Andròmaca feta asteroide!

Andròmaca és l’asteroide núm. 175 de la sèrie, descobert per James Craig Watson el 1 octubre 1877 des de l’Observatori Detroit, a Ann Arbor (Estats Units).

Mite d’Andròmaca:

Segons la mitologia grega, Andròmaca era la filla d’Eetió que fou esposa d’Hèctor de Troia. El seu nom significa “batalla d’un home”. Va néixer a Tebes de Cilícia, ciutat governada pel seu pare. De ben jove fou promesa amb el príncep Hèctor, hereu del rei Príam de Troia, i es traslladà a la ciutat troiana, on nasqué el seu fill Astíanax. Poc després començà la Guerra de Troia; el seu espòs fou mort per Aquil·les i el seu fill fou assassinat pel fill d’Aquil·les, Neoptòlem, que se la quedà com a esclava juntament amb el seu cunyat Helenos. De les relacions d’Andròmaca i Neoptòlem en nasqueren Molós, (rei de l’Epir i ascendent, segons Alexandre el Gran, d’Olímpia d’Epir), Píel i Pèrgam. La fertilitat Andròmaca, que era només concubina, va despertar la gelosia de la reina, Hermíone, la qual va intentar matar els seus fills. Després que Neoptòlem morís a mans d’Orestes en un viatge a Delfos per consultar l’oracle, Andròmaca va aconseguir salvar la seva vida gràcies a la intervenció de Peleu, pare d’Aquil·les i avi de Neoptòlem. Quan el seu amo morí, Andròmaca aconseguí la llibertat i es casà amb Helen. Tingueren un fill anomenat Cestrinus.

Quadre “El dolor i els laments d’Andromàca sobre el cos del seu marit Hèctor” de Jacques-Louis David en el Museu del Louvre

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

L’asteroide Coronis

Coronis és l’asteroide num. 158. És un asteroide de tipus S (formada per sil·lici) del cinturó principal. Va ser descobert per Viktor Knorre el 4 de gener de 1876 a l’observatori de Berlín.

Asteroide Coronis

Mite de Coronis:

Apol·lo va estar un dia tan enamorat de la princesa Coronis, filla del rei Flègias, que va confiar a un corb blanc la cura de vetllar per ella. Però un dia el corb va descuidar la seva vigilància, i Coronis es va deixar seduir per un mortal anomenat Isquis. Quan Apol·lo es va assabentar d’això es va enfurismar, i es va posar tan gelós que va manar a la seva germana Àrtemis d’acabar amb la vida de la jove. Àrtemis així ho va fer, i va matar la jove clavant-li una fletxa en ple pit. Però quan estava a punt de morir, Coronis va reconèixer que esperava un nen d’Apol·lo, des del dia que es van trobar al riu i el déu es va enamorar d’ella. El nen va ser salvat des del ventre per Apol·lo, se’l va anomenar Asclepi (el que seria déu de la Medicina) i va ser confiat, com molts altres herois i semidéus, al Centaure Quiró. I com a càstig per la seva negligència, el déu va cremar al corb i el seu plomatge es va tornar negre per sempre.

Quadre  “Apol·lo i  Coronis” d’Adam Elsheimer

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

Cloto feta asteroide!

Cloto és l’asteroide número 97. Fou descobert el 17 de febrer del 1868 a Marsella per l’Ernst Wilhelm Leberecht Tempel. És un asteroide força gran del cinturó principal d’asteroides, de composició desconeguda.

L’asteroide Cloto

Mite de Cloto:

Cloto, el seu nom significa filadora, era la més jove de les tres Moires o Parques. Les Moires eren les deesses del destí, eren imaginades com tres ancianes filadores, els ses noms eren Cloto, LàquesisÀtropos. Trenaben els els fils de les vides humanes i després els tallaven. Cloto era la germana menor i la que presenciava els naixements. En el moment que neixia una persona començava a teixir el fil de la vida d’aquesta.

Les tres moires, tapís flamenc del museu Victoria and Albert

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’asteroide Amfitrite

Amphitrite és l’asteroide número 29 de la sèrie, desccobert a Londres l’1 de març de 1854 per A. Marth. Té un diàmetre de 2 quilòmetres i probablement no es tot de roca solida, ja que la seva densitat es massa baixa per ésser un objecte sòlid format enterament desilicats

© NASA/Galileo 1993. Pictured asteroid is 243 Ida.

Imatge de l’asteroide Amfitrite

El mite d’Amfitrite:

Amfitrite era una de les nimfes del mar anomenades les Nereides. Un dia el déu del mar Posidó (en llatí, Neptú) la va veure ballant i es va enamorar desesperadament d’ella. Immediatament li va demanar que es casés amb ell, però ella es va negar. Sense desencoratjar-se per la negació de Amfitrite, Posidó va enviar a un dels seus criats, un dofí per convèncer l’Amfitrite. El dofí va fer un gran treball a defensar la causa de Neptú i ella va acabar cedint. Neptú i Amfitrite es van casar i com premi per la seva ajuda. Neptú va col·locar la imatge del dofí entre les estrelles com la constel·lació Delphinus, el dofí. Entre els seus fills hi havia  Tritó i Rodes.

Estàtua d’Amfitrite per François Théodore Devaulx al Louvre

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

Aglaia feta asteroide!

Aglaia és l’asteroide núm. 47 de la sèrie, descobert a la ciutat de Düsseldorf, a Alemanya, per en Karl Theodor Robert Luther, el 15 de setembre del1857. Té un diàmetre de 127 quilòmetres.

L’asteroide Aglaia

El mite d’Aglaia:

Aglaia era la més jove i bella de les tres Càrites (les Gràcies, en llatí) Simbolitzava la intel·ligència, el poder creatiu i la intuïció. Era filla, com les seves germanes Eufròsine i Talia, de Zeus i de la oceànide Eurínome. Segons algunes versions, era esposa d’Hefest, amb qui segons la tradició va ser mare de: Euclea, deessa de la bona reputació i la glòria, Eufema, deessa del correcte discurs, Eutenea, deessa de la prosperitat i la plenitud i Filofròsine, deessa de l’amabilitat i la benvinguda.

Estàtua d’Aglaia de Toni Stadler a Munich

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’asteroide Clítia

Clítia és l’asteroide núm. 73. Fou descobert el 7 d’abril del 1862 per l’Horace P. Tuttle a Cambridge (EUA). És una asteroide del cinturó principal d’asteroides (es troba entre les òrbites de Mart i de Júpiter).

L’asteroide Clítia

Mite de Clítia:

Clítia era una nimfa que es va enamorar d’Hèlios, al qual espiava diàriament des que sortia del seu palau, al matí, fins que arribava a l’oest a la tarda. Hèlios va tenir relacions amb Leucótoe, i Clítia, gelosa, va explicar això al pare de Leucótoe, Órcamo, qui va mantenir la seva filla tancada en una cova fins que va morir. Assabentat d’això, Hèlios va menysprear  Clítia, que va consumir la seva vida veient passar Hèlios, fins que els déus la van transformar en gira-sol.

Clítia, de Joseph-Stanislas Lescorné, del museu de Picardia

Publicat dins de Asteroides, General, Mitologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari