El mite de Faetont, D’Ovidi

Aquest text pertany al llibre primer (versos del 750-759) i al llibre segon (versos del 1-332) del mite de Faetó, de les Metamorfosis d’Ovidi.

“Nam Mulciber illic 5aequora caelarat medias cingentia terrasterrarumque orbem caelumque… (vers 5-7)

Haec super inposita est caeli fulgentis imago,signaque sex foribus dextris totidemque sinistris… (vers 17-18)

Phoebus claris lucente smaragdis. a  dextra  laevaque  Dies  et  Mensis  et  Annus  Saeculaque  et positae  spatiis  aequalibus  Horae Verque novum stabat cinctum florente corona, stabat nuda Aestas et spicea serta gerebat, stabat et Autumnus calcatis sordidus uviset glacialis Hiems canos hirsuta capillos… (vers 24-30)

Per insidias iter est formasque ferarum!utque viam teneas nulloque errore traharis,per tamen adversi gradieris cornua tauri Haemoniosque arcus violentique ora Leonis saevaque circuitu curvantem bracchia longo Scorpion atque aliter curvantem bracchia Cancrum… (vers 78-83)

Phaethon    miratur  opusque    perspicit,   ecce      vigil      nitido      patefecit    ab   ortupurpureas      Aurora       fores      et     plena           rosarumatria:        diffugiunt  stellae, quarum agmina cogit Lucifer et caeli statione novissimus exit…(vers 111-115)

Text traduït per Ferran Aguilera i Puentes:

“Perqué Mulcíber hi havia cisellat els mars que envolten la terra, l’esfera de la Terra i el cel que cobreix l’esfera… (vers 5-7)

Damunt de tot això hi ha col·locada la representació del cel resplandent i els signes del zodíac, sis al batent dret de la porta i altres sis a l’esquerra…(vers 17-18)

Febos, cobert amb una roba porpra estava assegut en un tron fulgurant, ple de brillants maragdes. A dreta i a esquerra, s’hi estaven d’empeus el Dia, el Mes, l’Any i el Segle, i les Hores, col·locades a igual distància les unes de les altres; també hi era la jove Primavera, que duia una corona de flors, l’Estiu, despullat i amb una garlanda d’espiguesm la Tardor, plena de taques de raïm trepitjat, i l’Hivern, amb els seus cabells blancs eriçats… (vers 24-30)

El camí avança enmig de paranys i de bèsties ferotges. I, encara que vagis seguint el camí i que res no te’n faci desviar, hauràs de passar entre les banyes de Taure, que et barrerà el pas, i per l’arquer hemoni, per la boca del ferotge Lleó, per l’Escorpí, que estén els seus braços salvatges amb què abasta un cercle enorme, i pel cranc…(vers 78-83)

Mentre Faetont admira, delerós, tot allò i observa amb atenció aquell treball d’artesania, vet aquí que l’Aurora, ja desperta, obre en l’orient que clareja les seves portes de porpra i mostra el seu artri ple de roses; es retiren a correcuita els estels en formació, amb Lucífer tancant la fila, que sempre és l’últim a deixar el seu lloc de guaita en el cel…(vers 111-115)

La caiguda de Faetont” de Johann Liss

 El text literari esmentat anteriorment ens fa una descripció sobre l’esfera celeste i les constel·lacions zodiacals, l’Aurora i ens relaciona el déu del Sol (Febos) amb les estacions, els dies, les hores i els segles.

Aquest article s'ha publicat dins de Astres, General, Mitologia i etiquetat amb . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *