Rosalind Franklin

A Catalunya hi ha 23.500 investigadors, però la xifra es duplica si hi afegim el personal tècnic XAVIER BERTRAL

Catalunya té deu vegades més producció científica del que li correspon per població.

A Catalunya hi ha 23.500 investigadors. Si s’hi sumen les persones que treballen en activitats de recerca i desenvolupament –sigui personal tècnic, administratiu o altres–, la xifra gairebé és el doble, 42.500. Representen l’1,5% de la població ocupada. La ciència, a més de generar coneixement, es tradueix en riquesa i benestar, en invents i en millores per a la salut. És, definitiva, un motor econòmic i cultural.

En els últims Jocs Paralímpics a Londres, el conegut astrofísic Stephen Hawking va inaugurar una cerimònia en què es recreava el Big Bang, incloent-hi una representació del bosó de Higgs. Aquest divendres, Barcelona inaugura les Festes de la Mercè de la mà també d’un físic, Lluís Torner, al capdavant de l’Institut de Ciències Fotòniques (Icfo), un dels centres de recerca més importants de Catalunya i més reconeguts a tot el món per la seva recerca puntera. Un bany de ciència per explicar com la recerca als laboratoris es tradueix en riquesa.

(Llegeix l’article sencer…)

Es diu Journal of Visualized Experiments (JoVE) i va arribar tard a l’era de les revistes online, però aviat a la del vídeo en streaming. Així que des del 2007 no ha parat de crèixer –en visites, en suscriptors i en empleats– i fins i to és rentable des del 2009.

La idea és simple, i gairebé es diria que li van robar un segle més tard als germans Lumière: convertir en imatges pesats (pesadíssims) articles científics que expliquen experiments i arriben a conclusions. El mecanisme clàssic dels científics consisteix en enviar a las revistes un document (.doc, .pdf, .xls…) i imatges –si les hi ha– que ajudin a l’explicació. Perquè si un experiment no és reproduïble per qualsevol, les seves conclusions no són vàlides i ni s’acepta la troballa, ni, per suposat, ho publicaria una revista de renom. Així que és molt important la recepta del “plat” amb el seu pas a pas.

(Llegeix l’article sencer…)

La marihuana pot perjudicar la intel·ligència, disminuint la capacitat d’atenció i de memòria, si es consumeix abans dels 18 anys, segons un estudi publicat a la revista “Proceedings of the National Academy of Sciences” (PNAS).

Aquesta investigació, realitzada durant anys per un equip internacional de científics entre més de 1.000 joves neozelandesos, ha detecta que aquells que van començar a fumar marihuana en l’adolescència i van continuar consumint-ne van tenir, en efecte, una disminució en el seu coeficient intel·lectual. La reducció va ser de vuit punts a l’hora de comparar el coeficient de cada participant als 13 i als 38 anys i, segons Madeline Meier, de la Universitat de Duke i investigadora principal del projecte. Deixar de consumir aquesta droga no sembla que reverteixi els efectes.

‘La clau està en l’edat a la qual es comença a consumir en relació a l’etapa de desenvolupament del cervell’, explica Meier, ja que els que no van consumir marihuana fins a l’edat adulta -quan ja està format del tot el cervell- no van mostrar aquest descens en les seves facultats’. L’experta explica que abans dels 18 anys el cervell s’està desenvolupant i pot ser més vulnerable als danys que provoquen les drogues, de manera que la marihuana, en aquest cas, també té un efecte en els jovea: “La marihuana no és inofensiva, especialment per als adolescents”, adverteix Meier.

(Llegeix l’article sencer…)

La noció del rellotge biològic en les dones prové del fet que els oòcits disminueixen en nombre a mesura que les dones envelleixen, combinat amb la creença ferma durant dècades que en els mamífers els oòcits no es renoven després del naixement.

Els investigadors argumenten ara que, després d’una avaluació acurada de les dades, van arribar a la conclusió que en l’edat adulta les dones produeixen nous òvuls. Aquests es formen a partir de cèl·lules germinals progenitores que surten del cicle mitòtic, el procés que ocorre en el nucli de les cèl·lules eucariotes i que precedeix immediatament a la divisió cel·lular.

(…)

Mitjançant nous mètodes genètics que tracen el nombre de subdivisions pels quals passa una cèl·lula en envellir, els investigadors van comptar el nombre de vegades que les cèl·lules germinals progenitores s’havien dividit abans d’esdevenir oòcits. Si l’opinió tradicional fos la vàlida, totes les divisions haurien d’haver ocorregut abans del naixement i tots els oòcits exhibirien la mateixa marca d’envelliment. No obstant això, el que es va trobar és l’oposat: els òvuls mostren un increment d’edat a mesura que les ratolines envelleixen.

Tilly i les biòlogues Dori Woods i Evelyn Telfer van arribar a la conclusió que l’explicació més plausible és que les cèl·lules germinals progenitores en els ovaris continuen dividint-se al llarg de la vida reproductiva, amb el resultat de nous oòcits.

(Llegeix l’article sencer…)