Per descarregar l’article CLICA Gimnàstica Artística.docx
1.- Característiques generals
És un esport individual on el practicant està sol. No hi ha companys ni adversaris, ni cap interacció amb ningú. No hi ha comunicació.
-
Companys: No interactuen amb el participant. No hi ha col·laboració més enllà del resultat final de la competició per equips, que és la suma de les actuacions individuals.
-
Adversaris: No influeixen en les accions, encara que sí, en el resultat de la competició. Participen consecutivament. No hi ha oposició.
-
L’espai de “joc” el conformen una sèrie d’aparells en els quals es fan els exercicis
-
Té unes exigències molt fortes, com és la disciplina, la capacitat de concentració i la voluntat, la constància i el sacrifici en l’entrenament.
-
En la condició i física, requereix una gran agilitat, equilibri, flexibilitat, força, potència, coordinació i molta resistència anaeròbica.
-
La realització dels diferents exercicis exigeixen una complexa coordinació dels moviments i, per tant, un gran coneixement i domini corporal. És un esport molt tècnic.
2.- El reglament
En aquest esport, com en altres, la tècnica està totalment vinculada al reglament. Els gests tècnics de la gimnàstica artística s’han desenvolupat d’acord amb les exigències i les limitacions que hi ha en el reglament.
2.1. La mesura de les proves
2.2.El jurat
2.3. Sistema de puntuació
S’assigna un nivell de dificultat a la taula codificada d’elements gimnàstics. Cada exercici és avaluat per dos grups de jutges, obtenint així dues puntuacions basant-se en dos aspectes:
Dificultat: Se suma la puntuació dels 8 elements més difícils (10 als homes). Se sumen els valors de dificultat dels elements més difícils a la rutina de la gimnasta. Cada element té una qualificació (des d’A, els elements més fàcils, que tenen un valor de 0,1 fins al més difícil, amb un valor de 0,9) i se sumen els valors dels vuit elements més difícils
Execució: S’avalua, fins a 10.0 punts, l’execució artística, penalitzant els errors. L’execució és la nota de com ha executat la gimnasta la rutina. La nota més gran possible és un 10,000 i hi ha diferents deduccions, des d’aterrar amb les cames separades (0,1 de penalització) fins a caure d’un element (1 punt) o no utilitzar el matalàs en forma d’U en salt de poltre/rebre assistència un entrenador (directament invalida la rutina)
3.- Modalitats i proves
S’ha de diferenciar la modalitat femenina de la masculina, ja que contenen proves diferents, que es basen en aparells diferents. A la modalitat femenina hi ha quatre proves i a la modalitat masculina hi ha sis proves.
Són les següents:
|
Modalitat femenina |
Modalitat masculina |
|
Terra o mans lliures Barra d’equilibri Paral·leles asimètriques Poltre de salts |
Terra o mans lliures Barra fixa Paral·leles Poltre de salts Cavall amb arcs Anelles |
4.- Tècniques bàsiques: acrobàcia
Podem dir que l’acrobàcia és el conjunt d’elements tècnics més importants de la gimnàstica artística, i és la base de la major part dels exercicis que es realitzen en totes les proves de la competició. En general, acrobàcia és el canvi de postura del cos, en l’aire, passant per una posició invertida
Els rodaments o girs i els equilibris no són acrobàcies, però farem una excepció. Considerarem, en aquests punts que la tombarella la vertical i les seves combinacions son acrobàcies bàsiques, ja que hi ha algun moment en què el cos es troba en posició invertida, encara que en contacte amb el terra.
La tombarella
És un rodament o gir que es produeix al voltant de l’eix transversal del cos. Es realitza amb el cos agrupat, fent rodolar l’esquena pel terra, sense recolzar el cap, amb l’ajut de les mans. Es pot realitzar cap endavant,endarrere i amb diferent posició de les cames (rectes, flexionades, juntes o separades).
Vertical de cap:
Vertical de mans
La vertical
És un equilibri amb el cos invertit, és a dir, amb el cap a baix i els peus a dalt. És la base de molts elements gimnàstics en els diferents aparells, i s’ha de realitzar sense desequilibris i amb el cos completament en vertical. Si el suport és amb les mans, es diu vertical de mans o “clau”; si es realitza amb les mans i el cap és una vertical de cap o “pi”.
Roda lateral
Sobre una línia imaginària, el cos gira lateralment al voltant de l’eix sagital o antero-posterior. Es recolza la mà del mateix costat a terra, seguida de l’altre, alhora que s’eleven les cames rectes i separades, una després de l’altra, passant per la vertical. La caiguda es fa primer amb una cama i després amb l’altra. Es pot fer amb una mà o sense.
Com s’entrena?
L’entrenament de les acrobàcies s’ha de fer amb seguretat i amb garanties que no ens farem mal. Per aquest motiu, has de seguir de manera molt precisa les indicacions del teu professor o professora d’educació física. També has de tenir en compte que:
-
Has de preparar amb cura l’espai on practicaràs les acrobàcies: s’han de fer sobre matalassos i cal evitar que hi hagi obstacles.
-
Les acrobàcies s’han de treballar amb l’ajuda d’alguns companys. La confiança i la responsabilitat de les persones que t’ajuden són imprescindibles per evitar possibles accidents i millorar ràpidament.
Per a la iniciació de la gimnàstica hem de conèixer les progressions que cal fer en cada acrobàcia per poder acabar executant perfectament la tècnica.
Una progressió és la successió d’exercicis amb un ordre de dificultat ascendent que ens permet anar guanyant la força, la flexibilitat i l’habilitat per aconseguir un element.
En el següent vídeo podem veure els de les finals femenines de Rio 2016