Fantasia de Walt Disney

Fantasia és el tercer llargmetratge d’animació i un clàssic d’animació dels estudis Disney, estrenat a finals de l’any 1940. Aquesta pel·lícula és una experimentació sense diàleg l’objectiu de la qual és d’il·lustrar o d’acompanyar amb animació temes de música clàssica. Vuit extractes musicals, tocats la majoria per l’orquestra de Filadèlfia sota la direcció de Leopold Stokowski, componen les set seqüències d’aquests dibuixos animats

Fitxa tècnica

Títol original: Fantasia

Director: Walt Disney

Guionistes: Joe Grant, Dick Huemer

Any d’estrena: 1940

Durada: 124 min.

Repartiment: Leopold Stokowski, Deems Taylor, Philadelphia Orchestra, Walt Disney.

País d’origen: Estats Units

Idioma original: anglès

Gènere: animació musical

Argument

La pel·lícula està composta de set seqüències il·lustrant vuit peces de música clàssica, reorquestrats i dirigits pel director d’orquestra Leopold Stokowski al cap de l’Orquestra de Filadèlfia. L’última seqüència il·lustra dues peces, mentre que un intermedi separa la seqüència 4 de la 5. Cada seqüència és precedida d’una curta introducció on l’orquestra és en ombra xinesa. La pel·lícula, després de l’aparició del títol, comença immediatament com en una sala d’espectacles: una cortina s’obre en una escena en la penombra, les siluetes de músics que s’instal·len destaquen davant d’una pantalla blava, amb sons d’instruments que afinen. El narrador, com per a una retransmissió, acull els espectadors. Mentre que explica al públic que existeixen tres gèneres de músiques, certs instruments s’il·luminen, i la seva sonoritat es posa en escena. Els tres gèneres són la músicanarrativa, que conta una història, la il·lustrativa, que evoca una o vàries imatges, i la música absoluta, que no existeix més que per a si mateixa.

Referents clàssics en l’astronomia

En la sisena simfonia de Beethoven de la pel·lícula apareix la Lluna amb cara de Diana. A més d’aparèixer els altres déus de l’Olimp apareix Pegàs.

Tràiler