Hem llegit a la xarxa una entrada que creiem imprescindible per a començar amb les tic. Un article breu però concís i directe, que caldria que molts tinguessin present.

“Què és el primer?

Voluntat. Predisposició a aprendre, a acostar-se al desconegut, a aprofitar els recursos digitals que tenim a la nostra disposició …

I com fer-ho?

Mitjançant la formació. En aquests primers passos d’acostament a les TIC és recomanable que aquesta formació sigui guiada, presencial, d’acompanyament digital, més que l’autoformació o la formació en línia, on la soledat del procediment pot portar al fracàs, encara que no sempre ha de passar així.

Són molts els cursos de formació relacionats amb l’ús de les TIC, organitzats pels Centres de Professorat i per altres institucions i que ofereixen diferents nivells d’aprenentatge: des alfabetització digital fins a conèixer el maneig d’eines educatives, conèixer recursos que la Xarxa posa a nostra disposició o estratègies didàctiques per aplicar les TIC a l’aula.

La formació

Primer de tot cal familiaritzar-se amb el sistema operatiu que anem a utilitzar, ja sigui Windows, Mac o qualsevol distribució de Linux. És important conèixer l’entorn en el qual ens anem a moure per saber organitzar els nostres arxius i carpetes, saber manejar els diversos programes que inclou-especialment les possibilitats educatives dels mateixos-i la navegació per Internet i l’ús del correu electrònic.

Els programes ofimàtics són molt necessaris ja que aquests ens permeten la creació de documents de text, de fulls de càlcul i de presentacions, entre altres opcions. Sembla que ja s’ha donat un pas més i en no poques ocasions es dóna per sabut el maneig d’aquest tipus de programes, cosa que no sempre és així.

El que sí que és fonamental avui en dia és la navegació per Internet, on podem trobar gran quantitat de recursos que poden ser usats en la nostra tasca docent, el que s’ha anomenat com el núvol i la web 2.0. I també és fonamental l’ús del correu electrònic per establir xarxes de comunicació amb altres companys.

Els recursos disponibles

Des de les administracions educatives s’està promulgant, en major o menor mesura, l’ús de les TIC a les aules. Pràcticament a totes les escoles i instituts hi ha ordinadors i altres recursos multimèdia a disposició del professorat i de l’alumnat. Però aquesta dotació d’equips ha de venir acompanyada d’un pla de formació i de la connectivitat necessària perquè l’ús d’aquests recursos sigui optimitzat.

A Espanya, el recent Pla Escola 2.0 implantat pel Ministeri d’Educació en col.laboració amb les comunitats autònomes, suposa una aposta important per la integració de les TIC a les aules dotant en aquest curs, en línies generals, de ultraportàtils a l’alumnat de 5è de Primària, al professorat i pissarres digitals per a les aules i del que podran beneficiar-se en cursos successius fins als alumnes de 2n d’ESO. Aquesta idea inicial s’ha desenvolupat o s’està desenvolupant de diferents formes en les diferents comunitats, amb més o menys implicació en aquest Pla.

En resum:

Tots estem a temps d’acostar-nos a les TIC, no es tracta de reinventar la roda, cal reciclar-se, formar-se, aprofitar tants i tants recursos que altres professors i professores posen a la nostra disposició, però perquè això sigui possible hem de comptar amb la disponibilitat i voluntat del professorat i ens han d’ajudar les administracions educatives amb uns bons plans de formació i una connectivitat digna als centres educatius. Si no es compleixen aquestes premisses, no serveix de res el tenir tants ordinadors a les aules.

Ens vam pujar al carro? Anem a això, que segur que val la pena! ”