Dossier Voleibol, arxiu per descarregar

 

En els arxiu següents podem veure en imatges com es realitzen els cop de dits i el toc d’avantbraç

Cop d’avantbraçs fotos       Cop de dits fotos

 

1. -Referència històrica

  L’any 1895 William G. Morgan va crear un esport pensant en els executius que no podien practicar un esport gaire mogut degut a la seva edat. Es jugava amb la cambra d’una pilota de bàsquet. Podien jugar de 10 a 15 jugadors per equip. Aquest esport fou divulgat per els missioners i pels soldats americans durant la 1 Guerra Mundial. Però els japonesos foren els qui implantaren les novetats que han quedat actualment en el voleibol.

  

Característiques diferencials del voleibol:

 

·És un esport col·lectiu en que es necessita la col·laboració constant dels companys. L’objectiu del joc és fer que la pilota toqui el terra en el camp del contrari.

• Els equips jugant en dos camps separats per una xarxa.
• No té un objectiu específic (ficar la pilota en un forat, porteria o cistella) sinó que la pilota té una amplia zona de punt.
• És un esport de impacte ja que la pilota no es pot agafar. Sols poden fer 3 impactes seguits el mateix equip i mai pot tocar un jugador la pilota dos cops seguits.
• Quan una acció tècnica es realitza malament, es penalitza.
• Tots els jugadors han de jugar en totes les posicions i han de fer de tot.
• No es juga per temps sinó per punts.
• Cada vegada que es recupera el servei es realitza una rotació en sentit de les agulles del rellotge.
• Sols es juga a guanyar ja que no pot haver mai empat.
• Totes les accions que es fan són decisives ja que sempre puntuen o es penalitzen si estan mal fetes. Això fa que hi hagi una gran tensió durant el joc i per això la tensió és un factor de cansament i fatiga important.

 

 

2. COMPOSICIÓ GENERAL DEL VOLEIBOL:

 

2.1. Mitjans tècnics: són moviments mecànics que són efectius de possible aprenentatge general. Els medis tècnics de que disposa el voleibol són:

 I- defensius:

 -passada d’avantbraç

  -bloqueig

  -les caigudes

 II- ofensius:

 -Servei

  -passada de dits

  -rematada

 III- d’utilització comú: serveixen per l’atac i la defensa i són els següents:

 -desplaçaments

 -posició fonamental (alta, mitja i baixa)

 

2.2. Mitjans tàctics:

 I- recepció: en W o 1-3-2

 II- defensa: en central avançat o 3-1-2

 III- atac: -col·locador a torn

 -4 R- 2 C(4 rematadors i 2 col·locadors)

 

2.3. Mitjans reglamentaris:

 

A. – El camp:

  

B. – L’equip està integrat per dotze jugadors, sis que inicien el partit i sis que seuen a la banqueta.

 C. – l’objectiu del joc és fer que la pilota boti en el camp del contrari.  .

  

3.-La passada de dits:

 

Segons el reglament, el toc ha d’ésser que la pilota toqui un sol cop amb el cos i que surti rebotada. Es pot tocar la pilota amb qualsevol part del cos per sobre de la cintura. (Actualment amb qualsevol part del cos)

La passada de dits és el més precís.

 

La seva funció és col·locar la pilota, en condicions òptimes, a un company perquè la remati. També ens pot servir per rebre una pilota molt alta o per passar-la a l’altra pista quan no tenim possibilitat de rematar.

 

A. – moviments abans del contacte

B. – contacte amb la pilota

 Tots els moviments d’un jugador en la pista segueixen el mateix esquema:

-desplaçament

-fixació

-orientació amb la característica de que és un moviment sempre d’anada i tornada, ja que el jugador sempre torna al punt de partida.

 [youtube]http://www.youtube.com/watch?v=khL3RyljvSc[/youtube]

 

Cal tenir en compte que…

Els errors més freqüents són…

·El contacte amb la pilota es produeix amb el polze i els dos o tres dits següents, amb la pilota per damunt nostre i una mica avançada. Els colzes, en el moment del contacte, estan flexionats, però ni massa junts ni massa separats. ·L’extensió dels braços es produeix abans de l’extensió dels canells, que proporciona a la pilota l’impuls final. ·De vegades, els jugadors efectuen una passada cap enrera (és el que sembla que fa la jugadora de la tercera fotografia). Per a efectuar-la, cal situar-se sota la pilota i arquejar el cos una mica cap enrere.

·Ajuntar els colzes de manera que els avantbraços quedin paral·lels. ·Al contrari, separar massa els colzes, de manera que els dits d’una mà quedin gairebé alineats amb els dits de l’altra mà. ·Colpejar la pilota fent servir només l’impuls que proporciona l’extensió del canell, sense estendre primerament l’articulació del colze. És com si volguéssim saltar sense flexionar els genolls, fent servir només l’articulació del turmell.

