Aquest text correspon al Cant V de l’Odissea d’Homer, poeta èpic de l’època arcaica (VIII-VI ac).
“αὐτὰρ ὁ πηδαλίῳ ἰθύνετο τεχνηέντωςἥμενος, οὐδέ οἱ ὕπνος ἐπὶ βλεφάροισιν ἔπιπτενΠληιάδας τ᾽ ἐσορῶντι καὶ ὀψὲ δύοντα Βοώτην
Ἄρκτον θ᾽, ἣν καὶ ἄμαξαν ἐπίκλησιν καλέουσιν, ἥ τ᾽ αὐτοῦ στρέφεται καί τ᾽ Ὠρίωνα δοκεύει, οἴη δ᾽ ἄμμορός ἐστι λοετρῶν Ὠκεανοῖο· τὴν γὰρ δή μιν ἄνωγε Καλυψώ, δῖα θεάων..” (vers 269-275) |
Text traduït per Joan Alberich I Mariné: ” No li queia el son damunt les parpelles tot mirant les Plèiades, el Bover, que es pon tard, i l’óssa, anomenada també amb el sobrenom de Carro, que gira allí mateix, espia d’Orió, i és l’única privada dels banys de l’Òcèan…” (vers 269-275) |
Homer i el seu guia, de William-Adolphe Bouguereau
El text literari que hem esmentat anteriorment ens parla sobre algunes constel·lacions, concretament sobre el Bover, Orió, l’Óssa i les Plèiades.