Al Congrés d’Aules Hospitalàries que es va fer a Múrcia l’any 2011

 

 

van recollir una publicació  d’experiències de diferents aules hospitlàries, publicades a la  revista Aula al juny de 2011.

Moltes  eren  d’Aules  Hospitalàries  d’hospitals  catalans. Una  d’aquesta mateixa  Ala  del Mar.

Ho  podeu  llegir  activant  el  següent  enllaç:

 

http://murciadiversidad.org/aahh2012/docs/doc7.pdf

Festes jueves: PURIM 14 d’Adar II de 5772

Purim 

Una Festa el significat ha perdurat al llarg dels segles

Per: Moshé Korin

Purim ha estat, des de sempre, una festa popular entranyable per a tots els jueus. Encara aquells indiferents a les festivitats tradicionals,reben la de Purim amb beneplàcit i li dediquen àpats, festes irepresentacions dramàtiques.
Potser això es donava al fet de ser Purim una festa referida al’existència mateixa del poble jueu. Ella ens recorda de quina manera els jueus van aconseguir evitar una catàstrofe i mantenir-se units en moments de greu perill.

En aquestes circumstàncies, el poble sencer va unir esforços, va apartar la desgràcia i es va sobreposar a l’enemic que pretenia “lehashmid, laharog ul-Abed” (“exterminar, treure la vida i portar a la perdició”).
El caràcter popular de la festa de Purim, més accentuat que el de totes les altres festivitats, és perquè no reflecteix l’ahir, el passat,sinó que simbolitza el present i resulta sempre actual. Totes les altres festivitats ens retrotreuen al passat, a temps irrepetibles. El que passa amb Purim és que, si bé aparentment evoca vells temps,de sobte ens dóna la sensació d’estar vivint-los avui mateix.
I una cosa més: cada festivitat explica la seva història, que éssempre antiga i que va passar un sol cop. Així, només un cop van sortir els jueus del país que els esclavitzava cap a la llibertat del desert, una vegada sola succeir que un grapat de valents, elsHasmoneos i els seus partidaris, es van aixecar contra la tirania d’un imperi gegantí, va sacsejar el jou que els doblegava i va fundar un regne jueu independent a la Terra d’Israel. En canvi Purim ens relata una vella història sempre actual, una història que no cessa, Mésd’una vegada va semblar que els fets de Purim havien arribat a pertànyer enterament al passat, que no tornarien a passar, i de sobte es desfermava una violenta tempesta, i aquests fets es repetien davant dels nostres ulls atònits.

A part de la lectura que es fa del llibre d’Ester en la sinagoga ( matí i tarda) ha esdevingut molt popular l’intercanvi de regals entre veïns i amics.

Des que comença Adar, augmenta l’alegria 

El mes d’Adar és el dotzè mes començant de Nissan, i el sisè des Tishrei sempre tindrà 30 dies, el seu signe és Dagim (peixos),perquè en aquest mes es multipliquen els peixos en els rius i mars,sent aquest el símbol de la benedicció i bonaventura.

 

Avui, 8 de març de 2012

Mujeres

 

 

 


(Silvio Rodríguez)
Me estremeció la mujer que empinaba a sus hijos
Hacia la estrella de aquella otra madre mayor
Y como los recogía del polvo teñidos
Para enterrarlos debajo de su corazón

Me estremeció la mujer del poeta, el caudillo
Siempre a la sombra y llenando un espacio vital
Me estremeció la mujer que incendiaba los trillos
De la melena invencible de aquel alemán

Me estremeció la muchacha
Hija de aquel feroz continente
Que se marchó de su casa
Para otra de toda la gente

Me han estremecido un montón de mujeres
Mujeres de fuego, mujeres de nieve

Pero lo que me ha estremecido
Hasta perder casi el sentido
Lo que a mi más me ha estremecido
Son tus ojitos, mi hija, son tus ojitos divinos

Me estremeció la mujer que parió once hijos
En el tiempo de la harina y un kilo de pan
Y los miró endurecerse mascando carijos
Me estremeció porque era mi abuela además

Me estremecieron mujeres
Que la historia anotó entre laureles
Y otras desconocidas, gigantes
Que no hay libro que las aguante

Me han estremecido un montón de mujeres
Mujeres de fuego, mujeres de nieve

Pero lo que me ha estremecido
Hasta perder casi el sentido
Lo que a mi más me ha estremecido
Son tus ojitos, mi hija, son tus ojitos divinos