L’espècie més vella del planeta viu a Formentera

Un equip de recerca del Consell Superior d’Investigacions Científiques (CSIC) ha descobert a Formentera un clon d’alga de vidriers (‘Posidonia oceanica’), una espècie marina endèmica del Mediterrani i que compta amb més de 100.000 anys d’edat. De fet, l’alga de vidriers, que es troba en perill d’extinció, és l’organisme viu més longeu de la biosfera i algunes de les seves extensions tenen més de 200.000 anys d’antiguitat. Els resultats de l’estudi s’han publicat a la revista científica ‘PLoS One‘.

La Posidonia té un creixement clonal, que es basa en la divisió constant dels rizomes que, en connectar-se, generen noves plantes. Els científics han descobert ara que els rizomes ocupen lentament l’espai fins a estendre’s diversos quilòmetres i generar milions de plantes a partir d’un mateix clon.

El científic Carlos Duarte, professor de la Universitat Western Australia i un dels investigadors de l’estudi, explica en declaracions al diari ‘The Telegraph’ que les algues s’han mantingut vives durant tants anys per la capacitat de reproducció asexual que tenen, que els permet general clons d’elles mateixes: “produeixen noves ramificacions contínuament”, subratlla Duarte, i afegeix: “també tenen l’habilitat de conservar els nutrients a les branques”, fet que els permet seguir creixent.

(ves a l’article sencer…)

Publicat dins de Biologia, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani, Geologia | Deixa un comentari

Inyectarán agua en Volcán para generar energía geotérmica en EEUU

En esta fortografía de archivo del 16 de mayo del 2008, Fred Wilson, gerente de proyecto, aparece cerca de la plataforma de perforación en el proyecto geotérmico Cráter Newberry describiendo el trabajo que ahí se realiza, cerca de LaPine, Oregon. Dos empresas especializadas en la generación de energía geotérmica preven inyectar 91 millones de litros (24 millones de galones) de agua desde una cuesta al interior del volcán dormido ubicado en el centro de Oregón.

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Geologia | Deixa un comentari

Encuentran en Sudáfrica un espectacular criadero de dinosaurios, con huevos, embriones y huellas

Nuevas excavaciones en un yacimiento de Sudáfrica, en el Parque nacional Golden Gate Highlands, han sacado a la luz un espectacular lugar donde dinosaurios Massospondylus, nidificaban hace 190 millones de años. Se trata del criadero más antiguo hallado hasta el momento.

El descubrimiento, publicado en la revista Proceedings de la Academia Nacional de Ciencias de EE.UU. (PNAS) ofrece nuevas pistas sobre la evolución del comportamiento reproductivo complejo en los primeros dinosaurios.

(Aneu a l’article sencer…)

Publicat dins de Biologia, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Geologia | Deixa un comentari

Explosiones en miniatura para un desafío biológico

Un cristal de proteína iluminado por un pulso ultra intenso del láser de rayos X, lo que permite inferir la estructura molecular por la técnica de difracción. / / CFEL / DESY

Un cristal de proteína iluminado por un pulso ultra intenso del láser de rayos X, lo que permite inferir la estructura molecular por la técnica de difracción. / / CFEL / DESY

Disparos cortísimos de un láser de un billón de vatios para destruir nanocristales en explosiones diminutas: es algo que puede parecer sacado de una novela futurista, pero en realidad es una aplicación de unas nuevas y poderosas máquinas que está causando revuelo en la biología por las expectativas que abre. Conocer la estructura atómica en tres dimensiones de las proteínas, los bloques básicos de las funciones vitales, es uno de los desafíos más importantes que todavía tiene planteados la biología, e incluso hay concursos mundiales para estimular su resolución. Es básico, por ejemplo, conocer cómo es una proteína de membrana de una célula para saber cómo se engancha el virus del sida para infectarla y poder desarrollar medicamentos que lo impidan.

(ves a l’article sencer…)

Publicat dins de Biologia | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

L’erupció submarina d’El Hierro continua i ofereix imatges espectaculars

El volcà submarí d’El Hierro està donant mostres aquests últims dies de seguir viu i amb activitat. Per un costat, fonts de l’Institut Tecnològic i d’Energies Renovables (ITER) han fet notar que durant el cap de setmana s’han registrat canvis en la temperatura superficial de l’aigua del mar a la zona on es produeix l’erupció submarina, a prop de les costes de La Restinga, al sud de l’illa canària. La diferència entre les temperatures màximes i mínimes reflectides a les aigües va arribar a ser de 4,9 graus centígrads dissabte passat. Els experts asseguren que aquestes variacions de temperatura són fins i tot més grans que les que es van registrar el desembre passat, quan la diferència no superava els tres graus. El mesurament d’aquestes temperatures es va portar a terme amb cambres tèrmiques des d’un helicòpter de la Guàrdia Civil.

(Ves a l’article sencer per veure el vídeo)

Publicat dins de Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani, Geologia | Deixa un comentari

Investigadors documenten un nou gènere de primats d’11 milions d’anys

Investigadors de l’Institut Català de Paleontologia (ICP) han publicat un estudi en el qual recullen la descripció d’un nou gènere de primats, Barberapithecus huerzeleri, a partir de restes fòssils d’un jaciment de Castell de Barberà, segons informa l’Institut a la seva pàgina web.

Els investigadors David M. Alba i Salvador Moyà signen l’article, publicat a la revista American Journal of Physical Anthropology, sobre el nou gènere de primats, un pliopitècid del miocè, de fa uns 11 milions d’anys. El Barberapithecus huerzeleri rep el nom en reconeixement de la localitat on s’ha trobat, a Catalunya, i del paleontòleg suís Johannes Hürzeler, conegut per les seves contribucions a la paleoprimatologia.

L’ICP indica que l’estudi es basa en restes dentals, recuperades fa anys, que inclouen 15 dents d’una femella, i assenyala que el descobriment de restes de pliopitècid a Castell de Barberà es remunta als anys 70 del segle passat. L’investigador Miquel Crusafont, juntament amb la paleontòloga Juana María Golpe-Posse, van descriure llavors preliminarment aquestes restes, juntament amb una dent aïllada del jaciment pròxim de Can Feliu a Sant Quirze del Vallès (Vallès Occidental).

(Llegeix l’article sencer…)

Publicat dins de Biologia, Ciències de la Terra i del Medi Ambient, Ciències per al món contemporani, Geologia | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Els metalls pesants multipliquen per sis el risc de patir un càncer de pàncrees

El risc de patir un càncer de pàncrees és, segons un estudi, 6 vegades més gran en les persones exposades al cadmi, l’arsènic i el plom. Es troben al tabac, en dissolvents, pesticides i fins i tot en aliments exposats. Aquests metalls pesants es troben al tabac, a la dieta i a alguns productes, com detergents, coles o pesticides.

El consum de tabac, que provoca el 99% dels càncers de pulmó, també és al darrere de molts altres tipus de tumors malignes. El poder dels tòxics que conté per transformar cèl·lules sanes en malignes no es limita als pulmons, sinó que també afecta altres òrgans. Augmenta el risc de càncer de laringe, de boca, de pàncreas i de bufeta. També el d’altres patologies com la malaltia de Chron i les cardiovasculars.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El menjar que llencem

Cada any a la Unió Europea es llencen 89 milions de tones de menjar. El 40 per cent d’aquest malbaratament es fa a les llars. Què s’hi pot fer? “30 minuts” aborda una qüestió que interpel·la directament la consciència ciutadana de les nostres societats opulentes: la quantitat de menjar que llencem a les escombraries.

http://www.tv3.cat/videos/3841670/El-menjar-que-llencem

Només serà visible fins a l’11 de desembre.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

El menjar de llauna augmenta el risc de patir una malaltia cardíaca

Un estudi de la Harvard School of Public Health demostra que el consum de sopa enllaunada augmenta els nivells de bisfenol A (un químic afegit als productes enllaunats per evitar que la llauna es rovelli i mantenir el menjar fresc) en un 1.221%.

El bisfenol A s’associa amb les malalties cardiovasculars, diabetis i obesitat en humans. A més, té efectes en el desenvolupament reproductiu dels animals, pel seu efecte similar al dels estrògens.

Aquest tipus de producte químic es fa servir també en altres productes com ampolles de plàstic o envasos de pizzes i ja està prohibit en els utensilis per a nadons a Europa.

(notícia sencera)

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Impacte per la mort de Lynn Margulis, la biòloga evolucionista

La mort de la biòloga Lynn Margulis, una de les principals figures de l’evolucionisme, ha causat un fort impacte en el món científic. El Laboratori que porta el seu nom ha emès un comunicat de condol i ha anunciat que qui ho vulgui pot fer donacions per a la fundació Lynn Margulis Memorial, destinada a donar suport i ajut als estudiants perquè continuïn fent recerca científica.

Lynn Margulis, que tenia 73 anys, es va morir dimarts passat a conseqüència d’un embassament cerebral. Nascuda el 1938, actualment era professora del Departament de Geociències de la Universitat de Massachusetts Amherst i membre de l’Acadèmia Nacional de Ciències dels Estats Units i de l’Acadèmia de les Ciències Russa.

Va dedicar part del seu treball científic a la teoria de l’endosiombiosi i la simbiogènes, segons la qual les cèl·lules eucariotes, aquelles que tenen un nucli ben definit i de les quals són formats els animals i les plantes, són producte d’un acte de simbiosi entre vàries classes de bacteris. Per Margulis, l’evolució es basa en aquestes unions simbiòtiques i no pas en les mutacions genètiques, com defensen els neodarwinistes.

Margulis també va contribuir a la teoria Gaia de Lovelock, a la qual va aportar la seva base biològica, i va implicar-se, com qui va ser el seu company durant molt de temps Carl Sagan, en la divulgació de la ciència.

Lynn Margulis. In memoriam. Article de Juli Peretó, professor de la Universitat de València.

Mentre pugui menjar, no faré pas allò que vulguin els altres“. Entrevista a Lynn Margulis a Vilaweb.

Lynn Margulis, memorial fund.

 

Publicat dins de Biologia, General | Deixa un comentari