar massa al Sol, i la calor que feia va fondre la cera que sostenia les seves ales, per la qual cosa les va perdre. El desgraciat jove va acabar precipitant-se al mar, on va morir. Per això, des de llavors aquest mar es va conèixer com El mar d’Icària.

Quadre “Dèdal i Ícar” de Charles Paul Landon

Aquest article s'ha publicat dins de Asteroides, General, Mitologia i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *