Tot i que la expressió sona a “antiga”, les tècniques d’estudi venen a demostrar que cap alumne neix amb els aprenentatges de “com estudiar”, i que cal tractar el tema també com a matèria, bé a petites dosis o com a pròpia matèria. Sigui com sigui, de la ma de Bloctècnia, hem descobert unes guies en castellà prou interessants respecte al tema que cal visualitzar per si ens poden servir d’interés. versen sobre 20 temes troncals.
Molt sovint assistim a trobades , conferències i reunions on es fa ús de programes presentadors, sigui en Powerpoint o el seu equivalent en OpenOffice. Les sensacions que es poden tenir davant els/les oradors/es poden ser de molta mena. Segur que ben sovint haurem pensat : quina és la diferència entre venir a sentir aquestes explicacions i que directament em passin la presentació i mirar-m’ho des de casa ?
Realitzar presentacions ben fetes, que destaquin les idees presencials en forma agradable i no es converteixin en un full de text interminable no està a l’abast de qualsevol, i de vegades caldria tenir precaució en el seu ús.
De mans de Anibal de la Torre hem pogut llegir en un article dues dades interessants al respecte:
– Per un costat, la referència de Slideshare, el servei de presentacions on line, on van crear un concurs de presentacions, de la que va resultar guanyadora aquesta ( ens encanta ):
[slideshare id=504408&doc=thirst-upload-800×600-1215534320518707-8]
– Per un altre, unes idees de sentit comú per a tractar amb el tema i evitar badalls innecessaris entre el públic:
També podem trobar oradors que han exemplificat cap a bé com portar a terme aquests consells:
O bé també trobem oradors que , directament, exemplifiquen amb humor, anglès però comprensible, tot allò que NO cal fer en les diapositives de les presentacions:
Segons llegim avui a Barrapunto, el 20 d’octubre de 2004, sota l’epígraf de “Ubuntu 4.10”, veia la llum la primera versió d’aquest Sistema Operatiu sota Linux.
Cada sis mesos, amb puntualitat britànica , han estat treient noves versions, de forma i manera que sabent el número de versió pot establir-se la data de “llençament” al mercat .. lliure, clar. De forma que ja van per la 9.10, que precissament està gairebé a punt de sortir aquest mes d’octubre.
Algun cop ens hem preguntat i referenciat el que Youtube “gasta” en proveidors de xarxa en un sol mes.
Ens imaginem el nostre router de casa multiplicat per …. milers i milers de vegades, o milers més del que ens pensem ? Quant costa això a la empresa a finals de mes en rebut de xarxa? I quina política comercial es fa servir en publicitat o contractes que permet “moure”, només en contractació de connectivitat una “cosa” així ?
Hem llegit avui una entrada a ALT1040 de la que no ens podem estar de transcriure el que comenta, tot sempre tenint present que estem parlant d’un model empresarial que majoritàriament porta la seva tasca a Estats Units. Tard o d’hora caldrà cercar models vàlids de funcionament de grans empreses o institucions “servidores” de dades a milers de potencials clients, i no està de més saber com soluciona el “petit problema” de tenir milers i milers i milers… i més milers de megues de connectivitat ( de “pujada”, principalment ) un dels màxims exponents de “servidors” d’informació audiovisual del món, si més no, en termes de quantitat, deixant el terme “qualitat” a criteri de cada un/a.
Segons llegim a la entrada de ALT1040, i tal com alguns personament sempre havíem pensat, la mateixa prestigiosa empresa Credit Suise havia redactat un informe ( ves a saber per què… ) en el que s’estimava que Google estava suministrant a Youtube connectivitat a la xarxa per valor de 1,65 milions de dòlars DIARIS ( una tonteria així com a… 400 milions d’euros l’any, uns 66 mil milions de pessetes de res dels d’abans ).
Segons relata l’article, de tot això res, Youtube no està pagant res, ni un duro de xarxa. Explicació ? Segons un estudi d’Arbor Networks:
La mayoría de los grandes cuenta con sus propias infraestructuras de centros de datos y fibra. Google es uno de esos grandes, posee una de las mayores infraestructuras de conectividad del mundo lo que le convierte en actor principal y le permite llegar a acuerdos con grandes proveedores que benefician a ambas partes. No pagan dinero, negocian acuerdos estratégicos.
I segons el mateix Youtube:
El portal tiene una infraestructura creada desde cero, lo que significa que los costos calculados en base a los estándares de industria suelen ser demasiado altos. Estamos en un momento donde seguir creciendo es bueno para el futuro.
