Per a qualsevol dels affaires  que descriurem in illo tempore relacionats amb Google, cal, indubtablement tenir, un registre de personalitat . O dit més clar, registrar-nos dins de Google.

La cosa no és tant “què puc fer jo per Google”, sinó ” què és el que no fa Google ? “. Bé, sí, ni encara està pensat per pagar la hipoteca, ni per subministrar seny als dirigents educatius ni rauxa a qui no la té. Però tot i així ens pot fer passar bones estones si no teniu el gust de tractar amb ell.

1.- Necessitarem una bústia de correu. Virtual, eh ? Fins fa relativament poc era complicat accedir al servei. Era com una gran festassa amb accés per invitació. Ara és més senzill, doncs no et demana ni la edat, ni si has deixat els plats per fregar a la pica ni tampoc la quantitat d’intel·ligència ( si fos així….. ). Si no disposeu d’aquest servei podeu accedir a http://mail.google.com/mail/signup

2.- Si encara no teniu el Google configurat en català podeu accedir ja mateix a la part dreta superior de la pantalla i seleccionar el català com a idioma per defecte.

3.- Cal escriure les dades corresponents per obrir el compte de correu. Podeu optar per:

        a.- Escriure la veritat, tota la veritat i res més que la veritat.

        b.- Fer servir les dades del correu xtec, que ja les sabeu i així no cal gastar memòria en futilitats

4.- A la casella de “Usuari d’accés desitjat” pot passar que el nom que us convingui ja estigui “ocupat” per una altra persona ( no poden haver 2 usuaris/es iguals ). Proveu amb el nom de la xtec, per exemple, o feu servir la vostra imaginació: “pericopalotes451”. Feu clic a “Comprova’n la disponibilitat” per saber si el podeu fer servir.

5.- Trieu una contrasenya. No val posar “1234”, mínim 6 xifres ( la xtec també en té 6 ).

6.- Quan us diu “pregunta de seguretat”, és per enviar-vos un correu per recordar-vos la contrasenya. Podeu posar qualsevol cosa.

7.- NO poseu CAP e-mail secundari, us inundaran de brossa ( signat: un que l’ha patit ).

8.- Per a evitar que aquest registre el faci un robot, us fan escriure unes lletres que no pot descriure una màquina. En el cas del dibuixet seria “hyrowin”. Les majúscules i minúscules cal respectar-les.

9.- Accepteu al final de la plana:

10.- Si voleu ara “tafanejar” pel vostre correu electrònic, doncs endavant. De moment, ja heu fet una tasca important. De tota forma, no està acabada. Mireu d’entrar a http://www.google.es i dalt a la dreta , on diu, entrar, feu clic i a la dreta poseu el vostre nom i contrasenya. Ara sí, ja acabeu d’entrar en l’univers Google, ja podreu Googlejar.

En arcàics temps de la no mai denostada Acadèmia Española de la Lengua, la que poleix, abrillanta i dóna esplendor, es tenia a bé fer donacions d’una pesseta a l’autor de cada paraula nova inventada susceptible de ser enregistrada com a “nova entrada” i passar a engreixar el volum en paper corresponent de la cadira i lletra del nou literat de torn.

Tot i que no trobareu la paraula que encapçala la present entrada a cap Diccionari de la Llengua, ni tampoc crec que el Termcat trobi correcte l’ús, ja podeu endevinar que és la primera de les entrades , a títol de presentació d’intencions, que serà precedida per d’altres, que pretendran anar una mica més enllà en el que és la descripció del món Google, amb les seves virtuts, carències,vicis i defectes, com a eines que poden ajudar en el dia  dia, i que estan a l’abast d’un clic.

Així que aneu treient punxa amb la maquineta al ratolí, que aviat comencem.