Horari d’estiu

El canvi horari va tenir el seu origen al segle XVIII l’any 1784, quan el científic i diplomàtic nord-americà Benjamí Franklin sobre la base de la idea de l’aprofitament diürn de llum natural va plantejar per primera vegada avançar els rellotges una hora durant l’estiu, per tal d’aprofitar millor la il · luminació natural i així consumir un menor nombre d’espelmes per il · luminar durant la nit. Tanmateix no va arribar a posar-se en pràctica.

El 1905 el constructor anglès William Willett va concebre l’horari d’estiu durant un passeig a cavall previ a l’esmorzar, quan es va sorprendre pensant quants londinencs dormien durant la millor part d’un dia d’estiu. Molt aficionat al golf, el disgustava escurçar el seu recorregut en el crepuscle. Dos anys més tard, al juliol de 1907 publicà la seva proposta, encara que després de diversos anys de debats, William Willet mor el 1915 sense veure aplicada la seva idea.

Arran de la Primera Guerra Mundial i amb el propòsit d’estalviar combustible, el kaiser Guillem II d’Alemanya va decretar l’inici del canvi d’hora el 30 d’abril de 1916, que també es va aplicar als seus aliats i les zones ocupades, sent els primers països europeus a emprar l’horari d’estiu.

Diversos països bel · ligerants i neutrals d’Europa els van seguir, Rússia i altres països van esperar a l’any següent.

Estats Units igual que Espanya no ho van fer fins a 1918. Des de llavors, s’han produït moltes propostes, ajustos i alguns períodes en que no s’aplicava.

Aquesta és una breu cronologia del canvi d’horari a Espanya:

• Abans de l’1 de gener de 1901, l’hora oficial d’Espanya era el del Meridià de Madrid (3º 41’Oest), encara que cada província tenia l’hora local corresponent al seu Meridià, (l’hora local, era igual a la longitud local) .

• L’1 de gener de 1901, a les 0h. s’adopta l’hora del Meridià de Greenwich  0 º UTC 0h. o (GMT 0h.), en conseqüència la “Hora Local (HL) es corresponia amb el Temps Universal Coordinat (UTC) o Hora del Meridià de Greenwich (GMT).

• El 15 d’abril de 1918 s’introdueix per primera vegada l’horari d’estiu o DST (Daylight Saving Time). Durant els períodes d’estiu, s’avançava 1 hora, UTC +1 h., sobre el temps universal del Meridià 0 º.

• A partir del 16 de març de 1940 a les 23h. s’adopta l’hora del Meridià 15 º Est, UTC +1 h. o (GMT +1 h.) pel que s’estableix 1h. d’avançament permanent pel que fa al (UTC) Temps Universal Coordinat o del Meridià 0 º (GMT), i 2 h. en horari d’estiu UTC +2 h.

Com qualsevol decisió que es prengui sempre té els seus avantatges i inconvenients.  Aquests en són alguns segons diferents fonts, que com veuràs fins i tot uns estudis es contradieuen amb altres:

1. Sobre els accidents de trànsit: Estudis realitzats al Regne Unit i EUA mostren que la llum del dia extra a les tardes redueix el nombre de víctimes mortals per accidents de trànsit. Això pot ser degut a que les conductors són més curosos durant les hores diürnes, a més de millor visibilitat.

2. Sobre l’ús d’energia: Una gran quantitat d’estudis han informat també que durant els mesos de DST (Daylight Saving Time) horari d’estiu, les persones utilitzen menys energia. Això s’atribueix a les hores de llum addicional, i en conseqüència que les persones necessiten il · luminació artificial molt més tard i perquè la gent tendeix a passar més temps a l’aire lliure.

3. Sobre l’activitat: Els grans minoristes i altres negocis, com ara fabricants de productes esportius reporten augments significatius en els seus ingressos durant els mesos d’horari d’estiu. Això és perquè el DST permet a la gent estar més oberta i participa en més activitats esportives al final del dia.

4. Sobre Turisme i Transport: l’horari d’estiu permet més hores de llum que indueixen als turistes a romandre fora a la tarda i gastar més diners. El DST també augmenta el transport com taxis, autobusos i trens incrementant el negoci al final del dia, pel fet que la gent es queda fins més tard.

