Com ja sabeu, el tema de la protecció de dades és prou seriós per a prendre consciència del tema i actuar en conseqüència.

De fet, el que no podem fer mai tampoc és convertir les pors en obsesions. O deixar de fer coses, ben fetes i legalment fetes.

Saber amb exactitud què coses es poden fer i quines solucions podem adoptar des de l’escola és el gran recurs pràctic.

Com a exemple, només com a exemple, Orwell disfrutaria sabent de la existència del SITEL, un “petit” ordinador capaç d’enregistrar, sempre amb permís del jutge corresponent, qualsevol conversa de qualsevol aparell de telefonia mòvil o fixa, de qualsevol ciutadà d’Espanya. O també, tècnicament, enregistrar a la vegada tot .  Bé, a banda, també, d’acompanyament, la posició GPS del mòbil en qüestió, la conversa en digital, els corresponents SMS… i millor no seguir. I si cal enregistrar a la vegada fins a 25 milions de converses telefòniques, tampoc cap problema, sempre que un jutge ho autoritzi.I funciona des del 2004….

Totes les precaucions amb la llei de dades , sí. Obsesions… ja veiem que no en podem tenir cap.