Pandora és l’asteroide núm. 55 de la sèrie, descobert a Albany (Estats Units) per G. Searle el 10 de setembre del 1858. És un asteroide gros i molt brillant del cinturó principal.
El mite de Pandora:
Zeus, per castigar Prometeu, que va robar-li el foc i li va donar als homes, va dir a Hefest que fabriqués la primera dona. Quan va acabar de fer-la, Zeus li va posar de nom Pandora i els déus li van donar diverses virtuts. Zeus també li va donar una capsa per a Prometeu tot dient-li que era plena de tresors . Prometeu, que no es refiava de Zeus, li va dir a son germà Epimeteu que amagués la clau de la capsa. Quan Epimeteu va veure Pandora, se n’enamorà i al cap d’un temps s’hi va casar. Pandora era molt tafanera i, un dia, mentre Epimeteu dormia, li va prendre la clau i va obrir la capsa. De dintre en van sortir tots els mals que corren avui per la terra. Quan Pandora es va adonar del que havia fet, va tancar la capsa, però l’únic que va aconseguir que hi restés va ser l’esperança. Per això es diu que l’esperança és l’últim que perd l’home. Els mals que van eixir de la capsa també van provocar la mort de la mateixa Pandora.
Quadre “Pandora” de Jules Joseph Lefebvre