5. Sobre la salut: DST proporciona llum addicional al final del dia en què la gent pot participar en l’exercici i altres activitats beneficioses per a la salut.

6. Sobre la delinqüència: Els estudis demostren que hi ha una reducció de la criminalitat durant els mesos d’horari d’estiu. Com la majoria dels delictes són comesos després de les hores del dia, les hores addicionals de llum, redueixen el període durant el qual aquests delictes poden ser comesos.

7. Sobre el temps d’oci i entreteniment: Les hores extres diürnes, al final del dia, dónen a la gent més temps per participar en activitats d’esbarjo, com ara veure una pel · lícula o assistir al gimnàs, que al seu torn donen lloc a altres efectes derivatss dels quals es beneficien la salut i l’economia.

1. Complexitat: L’horari d’estiu, les regles d’horari i les dates s’han modificat diverses vegades i per moltes persones pot ser dur mantenir-se al dia ajustar-se a això. La majoria dels països del món (especialment a Àfrica (excepte Nambia) i Àsia) no s’observa l’horari d’estiu i per a la gent que treballa en diferents zones horàries, pot resultar difícil donar cabuda als canvis d’hora. Això també es veu en els EUA, on no totes les seves zones apliquen l’horari d’estiu.

2. Sobre l’activitat agrícola: Les persones involucrades en l’agricultura s’han queixat que menys llum del sol pel matí, és un desavantatge per als seus treballs. Els tipus d’agricultura que la ramaderia maneja com el bestiar i aus de corral, estan molt afectats perquè els animals tenen dificultats per adaptar-se als canvis d’hora.

3. Sobre la salut: El canvi en el temps durant la privació de son DST, pot causar problemes de salut en algunes persones. Els dispositius mèdics com ara marcapassos o desfibril · ladors i monitors de glucosa, ha de ser ajustats,  es podrien derivar conseqüències greus si això s’ignora. Alguns estudis també han trobat que tendeixen a passar més atacs cardíacs després de l’inici de l’horari d’estiu i que les taxes de suïcidi també augmenten.

4. Efectes econòmics: El DST causa canvis en els horaris de reunió, viatges, facturació, horaris d’emissió, i així successivament, que tot junt causa un efecte negatiu en la productivitat de l’economia. Enormes costos solen estar derivats de reprogramar les reunions i temps de viatge, corregir registres i càrrecs de factures, canviar la sincronització de difusió (broadcast) per coincidir amb períodes de màxima visualització. Moltes empreses i indústries inverteixen molt capital en la implementació de solucions que ajuden a les seves empreses davant els efectes del DST.

5. Efectes sobre serveis electrònics i informàtics: Els canvis d’hora en que l’horari d’estiu comença o acaba, i les extensions que s’agreguen, de vegades poden causar que l’electrònica i els ordinadors no funcionin correctament. La majoria, poden haver estat ajustats durant la instal · lació per adoptar al final del DST en dates particulars, i qualsevol canvi o variació pot donar lloc a errors en aquestes màquines i crear problemes per als individus, les indústries, o les empreses que fan ús de ells.

6. Efecte sobre la delinqüència: Alguns països han deixat d’utilitzar l’horari d’estiu, ja que significava que els treballadors i els nens, havien de llevar més d’hora (quan encara era de nit) per anar a treballar ia l’escola respectivament. Hi havia preocupació pels crims que es produeixen durant aquest període. A més, l’horari d’estiu fa que la gent es quedi més temps al carrer i per tant, els exposa a ser víctimes de delictes violents.

I per acabar, rellotges interessants:

Dos de LEGO:

Com si fos una sopa de lletres. Clica en la imatge per accedir a l’aplicació.

I si voleu saber més coses sobre moltes més utilitats relacionades amb el temps: un buscador d’horaris de ciutats de tot el món, un mapa dels fusos horaris, calendaris, calculadors de sortida i posta de sol i de fases lunars, la predicció del temps mundial, o un mapa del dia i la nit al món en temps real… cliqueu aquí!