Després d’una molt bona acollida per la vostra part el dia dels Seminaris el dilluns passat hem llegit a la blogosfera tota una sèrie de notícies que , indirectament relacionades amb el món educatiu, tenen una forta presència i donen què pensar sobre la tasca educativa.

Ens vam trobar amb un titular a diferents diaris sobre el sou de jubilació d’un personatge prou conegut, on es podia llegir que passaria a cobrar 24.500 € mensuals de sou, més 4.000 anuals de drets d’autor

I el més greu encara, no és el que cobrarà, sinó que aquesta xifra és el 90% del que ja està cobrant fa anys

D’altra banda, va ser la pròpia Ministra de Cultura espanyola, Ángeles Gozalez-Sinde, qui ratificava la notícia i la defensava, amb declaracions com: “en el actual contexto es un buen criterio. Los representantes de las empresas altas necesitan tener suficientes honorarios, bonus, aunque lo importante es fijarse en el contexto”.

No prou sorpresos amb aquesta, encara vam poder veure una altra, on, després d’unes , si més no, diferents imatges d’un cantautor que aspiraba a representar a Espanya al Festival d’Eurovisió, oferint un trist espectacle, era buscat per diferents televisions per a explicar la seva actuació, amb la corresponent nòmina.

Era mitjans de setmana quan vam dinar amb la notícia que es volien congelar els sous als funcionaris, mentre que un dia després  la Ministra d’Economia ho desmentia.

No hi ha dubte que ens quedem amb la feina ben feta, la que es fa cada dia als centres educatius, lluny d’aquest soroll de fons, on cal ser positius i creure en la superació i la educació com a eina veritable de canvi. I ens permetreu la publicitat a canvi del transfons de l’anunci, ja conegut: