Aurora boreal, de Göran Strand.

El fotògraf Göran Strand va fer 2464 fotografies en només 4 hores en un poblet de Suècia al març de 2013. Després va editar-les en aquest preciós format. Les imatges són especialment espectaculars perquè són el resultat d’una erupció solar dos dies abans.

L’aurora polar consisteix en una resplendor que apareix al cel nocturn de les regions properes a les zones polars a causa de l’impacte de les partícules de vent solar amb el camp magnètic de la Terra. A les latituds en l’hemisferi nord es coneix com aurora boreal. El nom prové d’Aurora, la deessa romana de l’alba, i de la paraula grega Bòreas, que significa nord; causa que a Europa comunament apareix en l’horitzó amb un to vermellós, com si el sol emergís d’una adreça inusual.

Normalment es veuen més intensament durant les temporades de setembre a octubre i de març a abril. A les latituds de l’hemisferi sud es coneix com aurora austral.

Les aurores no són exclusives de la Terra, ja que també s’observen a d’altres planetes del sistema solar com Júpiter, Saturn, Mart i Venus. El fenomen no es produeix només de manera natural: també es poden reproduir artificialment al laboratori i apareixen durant les explosions nuclears.

Instruccions d’ús:

Habitació a les fosques, pantalla completa, volum. Ja em direu!

Publicat dins de astronomia | Etiquetat com a | Deixa un comentari

“Tierra”, la pel·lícula del nostre planeta.

Avui que ens veiem per darrer cop aquest curs, un regal… Gaudiu de les imatges, penseu en com d’important és protegir el nostre planeta i finalment afegiu un comentari a aquest article.

Fa cinc mil milions d’anys, un enorme asteroide va xocar contra el jove planeta Terra. L’impacte va ser tan terrible que va fer que tot el planeta s’inclinés un angle de vint graus i mig. Però lluny de ser una catàstrofe, aquest accident còsmic va ser crucial per a la creació de la vida i el món tal com el coneixem avui en dia. Sense la inclinació de la Terra, no tindríem una varietat tan espectacular de paisatges, ni extrems de fred i calor. No existirien les estacions. I, el que és més important, no es donarien les condicions perfectes per a la vida.El director proposa un magnífic viatge al voltant del globus en el qual, ens trobem amb tres mares lluitant per tirar endavant les seves cries. A l’Àrtic, una família d’óssos polars desperta amb els primers raigs de la primavera. Aconseguiran trobar aliment abans que el gel sobre el qual viuen es fongui?

Mig món més enllà, sota la calor del Kalahari, una mare elefanta i la seva cria troben aigua després d’una ruta plena de perills pel desert, però han de compartir-la amb un ramat de lleons. Quant durarà la seva precària treva?

En l’últim tram del recorregut, seguim a una mare de balena geperuda. Ha de protegir a la seva cria en la seva migració de 6.000 km de l’equador fins a l’Antàrtida.

Cap documental havia captat mai l’abast èpic del drama de tot un planeta, explicant amb la commovedora i reconfortant intimitat d’animals reals com a protagonistes. Fins ara …

Bon estiu!

Publicat dins de biodiversitat, biologia | Etiquetat com a | 16 comentaris

La Unesco declara les Terres de l’Ebre nova reserva de la biosfera

La Unesco ha designat les Terres de l’Ebre com a nova Reserva de la Biosfera. La decisió es va prendre dimarts passat en una reunió a París del Consell Internacional de Coordinació del Programa sobre l’Home i la Biosfera (MAB) d’aquesta agència de les Nacions Unides.

 Les Terres de l’Ebre ocupen 367.729 hectàrees de superfície i tenen una població de 190.000 habitants.

‘Les Terres de l’Ebre acullen nombrosos ecosistemes tant interiors com costaners’, diu la Unesco, que afegeix que: ‘gran part de les terres estan dedicades a la ramaderia. També s’han desenvolupat les energies alternatives (eòlica, solar o hidràulica) amb respecte al medi ambient i al paisatge’.

L’any passat, la candidatura va ser refusada perquè comprenia l’espai d’influència de la central nuclear d’Ascó. Per això, aquesta vegada, la candidatura ha exclòs aquesta àrea i ara s’espera que la distinció donarà un impuls als productes i el sector turístic de la zona.

A Catalunya només tenia aquesta consideració de Reserva de la Biosfera el massís del Montseny, la mateixa qualificació que té l’illa de Menorca.

