L’equinocci (en grec Ισημερί) és cadascun dels dos moments de l’any en què el sol creua l’equador celeste. Durant els equinoccis, la nit i el dia tenen la mateixa durada a tot el món, excepte en els pols. Tot i així els països més allunyats de l’equador tenen els dies una mica més llargs ja que el Sol triga més en sortir i en pondre’s. La paraula “equinocci” ve del llatí aequinoctium i significa “nit igual”. Hi ha dos equinoccis:
– L’equinocci de primavera o equinocci vernal es produeix al voltant del 21 de març quan el Sol creua l’equador celeste, passant de l’hemisferi sud al nord. A l’hemisferi nord marca l’inici de la primavera.
– L’equinocci de tardor es produeix al voltant del 23 de setembre quan el Sol creua l’equador celeste passant de l’hemisferi nord al sud. A l’hemisferi nord marca l’inici de la tardor.
Els equinoccis també poden considerar-se com dos punts en el cel. Són els punts on l’equador celeste talla a l’eclíptica. En astronomia, aquest punts s’anomenen punt Àries o punt vernal (l’equinocci de primavera) i punt Libra (l’equinocci de tardor). Això és degut a que fa uns dos mils anys, els equinoccis marcaven els inicis d’aquestes constel·lacions.
En els equinoccis el Sol surt exactament per l’Est i es pon per l’oest. Els equinoccis poden tenir lloc en diferents dates, això és degut als diferents calendaris empleats. La majoria dels països utilitzen el sistema gregorià de 365 dies i 366 quan l’any és de traspàs. Els equinoccis es retarden 6 hores cada any i un dia cap enrere els de traspàs. S’afegeix aquest dia per corregir la desviació gradual dels equinoccis durant les estacions.
Moltes cultures celebren l’equinocci de primavera com l’inici de la temporada de creixement i plenitud, és el cas de la Pasqua. A l’Iran i l’Afganistan l’equinocci vernal marca l’inici de l’any nou. A més, en els equinoccis se solen realitzar observacions astronòmiques de gran importància.
http://elpais.com/elpais/2016/03/20/ciencia/1458471458_847505.html