Ets capaç de passejar per una ciutat desconeguda…o de recórrer un bosc i saber en tot moment on et trobes? Sabries desenvolupar-te en llocs desconeguts sense necessitat de contractar un guia o sense risc de perdre’t?

En aquesta UD intentarem treballar-ho una mica i coneixerem un esport que neix d’aquests coneixements i els utilitza, les curses d’orientació.

Què és saber orientar-se?

Segons el diccionari, orientar-se és reconèixer on és el Nord, i, conseqüentment, la resta de punts cardinals (sud, est i oest).

Pel que nosaltres treballarem en aquesta UD determinarem que orientar-se significa saber on estem, determinar un lloc on anar, i la direcció a prendre per aconseguir-ho.

Per orientar-nos en un espai desconegut podem utilitzar diferents eines. Les més tradicionals són aquelles que només necessiten una observació acurada del nostre entorn natural com la situació del sol, dels estels, la molsa dels arbres…però amb els anys l’home ha inventat alguns instruments que ens ajuden a ser més precisos com un mapa, la brúixola o el GPS.

Comencem pels primers:

• Observant la posició del sol: el sol sempre surt per l’Est (E) i s’amaga per l’Oest (O). És per això que observant la posició del sol i tenint en compte l’hora del dia en la que estem podem deduir on és el Nord, el Sud, l’Est i l’Oest.
• Observant l’ombra: pel matí, quan el sol surt per l’Est, la projecció de l’ombra del nostre cos ens indicarà on és l’Oest. A la tarda, quan el sol es pon per l’Oest, l’obra es projectarà cap a l’Est i al migdia, a l’hemisferi nord, l’ombra ens indicarà sempre la direcció Nord.
• Observant els estels: el Nord es localitzarà sempre buscant l’estrella polar.
• Observant els troncs dels arbres: en els boscos, la cara nord dels arbres sempre és la més humida i on se sol crear la molsa. Per altra banda els arbres es desenvolupen més al Sud ja que és on tenen és llum i escalfor.

Aquests coneixements ens seran molt útils per poder realitzar amb èxit l’esport que us presentem a continuació:

“ LES CURSES D’ORIENTACIÓ”

Les curses d’orientació són competicions atlètiques de camp a través, contra rellotge, sense itinerari prefixat, i on els corredors han de passar obligatòriament per uns controls assenyalats en un mapa.

Els corredors només necessiten un mapa, una brúixola i ganes de córrer.

En l’orientació primer cal pensar i després córrer!

Mireu-vos el vídeo que trobareu a continuació, segur que us ajudarà:

https://sites.google.com/a/xtec.cat/les-curses-d-orientacio/home

La modalitat clàssica és l’orientació a peu. També hi ha l’orientació nocturna, de relleus, les de puntuació o score i els raids d’orientació. També existeixen les modalitats d’orientació amb esquis (esquí de fons), amb bicicleta de muntanya, a cavall, en parapent, orientació adaptada…

Sobre el terreny, els diferents controls venen assenyalats amb balises de color taronja i blanc que portaran una lletra o número que la identifiquen. El participant verifica el seu pas pels controls amb la pinça marcadora.

Al final del recorregut es verifica la seva targeta de control. De manera que el guanyador de la cursa, és aquell que triga menys temps i que tingui la targeta de control emplenada correctament.

Elements fonamentals de les curses d’orientació:

– El mapa: És la representació del terreny amb tots els seus accidents geogràfics sobre una superfície plana. La lectura i interpretació correcta d’un mapa ens permet en tot moment saber on ens trobem. De mapes n’hi ha de molts tipus diferents (de carreteres, aeronàutics, geològics…), però els que farem servir a les curses d’orientació són els mapes d’orientació.

Els mapes d’orientació són uns mapes fets especialment per poder realitzar aquest esport i cal revisar-los cada cop que es fa una nova carrera. Són especials perquè intenten reproduir tots els detalls que hi ha en el terreny: grups de roques, arbres aïllats, parets i fins i tot el tipus de vegetació que hi ha en cada moment.

Per poder saber llegir un mapa d’aquest tipus hem de tenir en compte dos elements claus: l’escala numèrica i la llegenda.

L’escala numèrica ens indica la proporció entre les mesures reals i les del mapa. Generalment en orientació s’utilitzen mapes amb escales 1:5000 o 1:10000. Així, un mapa amb una escala 1:10000, significa que 1 cm del mapa són 10000 cm en la realitat, és a dir 100 metres.

La llegenda és una llista explicativa dels símbols utilitzats al mapa (com la que teniu a la dreta). Tots els elements del mapa es representen amb diferents símbols i colors.

Just en el moment d’inici d’una cursa d’orientació l’organitzador de la cursa ens donarà el mapa on hi haurà marcats els diferents elements del terreny i els llocs que s’han de trobar (en el mapa anterior els podeu localitzar fàcilment ja que estan numerats). A partir d’aquí cal trobar tots els punts marcats en el menor temps possible.

Si ens fixem bé en el mapa i podem trobar molta informació com:

• Punts característics del terreny (mirant la llegenda i identificant cada element del mapa)
• Els diferents colors del mapa:

• La distància d’on sóc al proper lloc on volem arribar (mirant l’escala).
• Si un terreny puja, baixa o és planes interpretant la informació que ens dones les corbes de nivell. Les corbes de nivell són línies imaginàries que uneixen punts que es troben a la mateixa alçada. En el mapa anterior són les línies marrons. Si seguim una línia marró sabrem que tots els punts que hi ha sobre aquesta línia són a la mateixa alçada sobre el nivell del mar. Quan les corbes de nivell s’ajunten, el terreny té una pendent més gran (pujada o baixada) i quan les corbes estan més separades vol dir que el terreny és més planer.

– La Brúixola: Partint de les propietats magnètiques de la Terra, la brúixola és simplement una agulla imantada en la que un dels seus extrems SEMPRE ENS ASSENYALA EL NORD MAGNÈTIC. Els 4 elements més importants i més utilitzats de la brúixola són:

• La Fletxa de direcció: que és la que ens marcarà el camí a seguir.
• El Limbe: és el cercle mòbil graduat de 0 a 360é, situat sobre la base de la brúixola.
• Les Línies Nort-Sud: estan dibuixades en la superfície transparent del limbe. Són paral·leles unes a altres i representen el mateix que els meridians del mapa. Fent coincidir les línies N-S i meridians del mapa podem realitzar preses de rumbs.

Per a poder seguir un rumb o una direcció utilitzant la brúixola només cal seguir 3 passos:

1.- Unim el punt on ens trobem amb aquell on volem anar.

2.- Girem el limbe (sense moure la brúixola) fins a fer coincidir les línies N-S del limbe amb els meridians del mapa.

3.- Girem sobre nosaltres mateixos (amb la brúixola plana sobre la mà) fins fer coincidir l’agulla magnètica amb el nord del limbe.

Si en vols saber més

http://www.vivelanaturaleza.com/Supervivencia/index.php

http://www.oros.orientacio.org/

http://www.enjoc.com/reportatges/repenjoc.asp?codi=619&col=4