El 1970 la UNESCO va començar el projecte “l’home i la biosfera”, que tenia com a objectiu conciliar la mentalitat i l’ús dels recursos naturals, esbossant el concepte actual de desenvolupament sostenible. Com a part d’aquest projecte es seleccionarien llocs geogràfics representatius dels diferents hàbitats del planeta, abastant tant ecosistemes terrestres com marítims. Aquestes àrees es coneixen com a reserves de la biosfera.

A continuació teniu un breu reportatge sobre els atractius de la zona del Delta de l’Ebre.

Publicat dins de biodiversitat, biologia | Etiquetat com a | 1 comentari

Dinàmiks

Clica en la imatge per accedir a la web del programa

Encara creus que la ciència és difícil i avorrida? Entra al laboratori del Dani Jiménez i quedaràs impressionat amb els seus trucs i experiments. Descobriràs que la ciència pot ser fàcil, interessant, divertida i molt útil per entendre el nostre dia a dia.

Des del 6 d’abril TV3 ofereix un programa de ciència per nens en el Canal Súper3 els dissabtes a les 10:25.  Es diu Dinàmiks i el presenta el físic Dani Giménez. Pretén apropar al món científic des d’un punt de vista rigorós i divertit.

El repte: Tens ganes d’intentar-ho tu?

Aquesta secció està plena de petits trucs d’enginy, en què, per trobar la solució, hauràs de fer servir la teva habilitat, creativitat i, sobretot, passar a l’acció!

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Contra l’enemic menut!

Fa uns dies vaig rebre un correu electrònic amb aquest remei casolà contra els mosquits que no ens deixen viure en les nits d’estiu.  No l’he provat, però si navegueu per internet, des de diversos llocs en parlen i alguns diuen que amb resultats molt efectius.  És econòmic i ecològic i per provar no es perd res…

Publicat dins de animals, biologia | 2 comentaris

Busquen voluntaris per anar a Mart i quedar-s’hi.

El projecte per colonitzar Mart ja compta amb mil possibles futurs habitants del planeta vermell. Entre aquest miler d’aspirants, procedents de 30 països, no n’hi ha cap d’espanyol, però el termini per apuntar-s’hi encara no s’ha acabat. La inscripció es pot fer per internet a la pàgina del projecte, on es poden veure les persones disposades a emprendre aquest viatge espacial.

Clica en la imatge per veure el reportatge

La fundació holandesa Mars One, que és qui hi ha darrere la idea, triarà 24 persones que colonitzaran Mart i s’hi quedaran per sempre més, una cosa que han de tenir molt clara els participants.

L’empresa vol construir, en deu anys, una colònia habitable i sostenible, dissenyada per rebre quatre nous astronautes cada dos anys. El cost del primer vol seran 6.000 milions de dòlars i cada viatge posterior, 4.000 milions. “La idea és finançar el gruix del projecte amb la venda de drets de transmissió d’un ‘reality show’ que es començarà a emetre ja en l’etapa de selecció”, asseguren des de Mars One.

Per ser viable, l’assentament de Mart estarà propulsar per panells solars. La font d’energia serà una àrea de 3.000 metres quadrats. Mart queda més lluny del Sol que la Terra, però té una atmosfera més prima que compensa la pèrdua de radiació.

Els promotors de la colonització recorden que no caldrà produir combustible per a un viatge de tornada, d’aquí que puguin recórrer a l’energia solar.

Si a vosaltres us donessin l’oportunitat de fer aquest viatge, el faríeu? Creieu que en realitat es farà i no és un muntatge publicitari?  Sempre podem confiar en el que diuen algunes persones només per sortir en els mitjans de comunicació?

A continuació teniu l’enllaç a una tertúlia radiofònica sobre aquesta notícia sorprenent de mà de reconeguts científics que us explicaran que hi ha de cert i què de possible frau en aquest tema.

De fet, existeix una veritable expedició a Mart, protagonitzada pel robot Curiosity que ens està fent arribar moltíssima informació des del seu aterratge al planeta vermell el 5 d’agost de 2012.

El primer missatge del Curiosity amb el centre d’operacions al Jet Laboratory de la NASA van unes fotografies en blanc i negre del lloc del seu aterratge, l’interior del cràter Gale (154 km de diàmetre, 5 km d’altura).

Les condicions atmosfèriques de Mart van fer que el tipus d’aterratge de l’explorador fos especialment delicat, perquè en lloc de globus gegantins que esmorteïssin la caiguda, es va utilitzar un paracaigudes gegant que va frenar la velocitat supersònica de 21 mil 900 quilòmetres per hora, la constant en la que va estar a l’entrar a l’atmosfera.

En el transcurs d’aquest procés, es van utilitzar coets angulars, per ajudar a la desacceleració, i un escut tèrmic, que va baixar la temperatura de 900 graus Celsius en què va estar embolicat el rover (el robot), a més del paracaigudes.

Segons el portal UniverseToday, el laboratori portàtil del Curiosity és el més sofisticat que s’hagi enviat a la superfície d’un altre planeta, pel que marca una estrena de tecnologia sense precedents.

L’objectiu de l’explorador és trobar proves que donin suport a la teoria que Mart va tenir un clima i ambient que van poder haver sostingut vida en l’etapa primerenca del planeta: s’han trobat dipòsits d’aigua al subsòl del planeta, a més que la història geològica del planeta indica que podria haver tingut un clima semblant al de la Terra.

El rover va viatjar durant vuit mesos una distància de 567 milions de quilòmetres, des que es va llançar al novembre de 2011.

I per acabar cliqueu aquí i veureu un recull de premsa del diari el País per seguir les notícies més destacades d’aquest robot tan “explorador”.

Publicat dins de General | 7 comentaris

Fer reviure espècies extingides

Ovella Dolly

La recerca genètica busca eines per revertir la selecció natural, per poder tornar a la vida animals que han desaparegut, com ara els mamuts, els dinosaures, o fins i tot els neandertals.

Fins no fa gaire, semblava que la selecció natural només apuntava en una direcció. Podia ser que es formés una espècie, que després prosperés i que, finalment, s’extingís. Un cop extingida, no podia tornar a existir. Ara, però, alguns científics asseguren que hi ha una nova via. “Potser ja no som a temps de retardar-ne la mort, però podem revertir-la”, assegura George Church, genetista de l’Escola de Medicina de Harvard.
Fins al moment actual només s’ha recuperat una subespècie extingida, però l’animal nounat tan sols va sobreviure uns minuts el 2003. Era una cabra salvatge pirinenca, una mena de cabra de grans dimensions que vagava pels espadats dels Pirineus entre Espanya i França fins que en va morir l’últim exemplar el 1999. Per recuperar-la, es va fer servir el mètode de la clonació, és a dir, es van emprar cèl·lules congelades de l’últim animal per mirar de crear-ne un de nou, si fa o no fa de la mateixa manera que es va clonar l’ovella Dolly a partir d’una cèl·lula congelada de la mamella d’un xai mort anys abans.

Rheobatrachus silus

Recentment, en un congrés celebrat a Washington, uns científics australians van informar que intentaven clonar una granota australiana estranya, la Rheobatrachus silus , que es va extingir fa més o menys un quart de segle. De moment, només han aconseguit produir embrions en les seves primeres etapes de desenvolupament però no han aconseguit que sobrevisquin.

Retornar, per què?

Som al principi d’aquesta nova empresa. Poden passar anys abans els científics no aconsegueixin fer reviure espècies extingides, però molts hi treballen. En mamuts llanuts. En un cavall de 7.000 anys d’antiguitat que habitava la zona de Yukon, al Canadà. També en un colom migratori: abans de desaparèixer, als Estats Units n’hi havia entre tres i cinc milions. Alguns fan una crida a ser cauts. Ross MacPhee, comissari de mamífers al Museu Nord-americà d’Història Natural de Nova York, afirma que, si bé la tasca científica de fer reviure espècies extingides és fascinant, “com sol passar, la capacitat tecnològica sobrepassa el que implica tot plegat”. “Qui ho farà i quines regulacions hi haurà? Són coses que s’obliden amb tot el bombo que se’n fa”, diu MacPhee.

Fórmules per fer reviure

Els mètodes científics destinats a fer reviure espècies extingides són complexos, fins al punt que pot semblar una tasca descoratjadora. Per poder clonar una espècie extingida cal disposar d’una cèl·lula intacta. Possiblement, no n’existeixi cap. Alguns científics han especulat que pot haver-hi cèl·lules intactes d’espècies extingides, com ara el mamut llanut, congelades al permagel – permafrost en anglès- del sòl. D’altres, com Church, ho dubten. Si la clonació funciona, dóna lloc a un embrió que aleshores caldria implantar en una espècie estretament emparentada perquè serveixi de mare de lloguer.

Les noves tecnologies de tractament de l’ADN han obert la porta a una altra manera de fer ressuscitar espècies extingides. No cal res més que una mica de material genètic. La idea consisteix a comparar l’ADN de l’espècie extingida amb el d’una espècie vivent que hi estigui estretament emparentada i, tot seguit, començar a introduir fragments de l’ADN de l’espècie extingida en l’ADN de cèl·lules de l’espècie vivent. Les cèl·lules híbrides s’emprarien en la clonació. Al cap de poc, l’animal resultant tindria prou ADN de l’espècie extingida per assemblar-s’hi molt. Tot i això, aquest mètode no serviria per crear dinosaures, com a la pel·lícula Parc Juràssic , perquè, pel que sembla, no hi ha ADN de dinosaure.

Un altre mètode és la recreació d’una espècie a partir dels seus descendents. Pot funcionar, per exemple, amb l’ur, una antiga raça bovina salvatge. Es creu que la majoria dels seus gens distintius segueixen existint escampats entre les races bovines actuals. Els científics podrien creuar les races actuals seleccionant progressivament descendents amb més i més ADN d’ur fins a obtenir exemplars que s’hi assemblessin.

Tigre dents de sabre

Greely esmenta un altre argument favorable a fer reviure espècies extingides que remet al concepte de justícia. Per exemple, el colom migratori. “Nosaltres en som els assassins. ¿No tenim el deure moral de fer-lo reviure?” El que decanta Greely i molts d’altres en favor de la idea de fer ressuscitar espècies desaparegudes és una certa sensació de fascinació. “Per a mi seria tan al·lucinant veure un mamut llanut, un tigre de dents de sabre o un peresós gegant… -confessa Greely-. No estem parlant de Parc Juràssic , estem parlant de Parc Pleistocè , de fa 100.000 o 200.000 anys”. I afegeix: “Hi ha una pila de bèsties al·lucinants que han desaparegut durant els últims 200.000 anys”.

I tu, què n’opines?

Diari ara Premium.
Publicat dins de General | 3 comentaris

Horari d’estiu

El canvi horari va tenir el seu origen al segle XVIII l’any 1784, quan el científic i diplomàtic nord-americà Benjamí Franklin sobre la base de la idea de l’aprofitament diürn de llum natural va plantejar per primera vegada avançar els rellotges una hora durant l’estiu, per tal d’aprofitar millor la il · luminació natural i així consumir un menor nombre d’espelmes per il · luminar durant la nit. Tanmateix no va arribar a posar-se en pràctica.

El 1905 el constructor anglès William Willett va concebre l’horari d’estiu durant un passeig a cavall previ a l’esmorzar, quan es va sorprendre pensant quants londinencs dormien durant la millor part d’un dia d’estiu. Molt aficionat al golf, el disgustava escurçar el seu recorregut en el crepuscle. Dos anys més tard, al juliol de 1907 publicà la seva proposta, encara que després de diversos anys de debats, William Willet mor el 1915 sense veure aplicada la seva idea.

Arran de la Primera Guerra Mundial i amb el propòsit d’estalviar combustible, el kaiser Guillem II d’Alemanya va decretar l’inici del canvi d’hora el 30 d’abril de 1916, que també es va aplicar als seus aliats i les zones ocupades, sent els primers països europeus a emprar l’horari d’estiu.

Diversos països bel · ligerants i neutrals d’Europa els van seguir, Rússia i altres països van esperar a l’any següent.

Estats Units igual que Espanya no ho van fer fins a 1918. Des de llavors, s’han produït moltes propostes, ajustos i alguns períodes en que no s’aplicava.

Aquesta és una breu cronologia del canvi d’horari a Espanya:

  • Abans de l’1 de gener de 1901, l’hora oficial d’Espanya era el del Meridià de Madrid (3º 41’Oest), encara que cada província tenia l’hora local corresponent al seu Meridià, (l’hora local, era igual a la longitud local) .
  • L’1 de gener de 1901, a les 0h. s’adopta l’hora del Meridià de Greenwich  0 º UTC 0h. o (GMT 0h.), en conseqüència la “Hora Local (HL) es corresponia amb el Temps Universal Coordinat (UTC) o Hora del Meridià de Greenwich (GMT).
  • El 15 d’abril de 1918 s’introdueix per primera vegada l’horari d’estiu o DST (Daylight Saving Time). Durant els períodes d’estiu, s’avançava 1 hora, UTC +1 h., sobre el temps universal del Meridià 0 º.
  • A partir del 16 de març de 1940 a les 23h. s’adopta l’hora del Meridià 15 º Est, UTC +1 h. o (GMT +1 h.) pel que s’estableix 1h. d’avançament permanent pel que fa al (UTC) Temps Universal Coordinat o del Meridià 0 º (GMT), i 2 h. en horari d’estiu UTC +2 h.

Com qualsevol decisió que es prengui sempre té els seus avantatges i inconvenients.  Aquests en són alguns segons diferents fonts, que com veuràs fins i tot uns estudis es contradieuen amb altres:

1. Sobre els accidents de trànsit: Estudis realitzats al Regne Unit i EUA mostren que la llum del dia extra a les tardes redueix el nombre de víctimes mortals per accidents de trànsit. Això pot ser degut a que les conductors són més curosos durant les hores diürnes, a més de millor visibilitat.

2. Sobre l’ús d’energia: Una gran quantitat d’estudis han informat també que durant els mesos de DST (Daylight Saving Time) horari d’estiu, les persones utilitzen menys energia. Això s’atribueix a les hores de llum addicional, i en conseqüència que les persones necessiten il · luminació artificial molt més tard i perquè la gent tendeix a passar més temps a l’aire lliure.

3. Sobre l’activitat: Els grans minoristes i altres negocis, com ara fabricants de productes esportius reporten augments significatius en els seus ingressos durant els mesos d’horari d’estiu. Això és perquè el DST permet a la gent estar més oberta i participa en més activitats esportives al final del dia.

4. Sobre Turisme i Transport: l’horari d’estiu permet més hores de llum que indueixen als turistes a romandre fora a la tarda i gastar més diners. El DST també augmenta el transport com taxis, autobusos i trens incrementant el negoci al final del dia, pel fet que la gent es queda fins més tard.

5. Sobre la salut: DST proporciona llum addicional al final del dia en què la gent pot participar en l’exercici i altres activitats beneficioses per a la salut.

 

6. Sobre la delinqüència: Els estudis demostren que hi ha una reducció de la criminalitat durant els mesos d’horari d’estiu. Com la majoria dels delictes són comesos després de les hores del dia, les hores addicionals de llum, redueixen el període durant el qual aquests delictes poden ser comesos.

7. Sobre el temps d’oci i entreteniment: Les hores extres diürnes, al final del dia, dónen a la gent més temps per participar en activitats d’esbarjo, com ara veure una pel · lícula o assistir al gimnàs, que al seu torn donen lloc a altres efectes derivatss dels quals es beneficien la salut i l’economia.

 

1. Complexitat: L’horari d’estiu, les regles d’horari i les dates s’han modificat diverses vegades i per moltes persones pot ser dur mantenir-se al dia ajustar-se a això. La majoria dels països del món (especialment a Àfrica (excepte Nambia) i Àsia) no s’observa l’horari d’estiu i per a la gent que treballa en diferents zones horàries, pot resultar difícil donar cabuda als canvis d’hora. Això també es veu en els EUA, on no totes les seves zones apliquen l’horari d’estiu.

2. Sobre l’activitat agrícola: Les persones involucrades en l’agricultura s’han queixat que menys llum del sol pel matí, és un desavantatge per als seus treballs. Els tipus d’agricultura que la ramaderia maneja com el bestiar i aus de corral, estan molt afectats perquè els animals tenen dificultats per adaptar-se als canvis d’hora.

3. Sobre la salut: El canvi en el temps durant la privació de son DST, pot causar problemes de salut en algunes persones. Els dispositius mèdics com ara marcapassos o desfibril · ladors i monitors de glucosa, ha de ser ajustats,  es podrien derivar conseqüències greus si això s’ignora. Alguns estudis també han trobat que tendeixen a passar més atacs cardíacs després de l’inici de l’horari d’estiu i que les taxes de suïcidi també augmenten.

4. Efectes econòmics: El DST causa canvis en els horaris de reunió, viatges, facturació, horaris d’emissió, i així successivament, que tot junt causa un efecte negatiu en la productivitat de l’economia. Enormes costos solen estar derivats de reprogramar les reunions i temps de viatge, corregir registres i càrrecs de factures, canviar la sincronització de difusió (broadcast) per coincidir amb períodes de màxima visualització. Moltes empreses i indústries inverteixen molt capital en la implementació de solucions que ajuden a les seves empreses davant els efectes del DST.