4.-Pasada amb l’avantbraç:

També s’anomena recepció, ja que és la que més s’usa per rebre els serveis i defensar les rematades de l’equip contrari.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=HLg1kIPYqzI[/youtube]

 

Cal tenir en compte que…

Els errors més freqüents són…

·La pilota exerceix menys pressió i, per tant, fa menys mal si la superfície de contacte amb els braços és més ampla. Això és especialment important quan fa una mica de fred. ·Si la superfície de contacte és molt ampla,  és molt més fàcil de preveure cap a on anirà la pilota. Per això, la meva recomanació és que no enfrontis les mans i que facis rotar els braços cap a fora per tal d’aconseguir una superfície plana el més gran possible.  Com pots veure a les fotografies, les grans competidores no ho fan així. Però nosaltres no som jugadors o jugadores amb experiència.

·Romandre estàtic. Cal moure’s lateralment per tal d’estar sempre darrera la pilota en el moment del cop. ·Flexionar o elevar molt els braços. La pilota, en comptes d’anar cap a la línia d’atac perquè un company faci la passada amb els dits, s’eleva quasi perpendicularment o se’n va cap enrera. ·Colpejar amb les mans entrecreuades. A més a més de fer mal, la pilota tendeix a desviar-se de manera imprevisible

 5.- El servei

 

És l’element tècnic amb que s’inicia el joc. El servei és una acció directa d’atac, és a dir, no pot intervenir cap company abans que la pilota traspassi la xarxa.

Aquests són els principals tipus de servei, segons el moviment tècnic que s’executi:

Servei baix o de mà baixa:

Es tracta del servei més fàcil i segur. Es col·loca la pilota sobre la mà davant del cos, a l’alçada de la cintura. La pilota no es llança, sinó que espera el cop. El cop de servei es produeix amb la mà lliure, en forma de cassoleta, després d’un moviment del braç estirat, de darrere cap a davant. Tot el cos acompanya el moviment final cap endavant.

Cal tenir en compte que…	Els errors més freqüents són…
·Pots colpejar la pilota amb la mà o amb la part interior del canell. ·El braç ha d’estar sempre estès. El cop s’ha de produir amb el braç en diagonal. ·No has de colpejar la pilota massa fort (no cal que la pilota s’elevi molt), però sí amb un moviment ràpid i circular del braç, que es mou des d’enrere cap endavant.	·Flexionar el braç. ·Colpejar la pilota prop de l’horitzontal. ·Llançar la pilota massa alta amb la mà contrària.  Si ho fas així, el cop s’acabarà produint prop de l’horitzontal i la pilota s’elevarà molt, però probablement caurà dins del teu camp

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=oOa3jPSE3Do[/youtube]

Servei de tennis o de mà alta:

Tal com el seu nom indica, l’execució d’aquest servei és similar a la del tennis. De cara a la xarxa, es llança la pilota amunt, per sobre del cap. Mentre puja la pilota el braç s’arma, i en el punt més alt de la trajectòria de descens, es colpeja la pilota amb la mà oberta i els dits junts.

6.-El remat

Cal tenir en compte que…

Els errors més freqüents són…

·El contacte amb la pilota s’ha de produir en el punt més alt possible (llevat quan busquem de sorprendre l’equip contrari) ·El cop es produeix amb la mà, culminant un moviment ràpid del braç, dirigint la pilota cap el terra. ·Quan l’equip contrari bloqueja,  la persona que remata té diferents alternatives:  rematar fort perquè la pilota bloquejada surti fora, canviar la direcció de la rematada per tal d’evitar el bloqueig, o fer una deixada per sobre del bloqueig. ·El jugador que remata fa normalment un salt cap endavant. Ha d’evitar trepitjat la línia de separació dels dos camps (o el camp contrari). Tampoc pot tocar la xarxa o colpejar la pilota dins del camp contrari.

No colpejar la pilota fort i cap avall. Colpejar la pilota dins el camp contrari.  Tocar la xarxa abans que la pilota toqui el camp contrari.

 

7.- Passada d’esquena

8.- El bloqueig

Posició bàsica d’execució

Cal tenir en compte que…	Els errors més freqüents són…
·El bloquejador ha de coordinar el seu salt amb el salt de la persona que remata. ·Cal ajuntar els braços perquè no passi la pilota entre ells.	·Tocar la xarxa, especialment durant la caiguda. ·Colpejar la pilota en comptes de bloquejar-la (és falta si l’acció es produeix dins del camp contrari). ·Saltar abans que ho faci la persona que remata.

9. -TÀCTICA COL·LECTIVA

La tàctica col·lectiva ve determinada per la posició dels jugadors en el terreny de joc, segons els objectius de:

-quantitat de jugadors

-distribució dels jugadors

Quin és l’ordre lògic d’una jugada?

 

En una bona jugada podem observar la seqüència següent:

Recepció: la realitzen els defenses. Normalment s’usa la passada d’avantbraç, si bé a vegades també utilitzem la passada de dits. Cal passar la pilota al col·locador.

Col·locació: la realitza el col·locador mitjançant el toc de dits, per enviar-la al rematador.

Rematada: la fan els rematadors.