L’handbol és un esport força jove. Si volem buscar el seu origen hem d’anar a Alemanya. El senyor Heiser va inventar aquest joc per ocupar el temps lliure dels treballadors de l’empresa Siemens. Després va ser Carl Schelenz qui en va canviar una mica les regles creant l’handbol d’onze, el que es coneixia com a handbold. El 1947 l’handbol va evolucionar i es va convertir en el joc que coneixem ara: amb set jugadors i un camp de 40 x 20 m.

AI nostre país no és fins l’any 1958 que es participa per primera vegada en una competició internacional. Catalunya ha estat sempre el bressol de l’handbol espanyol. Els clubs espanyols com el FC Barcelona, l’Ademar de Lleó i el San Antonio de Pamplona han dominat i dominen les diferents competicions europees de clubs.

Principis bàsics

L’objectiu de l’handbol és introduir la pilota dins la porteria contrària. El partit consta de dues parts de 30 minuts. L’equip que fa més gols guanya el partit. Cada equip està format per 12 jugadors, 7 jugadors de camps i cinc reserves.

• Porter: Jugador que defensa la porteria.
• Extrems: Són els jugadors que actuen més a prop de la línia de banda. Les seves característiques principals són la velocitat i l’habilitat en el llançament des de posicions difícils.
• Laterals:Destaquen per la seva alçada i potència de llançament.
• Pivot: Juga en el centre de l’atac i d’esquena a la porteria. És un jugador fort que lluita contra les defenses per aconseguir espais per als seus companys.
• Central: Jugador que organitza el joc d’atac de l’equip.

Sancions tècniques

1. Cop franc. Llançament que fa un jugador per tornar a posar la pilota en joc quan l’equip contrari ha comes una falta. Es fa des del lloc on s’ha comés aquesta. Els jugadors defensors han de situar-se a 3 m de la pilota.
2. Llançament de 7 m o de penal. Sanció tècnica màxima imposada a un jugador defensor per haver evitat de forma antireglamentària una situació clara de gol.
3. Passes. Falta comesa per un jugador que camina o corre més de 3 passes sense fer botar la pilota.
4. Dobles. Falta comesa per un jugador quan corre fent botar la pilota, s’atura i la torna a fer botar.
5. Servei de banda. Llançament que fa un jugador quan la pilota ha sortit per la línia de banda. S’ha de fer des del mateix lloc i trepitjant la línia.
6. Servei de meta: Llançament que fa el porter quan la pilota ha sortit per la línia de fons, de manera directa o després de fer una aturada el porter. S’ha de fer des de l’interior de l’àrea de meta.
7. Passivitat: Falta comesa per un equip quan amb el seu joc no mostra intenció de fer un llançament per a fer gol.

Principis tàctics de l’Handbol

Tàctica individual

• La finta. Acció del jugador atacant amb l’objectiu de desmarcar-se del seu defensor. Les fintes poden ser:
• Sense pilota: superar el defensor per rebre la pilota.
• Amb pilota: finta de passada, finta de llançament o finta de desplaçament.
• La intercepció. Acció defensiva amb l’objectiu de recuperar la possessió de la pilota. L’acció del defensor ha de ser per sorpresa i ha de tenir lloc en el moment oportú, i cal que el jugador es posi entre la mà del jugador contrari i la trajectòria de la pilota per interceptar-la.

Tàctica col·lectiva d’atac

• Penetracions successives. Acció tàctica col·lectiva d’atac on el jugador aprofita l’espai que ha deixat seu defensor, que ha estat fixat per l’atacant del costat.
• Bloqueig. Acció tàctica col·lectiva d’atac on l’atacant, fent servir el seu cos, obstrueix la trajectòria del defensor en benefici del seu company.
• Pantalla. Són bloquejos de dos o més jugadors per afavorir el llançament exterior.

Sistemes defensius i ofensius

El sistemes de joc són la forma de distribució dels jugadors en el camp, tant a l’atac com a la defensa. Estan basats en dos principis: l’amplada i la profunditat.

L’objectiu del sistema de joc és superar el de l’equip adversari, i aconseguir una opció de fer gol o evitar de rebre’n un. L’elecció del sistema de joc depèn de les característiques dels jugadors de l’equip i dels sistemes de joc que fa servir l’adversari al llarg del partit.

Sistemes defensius

• Defensa individual. Cada defensor és responsable d’un jugador atacant. És la que s’utilitza en l’aprenentatge de l’handbol.
• Defensa de zona. Cada defensor és responsable d’una zona i defensa el jugador que hi sigui. Dins d’aquest sistema podem diferenciar les modalitats següents: 3:3, 3:2:1, 5:1 i 6:0.
• Defensa mixta.És la barreja de la de zona i la individual, i pot ser 5+1 o 4+2.

Sistemes ofensius

• Atac contra defensa individual. Desmarcatges constants per tot el camp.