5. Efectes sobre serveis electrònics i informàtics: Els canvis d’hora en que l’horari d’estiu comença o acaba, i les extensions que s’agreguen, de vegades poden causar que l’electrònica i els ordinadors no funcionin correctament. La majoria, poden haver estat ajustats durant la instal · lació per adoptar al final del DST en dates particulars, i qualsevol canvi o variació pot donar lloc a errors en aquestes màquines i crear problemes per als individus, les indústries, o les empreses que fan ús de ells.

6. Efecte sobre la delinqüència: Alguns països han deixat d’utilitzar l’horari d’estiu, ja que significava que els treballadors i els nens, havien de llevar més d’hora (quan encara era de nit) per anar a treballar ia l’escola respectivament. Hi havia preocupació pels crims que es produeixen durant aquest període. A més, l’horari d’estiu fa que la gent es quedi més temps al carrer i per tant, els exposa a ser víctimes de delictes violents.

I per acabar, rellotges interessants:

Dos de LEGO:

Com si fos una sopa de lletres. Clica en la imatge per accedir a l’aplicació.

I si voleu saber més coses sobre moltes més utilitats relacionades amb el temps: un buscador d’horaris de ciutats de tot el món, un mapa dels fusos horaris, calendaris, calculadors de sortida i posta de sol i de fases lunars, la predicció del temps mundial, o un mapa del dia i la nit al món en temps real… cliqueu aquí!

Cambio horario
Espai internet
Publicat dins de General | Etiquetat com a | 6 comentaris

60+, L’HORA DEL PLANETA.

Uneix-te al Món en Defensa del Planeta
TOTS SOM PART DE LA SOLUCIÓ

Des de fa set anys, centenars de milions de persones de tot el món, empreses, governs i centres educatius uneixen les seves veus en defensa del medi ambient. Per això, “l’Hora del Planeta” s’ha convertit en la major campanya de mobilització i participació organitzada mai.

El 2012, més de 7000 ciutats de 150 països van apagar els llums dels seus principals monuments i edificis emblemàtics, enviant així un missatge clar: gestos simbòlics poden generar els grans canvis.

La campanya va prendre llavors una nova dimensió intentant conscienciar els ciutadans de l’estalvi energètic com a mesura de protecció del planeta durant tot l’any. Hem de caminar cap a un model de vida molt més sostenible. D’aqui neix la pregunta: QUÈ ETS CAPAÇ DE FER PER SALVAR EL PLANETA?

Aquest Any, l’organització WWF vol que tothom aposti per serveis més eficients i que es promoguin les energies netes, reduint el nivell d’emissions de CO2 del planeta. Fes servir la teva imaginació, com més serem, més fort se sentirà la nostra veu …

Que la inspiració d’una hora màgica serveixi per construir un futur sostenible.

El pròxim 23 de març, de 20.30 a 21.30 apaga els llums!


Publicat dins de General | Etiquetat com a | 6 comentaris

“Chasing ice”, perseguint el gel.

La primavera del 2005, el fotògraf ambiental James Balog es va dirigir a l’Àrtic en una tasca difícil per National Geographic: capturar imatges per ajudar a explicar la història del canvi climàtic de la Terra. Fins i tot amb una gran educació científica, Balog havia estat un escèptic sobre aquest fenòmen. Però aquell primer viatge al nord li va obrir els ulls  i va provocar-li un repte interior que va posar la seva carrera i els seu benestar en risc.

Amb un grup de joves aventurers acompanyant-lo, Balog va començar a desplegar revolucionàries càmeres time-lapse  en tot l’Àrtic per capturar un registre de diversos anys dels canvis en les glaceres del món.

La tasca va ser molt difícil ja que es va requerir molt de temps per poder realitzar el documental i a més la tecnologia per gravar no havia estat provada en condicions ambientals tan extremes.

Els seus vídeos amb imatges extraordinàriament belles comprimeixen anys en segons i capturen les antigues muntanyes de gel en moviment, que desapareixen a un ritme impressionant.

Chasing Ice representa un fotògraf tractant de lliurar proves i esperança al nostre planeta malalt de canvi climàtic.

Al final podeu veure, comparant amb el sud de  l’illa de Manhatan la superfície de gel que es desprèn de la glacera, que segons es diu, l’alçada és com dos gratacels i també com aquesta glacera ha retrocedint en els darrers 110 anys.  És un testimoni molt clar de com està canviant la temperatura de la Terra i com al mateix temps, el seu aspecte.  És resposabilitat de tots intentar que aquest canvi es freni.

Publicat dins de General | Etiquetat com a | 3 comentaris