Sense voler fer propaganda a ningú, que prou se’n fan les cases soles, cal destacar el projecte Nintendo, al que ha reconegut que ha venut 23,35 milions de Nintendo DS, aquest any i han estat un total de 125 milions de màquines venudes.
De les seves màquines Wii van prop de 67 milions de màquines més.
No seria hora d’aprofitar educativament aquests potencials ? Ja hem parlat algun cop del tema.
Hem llegit a la xarxa una entrada que creiem imprescindible per a començar amb les tic. Un article breu però concís i directe, que caldria que molts tinguessin present.
“Què és el primer?
Voluntat. Predisposició a aprendre, a acostar-se al desconegut, a aprofitar els recursos digitals que tenim a la nostra disposició …
I com fer-ho?
Mitjançant la formació. En aquests primers passos d’acostament a les TIC és recomanable que aquesta formació sigui guiada, presencial, d’acompanyament digital, més que l’autoformació o la formació en línia, on la soledat del procediment pot portar al fracàs, encara que no sempre ha de passar així.
Són molts els cursos de formació relacionats amb l’ús de les TIC, organitzats pels Centres de Professorat i per altres institucions i que ofereixen diferents nivells d’aprenentatge: des alfabetització digital fins a conèixer el maneig d’eines educatives, conèixer recursos que la Xarxa posa a nostra disposició o estratègies didàctiques per aplicar les TIC a l’aula.
La formació
Primer de tot cal familiaritzar-se amb el sistema operatiu que anem a utilitzar, ja sigui Windows, Mac o qualsevol distribució de Linux. És important conèixer l’entorn en el qual ens anem a moure per saber organitzar els nostres arxius i carpetes, saber manejar els diversos programes que inclou-especialment les possibilitats educatives dels mateixos-i la navegació per Internet i l’ús del correu electrònic.
Els programes ofimàtics són molt necessaris ja que aquests ens permeten la creació de documents de text, de fulls de càlcul i de presentacions, entre altres opcions. Sembla que ja s’ha donat un pas més i en no poques ocasions es dóna per sabut el maneig d’aquest tipus de programes, cosa que no sempre és així.
El que sí que és fonamental avui en dia és la navegació per Internet, on podem trobar gran quantitat de recursos que poden ser usats en la nostra tasca docent, el que s’ha anomenat com el núvol i la web 2.0. I també és fonamental l’ús del correu electrònic per establir xarxes de comunicació amb altres companys.
Els recursos disponibles
Des de les administracions educatives s’està promulgant, en major o menor mesura, l’ús de les TIC a les aules. Pràcticament a totes les escoles i instituts hi ha ordinadors i altres recursos multimèdia a disposició del professorat i de l’alumnat. Però aquesta dotació d’equips ha de venir acompanyada d’un pla de formació i de la connectivitat necessària perquè l’ús d’aquests recursos sigui optimitzat.
A Espanya, el recent Pla Escola 2.0 implantat pel Ministeri d’Educació en col.laboració amb les comunitats autònomes, suposa una aposta important per la integració de les TIC a les aules dotant en aquest curs, en línies generals, de ultraportàtils a l’alumnat de 5è de Primària, al professorat i pissarres digitals per a les aules i del que podran beneficiar-se en cursos successius fins als alumnes de 2n d’ESO. Aquesta idea inicial s’ha desenvolupat o s’està desenvolupant de diferents formes en les diferents comunitats, amb més o menys implicació en aquest Pla.
En resum:
Tots estem a temps d’acostar-nos a les TIC, no es tracta de reinventar la roda, cal reciclar-se, formar-se, aprofitar tants i tants recursos que altres professors i professores posen a la nostra disposició, però perquè això sigui possible hem de comptar amb la disponibilitat i voluntat del professorat i ens han d’ajudar les administracions educatives amb uns bons plans de formació i una connectivitat digna als centres educatius. Si no es compleixen aquestes premisses, no serveix de res el tenir tants ordinadors a les aules.
Ens vam pujar al carro? Anem a això, que segur que val la pena! ”
Com no podia ser d’una altra manera, sembla ser que ja està en preparació la película del llibre:
Ha hagut una certa polèmica anterior respecte sobre la veracitat del que s’escriu, o com no es pot arribar a difernciar el que és història del que no.
Una cosa sí que és certa, tant aquesta versió de Dan Brown, com les anteriors, donen molt per a fer exercicis , tant d’història, en les seves parts més objectives, com de geolocalització. Concretament aquest darrer per Whasington, en una història plena d’acció com en d’altres edicions anteriors per part de Robert Langdon, interpretat a la pantalla gran per Tom Hanks. No ens ha decebut la història, en la línia dels anteriors llibres.
Al menys les primeres edicions de Àngels i demonis o El codi da Vinci, com a llibres i películes, van ser entretingudes, i ja van crear una colla d’adeptes a les rutes que ens proposava.
El H.264, que és una de les variants del mpeg4, o també podria considerar-se una de les variants del “divx”, tenia licència d’utilització gratuita fins a finals de 2010. S’ha prorrogat la mateixa, el que vol dir que podem fer-ne ús fins al 2016. Podem acabar de llegir la notícia a Barrapunto.
Bones instruccions “ètiques” per a començar a escriure a un bloc. Si ens ho prenem seriosament cal tenir-les present. No són més que normes que fan servir el “seny”, però que de vegades cal recordar, i poden ser vàlides per a qualsevol nivell educatiu des de que parlem de blocs.
Via Ciberprensa
Com ja sabeu, el tema de la protecció de dades és prou seriós per a prendre consciència del tema i actuar en conseqüència.
De fet, el que no podem fer mai tampoc és convertir les pors en obsesions. O deixar de fer coses, ben fetes i legalment fetes.
Saber amb exactitud què coses es poden fer i quines solucions podem adoptar des de l’escola és el gran recurs pràctic.
Com a exemple, només com a exemple, Orwell disfrutaria sabent de la existència del SITEL, un “petit” ordinador capaç d’enregistrar, sempre amb permís del jutge corresponent, qualsevol conversa de qualsevol aparell de telefonia mòvil o fixa, de qualsevol ciutadà d’Espanya. O també, tècnicament, enregistrar a la vegada tot . Bé, a banda, també, d’acompanyament, la posició GPS del mòbil en qüestió, la conversa en digital, els corresponents SMS… i millor no seguir. I si cal enregistrar a la vegada fins a 25 milions de converses telefòniques, tampoc cap problema, sempre que un jutge ho autoritzi.I funciona des del 2004….
Totes les precaucions amb la llei de dades , sí. Obsesions… ja veiem que no en podem tenir cap.
“Es un error capital teorizar antes de poseer datos. Uno comienza a alterar los hechos para encajarlos en las teorías, en lugar de encajar las teorías en los hechos” (Sherlock Holmes, 1887, detectiu assessor)
Segurament els darrers dies , vulguis que no, haureu estat llegint moltes referències a la nova màquina que la marca de la poma ha tret al mercat. Tot han estat opinions, tot han estat dir si estarà bé o no.
El pressupost que mou Apple per a marketing intern deu ser molt alt, en el sentit que internament tenen les campanyes estudiades cuidadosament. El pressupost extern de publicitat, el que trobem a les parades del bus o als diaris de distribució gratuita és…. inexistent. Quants anuncis de Apple heu llegit mai ? ( tret dels catàlegs del nosoytonto i similars). La resposta és: cap.
Una companyia intel·ligent no inverteix en futileses, deixa que els altres, com estem fent ara mateix, parlin d’ella. És igual que parlin bé o malament, l’important és que es parli.
Podrem estar d’acord en si fa màquines més bones o més dolentes, totes les opinions són lícites, però que en el món de la publicitat han marcat una línia única, és ben cert, fent que tothom parli de la marca sense gastar un euro en valles publicitàries ; ni tan sols un anunci de televisió ( tret de fa molts anys al començament de la empresa).
D’altres fan la feina. I caurem novament en l’error… però s’ho val:
Senzillament genial. Intuitiva, senzilla, pràctica…. Segur que n’hem parlat mil cops d’aquesta web. Doncs 1001.
Existeix una tendència al que resulta fàcil i senzill.
Posem per cas que us hem de referenciar la URL de Google Maps on es pot identificar clarament el Monestir de Santes Creus.
La seva URL és :
http://maps.google.es/maps?f=q&source=s_q&hl=ca&geocode=&q=Santes+Creus&sll=40.396764,-3.713379&sspn=6.173953,14.27124&ie=UTF8&hq=&hnear=Santes+Creus,+Aiguam%C3%BArcia,+Tarragona,+Catalunya&ll=41.346086,1.363775&spn=0.001486,0.003484&t=h&z=19
Fàcil oi ?
Clar, aquest procediment fa que qui ens llegeixi vegi “codis molt estranys” per a acabar identificant exactament el Monestir cistercenc de Santes Creus.
Tenim al nostre abast diferents planes web que permeten quedar-se amb aquestes “línies de codi”, i fan un escurçament del mateix.
Suposem que tot el codi anterior es substitueix per ..tp://pepe21.com/ast i que fem enllaç . Quan s’arriba a aquesta URL, automàticament …tp://pepe21.com/ast “recondueix” a l’adreça URL de la imatge de google maps, tremendament llarga, de Santes Creus. Previament ho hem preparat, clar.
El perill que comporta l’ús d’aquests “enginys” és que s’estan fent servir de forma usual, majoritàriament a serveis de missatgeria curta o similars, però no es té present que si desapareix el servidor que fa els redireccionaments, cap dels “links” que estem fent servir en un espai web funcionaran i “dirigiran” escurçadament a la URL que de veritat volem visitar.
Un dels principals serveis , entre d’altres, que exercia aquesta feina era ” tr.im”, que, al desaparèixer, ha deixat sense valor tot el que d’ella depenia.
Si encara no acabeu de veure clar del que estem parlant, podeu fer la prova amb http://urlcorta.es/, simplement per provar, no tant per utilitzar-la. Aquesta de moment funciona, només per provar.
Es proposen al respecte diferents solucions, tot i que passen per saber-ne una mica de PHP i MSQL, cosa que en la majoria dels casos, pot restar fora del nostre coneixement i complicar doblement el problema.
De moment, als blocs encara ho tenim fàcil, només cal dir que si volem anar a veure Santes Creus al Google Maps … i ja hem anat.