Ingeniós. Deu ser més complicat del que sembla, però resumidament, s’han cregut el que feien des d’un bon començament.
Tal i com avui dimecres dia 14 d’octubre s’ha fet arribar per correu electrònic a tots els centres educatius dels SSTT de Tarragona, el dia 9 de novembre es porta a terme la primera Jornada Tècnica amb el títol de “JT1, Jornada tècnica sobre la Linkat“.
Us recordem que la Subdirecció General de Formació i Desenvolupament del Personal Docent, conjuntament amb l’Àrea de Tecnologies de la Informació i les Comunicacions, organitza trimestralment unes Jornades Tècniques amb un contingut formatiu i pràctic per als coordinadors/coordinadores d’informàtica que tinguin interès per assistir-hi.
Són sessions que usualment ocupen una jornada sencera, 6 hores cada Jornada, en horari lectiu de 9’30 a 17’00 hores, que tenen com a objectiu presentar les actuacions tant pel que fa a l’actualització del programari i aplicacions en línia del Departament d’Educació, com a les noves dotacions d’equipaments pels centres, alhora que pretén donar suport tècnic als centres destinataris.
A la plana web de la xtec on “normalment” queden anunciades aquestes Jornades no s’ha posat cap tipus d’anunci fins a dia d’avui, a http://www.xtec.cat/formacio/formaciotic/jornades.htm
El període d’inscripció al PUC restarà obert fins el 20 d’octubre, per a un/a únic/a representant de cada centre. No s’acceptarà cap inscripció fòra d’aquest termini i cal consultar l’assignació de plaça a partir del 23 d’octubre. Pareu atenció a les seus indicades, no són similars a les de sempre, ni tampoc a les dels Seminaris Tac.
Podem llegir al bloc del propi Youtube que estan contents d’haver superat la quantitat de 1.000 milions de vídeos al dia , que és la quantitat de visionats de vídeo diaris. Felicitats aChad Hurley i Steve per la seva visió des de fa tres anys per a oferir els tres principis bàsics que han sabut mantenir:
Alguns recordem que fa temps que vam parlar i escriure del tema i vam anunciar que aquest “parell” donarien molt a parlar amb Youtube com a recurs pedagògic a aprofitar dins de l’aula.
El cinema, com a setè art, sempre ha estat una poderosa eina pedagògica no sempre massa ben explotat dins les aules. Sabem que l’art del cinema ens ha permés gaudir del mateix en forma pedagògica a totes les edats.
Per als que ens agrada força el cinema, en la gran varietat de gèneres que ens ofereix, ja disposàvem d’una gran “base de dades” que per fi ja està en castellà a http://www.imbd.es i que ens pot reportar una boni dosi de memòria sobre dades que no recordem. L’any i títol en anglès de, per exemple “Cantando bajo la lluvia”, o bé la filmografia de Paco Martínez Soria, o l’any de l’estrena on es va veure plorar als cinemes amb la primera pel·lícula d’animació amb “La blancaneus i els set nans” ja no seran un problema.
Hem llegit un interessant article que aporta dades sobre les hores que es dediquen al dia a atendre el correu electrònic en una empresa.
L’exemple que es proposa , sense citar la empresa, no correspon a cap feina relacionada amb la Educació ni el seu món, però pot ser un punt comú que cal fer-nos reflexionar.
Citarem tres paràgrafs del seu contingut senzer de la primera part publicada:
“El objetivo era disponer de datos concluyentes que permitieran a la dirección de la empresa tomar decisiones para, en la fase inicial, minimizar las pérdidas de tiempo derivadas de las interrupciones del correo electrónico y del uso de internet, posteriormente implantar herramientas de control, de gestión, de protección y por último formar a los usuarios en el uso de los dos medios. ”
“90 correos diarios suponia emplear una media de 1.5 minutos para lectura y asimilación. Los usuarios empleaban 2.5 horas de su jornada de trabajo, sólo, para lectura de correos. ”
“…los usuarios que respondían todos sus correos el mismo día, alargaban su jornada laboral en una media de 2 horas adicionales, de lunes a jueves en verano y de lunes a viernes en invierno. Esto eran 10 personas. El resto, las 35 restantes, dejaban pendientes de responder una media de 20 correos diarios.”
Algun cop hem insistit sobre l’ús coherent del correu electrònic en aquestes planes. Naturalment, és la descripció d’una empresa aliena al món educatiu, però un exemple del que cal prendre nota. Si es publica algun tipus de conclusió interessant en la segona part també la podem recollir.
