Alexandria per aquell temps va ser la ciutat més gran del món. Va ser manada construir per Alexandre el gran, senyor de Grècia, Egipte i part de la India, però amb la seva mort a l’imperi s’hi va establir Ptolemeu Sòter. Ptolemeu es va disposar a fer d’Alexandria el nou centre de la cultura grega. Va començar a construir una gran biblioteca que es va ampliar sota les ordres del seu fill, Ptolemeu Fidelf, fins a ser una de les meravelles del món antic. En la construcció de la biblioteca es van gastar importants sumes de diners. Alexandria enviava al món sencer agents compradors de textos i donava treball a molts copistes. La biblioteca es va convertir en la peça principal del Museum o temple de les muses. Però no es tractava d’un museu en el sentit modern de la paraula, sinó de la primera universitat que ha existit en el món. Tenia aules de lliçons, instruments astronòmics, sales de dissecció, jardins botànics i zoològicss.
Existien en el Museum quatre departaments principals: de literatura, de matemàtiques, d’astronomia i de medicina. Els salaris del personal docent i investigador procedien directament del rei, i eren suficients per assegurar tota la facilitat en l’ensenyament i la investigació, a més d’una vida fastuosa per mestres i científics. Els mateixos ptolemeus, assistien als banquets que eren un element de la vida acadèmica, i durant els quals la conversació permetia intercanvis de punts de vista i experiències entre els homes de les quatre facultats diverses. Molts homes talentosos van ser atrets per la biblioteca; per això els homes més talentosos del món van anar algun cop a la seva vida allà.
Eratòstenes va dur a terme algunes activitats científiques, mentre ocupava el càrrec de bibliotecari i també l’astrònom Conó de Samos als volts del 245 a.C , que va identificar una nova constel·lació i l’anomenà la cabellera de Berenice, en reconeixement de l’esposa de Ptolemeu. El 47 aC, les tropes de Juli Cèsar incendien la flota d’Alexandria. El foc s’hauria propagat al moll i hauria destruït una part de la biblioteca. Centenars de llibres sobre astronomia van convertir-se en cendra aquell fatídic dia.
Retroenllaç: Eratòstenes de Cirene | El cel dels mites
Retroenllaç: Agora d’Alejandro Amenábar | El cel dels mites