L’article titulat “El primer màrtir de la ciència” d’Ángel Díaz, del diari El Mundo, ens parla sobre Tales de Milet, que va ser el primer grec en predeir un eclipse de Sol. És sorprenent com a l’antiguitat hi havia savis que tenien tants coneixements sobre els moviments i la naturalesa dels astres, sent que tenien uns escassos mitjans per poder fer les seves observacions i investigacions. L’any 585 a.C, Tales de Milet va predir un eclipsi de Sol tot i que els seus contemporanis encara no sabien predir aquest esdeveniment. És molt probable que Tales es basés en les observacions dels babilonis i que s’hagués basat en el cicle de Saros, però Otto Neugebauer al segle XX, va negar això i va dir que era probable que el sabés predir però que era impossible que hagués sabut exactament en quin lloc seria visible l’eclipsi. Segons Plutarc, Tales va ser el primer en esbrinar que els eclipsis solars es produeixen amb el pas de la Lluna davant del Sol. Gràcies a això, molts savis es van començar a plantejar preguntes sobre els astres. Amb aquesta afirmació, Tales estava parlant de dos cossos sòlids i no de déus. Tot i això després de Tales molts grecs seguirien divinitzant els astres. Els filòsofs de Grècia es van basar en el descobriment de Tales, un d’ells va ser Anaxàgoras, que va deixar constància de que els eclipsis es produeixen pel pas d’un astre davant d’un altre.
Anaxàgoras va ser el primer teòleg de la història en argumentar que l’origen de totes les coses no podia ser cap compost o element material sinó un força superior que ell va anomenar Nous. L’any 467 a. C. gràcies a l’observació d’un meteorit va comprovar que els cossos celests estan formats per roques i que per tant La Lluna i el Sol no podien ser divinitats sinó cossos sòlids. Segons ell, el cosmos es va originar amb una massa de matèria, en la qual els seus elements estaven barrejats i sobre la qual i va actuar Nous i va crear un remolí en el seu centre. Llavors les substàncies lleugeres es van separar de les pesades i aquestes últimes van crear la Terra. Ell deia que de la Terra havien nascut la Lluna i altres astres. Algunes de les teories actuals, com la de la formació de la Lluna, es van basar en la teoria d’Anaxàgoras. Anaxàgoras va poder explicar com es produïen els eclipsis. En els solars va encertar ja que es va basar en la teoria de Tales de Milet; però en els lunars es va equivocar. Això va fer que la gent es mentalitzés que la Lluna i el Sol no eren més que simples roques i no divinitats com creien en aquella època. Aquestes idees el van fer portar a la presó amb la qual cosa va ser el primer pensador assetjat per les seves idees sobre la Lluna. D’aquesta manera, es va aprovar una llei que prohibia ensenyar teories sobre els astres que discrepessin sobre la religió atenesa. Plató i Aristòtil van rebutjar aquesta idea, per a ells el cosmos s’havia originat d’una forma menys caòtica.
Filolau de Crotona creia que tant la Terra com el Sol, la Lluna i els cinc planetes llavors coneguts, giraven al voltant d’un foc central, Hèstia, situat al cor de l’univers, cosa que volia dir que pensava que els astres eren cossos amb moviments. La secta dels pitagòrics deien que la Lluna era un mirall de la Terra i que allà anaven a parar els espèrits dels morts, idea que fins fa poc es creia a Nepal. Filolau va descobrir que la Lluna triga el mateix temps en girar sobre el seu eix que en completar una òrbita al voltant de la Terra; per tant vol dir que nomès veiem una sola cara de la Lluna. Si estiguéssim a la Lluna i estiguéssim el temps suficient sobre qualsevol punt de la seva superfície, veuríem com es succeixen el dia i la nit, també en l’anomenat lloc obscur. A més a més, Filolau va afirmar que la ciència necessita l’observació experimental i no només el raonament.
En aquell moment, ningú no buscava una explicació a les irregularitats de la Lluna, més enllà de les explicacions relacionades amb els mites i la religió. Tot i així Demòcrit, vaafirmar que les taques de la Lluna eren muntanyes, teoria que més tard descartaria Aristòtil dient que la Lluna no podia tenir imperfeccions. A ple segle XIX, la gent creia que habitaven unicorns a la Lluna, a causa d’una sèrie d’articles científcs publicats al diari “The Sun” amb el nom del prestigiós astrònom John Herschel. Encara que les teories d’aquells savis, no eren del tot certes, si que és veritat que han servit de base per a la creació de les teories que coneixem avui en dia. Ells es van interessar pels moviments astrals i van passar aquest interés a les generacions futures.
Fragment del mural anomenat “Anaxàgoras” pintat per Eduard Lebiedzki sobre un dibuix de Carl Rahl, a la Universitat d’Atenes.
APOD