Molt sovint hem sentit la demanda de poder passar presentacions de Powerpoint a Vídeo. Una de les moltes eines que es poden fer servir és la renovada i gratuita de Acoolsoft.

Hem llegit a la xarxa una entrada que creiem imprescindible per a començar amb les tic. Un article breu però concís i directe, que caldria que molts tinguessin present.

“Què és el primer?

Voluntat. Predisposició a aprendre, a acostar-se al desconegut, a aprofitar els recursos digitals que tenim a la nostra disposició …

I com fer-ho?

Mitjançant la formació. En aquests primers passos d’acostament a les TIC és recomanable que aquesta formació sigui guiada, presencial, d’acompanyament digital, més que l’autoformació o la formació en línia, on la soledat del procediment pot portar al fracàs, encara que no sempre ha de passar així.

Són molts els cursos de formació relacionats amb l’ús de les TIC, organitzats pels Centres de Professorat i per altres institucions i que ofereixen diferents nivells d’aprenentatge: des alfabetització digital fins a conèixer el maneig d’eines educatives, conèixer recursos que la Xarxa posa a nostra disposició o estratègies didàctiques per aplicar les TIC a l’aula.

La formació

Primer de tot cal familiaritzar-se amb el sistema operatiu que anem a utilitzar, ja sigui Windows, Mac o qualsevol distribució de Linux. És important conèixer l’entorn en el qual ens anem a moure per saber organitzar els nostres arxius i carpetes, saber manejar els diversos programes que inclou-especialment les possibilitats educatives dels mateixos-i la navegació per Internet i l’ús del correu electrònic.

Els programes ofimàtics són molt necessaris ja que aquests ens permeten la creació de documents de text, de fulls de càlcul i de presentacions, entre altres opcions. Sembla que ja s’ha donat un pas més i en no poques ocasions es dóna per sabut el maneig d’aquest tipus de programes, cosa que no sempre és així.

El que sí que és fonamental avui en dia és la navegació per Internet, on podem trobar gran quantitat de recursos que poden ser usats en la nostra tasca docent, el que s’ha anomenat com el núvol i la web 2.0. I també és fonamental l’ús del correu electrònic per establir xarxes de comunicació amb altres companys.

Els recursos disponibles

Des de les administracions educatives s’està promulgant, en major o menor mesura, l’ús de les TIC a les aules. Pràcticament a totes les escoles i instituts hi ha ordinadors i altres recursos multimèdia a disposició del professorat i de l’alumnat. Però aquesta dotació d’equips ha de venir acompanyada d’un pla de formació i de la connectivitat necessària perquè l’ús d’aquests recursos sigui optimitzat.

A Espanya, el recent Pla Escola 2.0 implantat pel Ministeri d’Educació en col.laboració amb les comunitats autònomes, suposa una aposta important per la integració de les TIC a les aules dotant en aquest curs, en línies generals, de ultraportàtils a l’alumnat de 5è de Primària, al professorat i pissarres digitals per a les aules i del que podran beneficiar-se en cursos successius fins als alumnes de 2n d’ESO. Aquesta idea inicial s’ha desenvolupat o s’està desenvolupant de diferents formes en les diferents comunitats, amb més o menys implicació en aquest Pla.

En resum:

Tots estem a temps d’acostar-nos a les TIC, no es tracta de reinventar la roda, cal reciclar-se, formar-se, aprofitar tants i tants recursos que altres professors i professores posen a la nostra disposició, però perquè això sigui possible hem de comptar amb la disponibilitat i voluntat del professorat i ens han d’ajudar les administracions educatives amb uns bons plans de formació i una connectivitat digna als centres educatius. Si no es compleixen aquestes premisses, no serveix de res el tenir tants ordinadors a les aules.

Ens vam pujar al carro? Anem a això, que segur que val la pena! ”

Com no podia ser d’una altra manera, sembla ser que ja està en preparació la película del llibre:

Ha hagut una certa polèmica anterior respecte sobre la veracitat del que s’escriu, o com no es pot arribar a difernciar el que és història del que no.

Una cosa sí que és certa, tant aquesta versió de Dan Brown, com les anteriors, donen molt per a fer exercicis , tant d’història, en les seves parts més objectives, com de geolocalització. Concretament aquest darrer per Whasington, en una història plena d’acció com en d’altres edicions anteriors per part de Robert Langdon, interpretat a la pantalla gran per Tom Hanks. No ens ha decebut la història, en la línia dels anteriors llibres.

Al menys les primeres edicions de Àngels i demonis o El codi da Vinci, com a llibres i películes, van ser entretingudes,  i ja van crear una colla d’adeptes a les rutes que ens proposava.

Bones instruccions “ètiques” per a començar a escriure a un bloc. Si ens ho prenem seriosament cal tenir-les present. No són més que normes que fan servir el “seny”, però que de vegades cal recordar, i poden ser vàlides per a qualsevol nivell educatiu des de que parlem de blocs.

Via Ciberprensa

“Es un error capital teorizar antes de poseer datos. Uno comienza a alterar los hechos para encajarlos en las teorías, en lugar de encajar las teorías en los hechos” (Sherlock Holmes, 1887, detectiu assessor)

Segurament els darrers dies , vulguis que no, haureu estat llegint moltes referències a la nova màquina que la marca de la poma ha tret al mercat. Tot han estat opinions, tot han estat dir si estarà bé o no.

El pressupost que mou Apple per a marketing intern deu ser molt alt, en el sentit que internament tenen les campanyes estudiades cuidadosament. El pressupost extern de publicitat, el que trobem a les parades del bus o als diaris de distribució gratuita és…. inexistent. Quants anuncis de Apple heu llegit mai ? ( tret dels catàlegs del nosoytonto i similars). La resposta és: cap.

Una companyia intel·ligent no inverteix en futileses, deixa que els altres, com estem fent ara mateix, parlin d’ella. És igual que parlin bé o malament, l’important és que es parli.

Podrem estar d’acord en si fa màquines més bones o més dolentes, totes les opinions són lícites, però que en el món de la publicitat han marcat una línia única, és ben cert, fent que tothom parli de la marca sense gastar un euro en valles publicitàries ; ni tan sols un anunci de televisió ( tret de fa molts anys al començament de la empresa).

D’altres fan la feina. I caurem novament en l’error… però s’ho val: