Molt sovint assistim a trobades , conferències i reunions on es fa ús de programes presentadors, sigui en Powerpoint o el seu equivalent en OpenOffice. Les sensacions que es poden tenir davant els/les oradors/es poden ser de molta mena. Segur que ben sovint haurem pensat : quina és la diferència entre venir a sentir aquestes explicacions i que directament em passin la presentació i mirar-m’ho des de casa ?

Realitzar presentacions ben fetes, que destaquin les idees presencials en forma agradable i no es converteixin en un full de text interminable no està a l’abast de qualsevol, i de vegades caldria tenir precaució en el seu ús.

De mans de Anibal de la Torre hem pogut llegir en un article dues dades interessants al respecte:

– Per un costat, la referència de Slideshare, el servei de presentacions on line, on van crear un concurs de presentacions, de la que va resultar guanyadora aquesta ( ens encanta ):

[slideshare id=504408&doc=thirst-upload-800×600-1215534320518707-8]

– Per un altre, unes idees de sentit comú per a tractar amb el tema i evitar badalls innecessaris entre el públic:

• Poques diapositives. Hem assistit de vegades a presentacions amb 70-90 diapositives. Hauria d’estar inclós en nous records Guiness de tortures ?
• Durada moderada i conforme a les diapositives: de res serveix una presentació de 5 diapositives que duri una hora; ni una presentació de 120 diapositives que duri 10 minuts ( per això, millor un vídeo sense ponent ).
• Grandària de la lletra adequada, entre 20 i 30 punts mínim.
• Davant el dubte, aplicar la màxima de “una imatge val més que mil paraules“
• Les imatges i les metàfores visuals poden anar agafades de la ma, sense passar-nos.
• Les persones que ens escolten són humanes, volen sentir poques coses i clares, amb experiències personals i destacaran les experiències vocals davant el text d’una diapositiva.
• Darrera: les presentacions , les pissarres digitals i el temps de càrrega d’una plana web contemplen un tret comú empíric: a més temps d’espera de l’assistent degut a problemes tècnics, més baixa serà la posterior atenció quan es resolgui el conflicte tècnic. No venia el públic a sentir parlar a algú ? Doncs cas de fallar tot, a parlar, que al Tomàs Molina també de tant en tant li toca cada nit a Tv3 quan falla la pantalla del darrera.

També podem trobar oradors que han exemplificat cap a bé com portar a terme aquests consells:

O bé també trobem oradors que , directament, exemplifiquen amb humor, anglès però comprensible, tot allò que NO cal fer en les diapositives de les presentacions: