Tag Archives: 2n Batx.

Horatius Sala o Pep Flaccus?

Molts considerem que els cantants són els heralds de l’era moderna, que les seves lletres són versos, que la seva música és poesia… L’estrès és el final d’una carrera on has de  fer-ho tot, has de ser el millor… En aquesta lletra-versos-poesia  veureu alguns” tòpics literaris” creats per Horaci i estudiats fa uns dies a classe. Cerqueu i comenteu a la següent cancó de Pep Sala  tots els tòpics literaris que trobareu als versos d’Horaci. 

 

CARPE  DIEM

Jo no vull tenir pressa         “Dum loquimur, fugerit invida          
per no arribar mai enlloc,     aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.” 
jo no vull tenir riquesa,                                                            Horaci ,Odes, I-XI
tampoc vull ser el millor.

Jo no vull estar al dia,
ni vull viure del passat,
jo no vull jutjar els altres,
ni estar pendent del demà.

Tu em deies carpe diem,          (…) quod non imber edax, non Aquilo impotens
que el temps passa volant,         possit diruere aut innumerabilis
que només són quatre dies,       annorum series et fuga temporum.”
i els haurem d’aprofitar.                                               Horaci, Odes, III, XXX

Jo no vull anar a la moda,
que han pensat per mi aquest any,
ni estar pendent de les notícies,
ni tant sols dels titulars.

Jo no vull viure de pressa,
ni vull viure pels diners,
ni estar pendent de la política,
ni que em diguin el que haig de fer.

Tu em deies carpe diem,
que el temps passa volant,
que només són quatre dies,
i els haurem d’aprofitar.

Jo només vull viure al dia,
i oblidar el temps perdut,
que la vida no s’atura,
i només et tinc a tu.

Música i lletra : Pep Sala

Nascimento de Venus


S’apropa el “Día de los Enamorados”. Un dia bonic perquè la paraula amor té permís per a sortir de festa, per posar-se el seu vestit de gala i anar junts agafadets de la mà…? No, és bonic perquè sentim per dins i per fora, perquè estimem: si estimes, plores, rius, cantes, saltes…i també pateixes, perquè vius, perquè sents, perquè has sentit, perquè has estimat o simplement estimes sense demanar res, en silenci, amb paraules silencioses; potser crides i ningú t’escolta, potser esperas…però ESTIMES, i el més important , formes part de la vida !!!! Viva.
La mitologia és plena d’amistats inseparables, de parelles , de matrimonis, de relacions de tota mena…per això és viva i nosaltres encara la fem més. Tampoc podem oblidar-nos del nostre gran poeta  Catul que va “cantar” a l’amor i el va fer gran:

 “Odi et amo, quare id faciam fortasse requiris

 Nescio, sed fieri sentio et excrucior.”

                                   ” Odio i estimo. Preguntes, potser, com és possible.

                                              No ho sé, però ho sento i és un patiment.”

                                                                Catul, Odes, LXXXV

Us deixo un fado sobre el neixement de la reina del amor, Afrodita. Disfruteu de la música i intenteu gaudir també de la lletra.

Nascimento De Vénus

Vem devagar /
Na espuma das marés /
E descobre que o melhor demim /
É mais do que aqui vês / Vem muito devagar/
Desvendar a nudez / Sons de mar, ressonãncias /
De música nas mãos e sal nos pés /
Búzio que contém / A canção dos ventos /
O ventre do poema, enrolar da vaga /
A memória da areia que me afaga /
E se estenderes a mão /
Talvez possas tocar, digo talvez /
O coracão azul cobalto aladamente /
O nó que enreda o sonho e tu não vês.

Rosa Lobato de Faria – Ricardo J. Dias

EL NAIXAMENT DE VENUS

Vina a poc a poc
a l’escuma de les marees
i descobreix que el millor de mi
és més del que veus ací.
Vina molt a poc a poc
a descobrir la meva nuesa
sons de mar, ressons
de música a les mans i sal als peus.
Cargol que té
la cancó dels vents,
el ventre del poema, enrotllar de l’onada
la memòria de la sorra que m’acarona.
I si allarguessis la mà
potser podries tocar, dic potser
el cor blau cobalt que batega,
el nus que enxarxa el meu somni i tu no veus.

Ο ΕΦΙΑΛΤΗΣ ΤΗΣ ΠΕΡΣΕΦΟΝΗΣ / ΨΥΧΗΣ “El malson de Persèfon”

 
Aquesta cançó parla del desencant de la Grècia moderna, del trencament amb el “Món Clàssic” molt idealitzat, dels mites i dels temples, del seu passat cèlebre i millor, del conflicte que hi ha amb la Grècia actual, dels turistes, etc. Al refrany li diuen a Persèfon que s’adormi als braços de la Mare Terra i que no surti més al balcó de l’Univers.
El vídeo mostra moltes imatges relacionades amb la deessa… Quines?
Aquí teniu la lletra de la cancó…Identifiqueu alguns termes?

Εκεί που φύτρωνε φλισκούνι κι άγρια μέντα
κι έβγαζε η γη το πρώτο της κυκλάμινο…
τώρα χωριάτες παζαρεύουν τα τσιμέντα
και τα πουλιά πέφτουν νεκρά στην υψικάμινο!

Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!

Εκεί που σμίγανε τα χέρια τους οι μύστες,
ευλαβικά πριν μπουν στο θυσιαστήριο…
τώρα πετάνε αποτσίγαρα οι τουρίστες
και το καινούργιο παν να δουν διϋλιστήριο.

Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!

Εκεί που η θάλασσα γινόταν ευλογία
κι ήταν ευχή του κάμπου τα βελάσματα…
τώρα καμιόνια κουβαλάν στα ναυπηγεία
άδεια κορμιά σιδερικά παιδιά κι ελάσματα.

Κοιμήσου Περσεφόνη
στην αγκαλιά της γης,
στου κόσμου το μπαλκόνι
ποτέ μην ξαναβγείς!

Aquesta actuació és de Spiros Sakkas.

Hola a tothom, he trigat una mica, però per fí tinc la traducció de la cançó. Crec que mostra la desesperació per la pèrdua o degradació del passat gloriós.

Allí, on el poliol i la salvatge menta van créixer
i la terra va germinar el primer cicle,
ara els pagesos regategen pel ciment
i els ocells cauen morts als forns.
 
Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
 
Allí on els místics es donaren la mà
amb respecte a l’entrar al lloc sagrat,
ara els turistes llencen burilles
i miren fixament la nova refineria de benzina.
 
Dorm, Persèfone
En els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…
 
Allí on el mar fou beneït
i el belar  de les cabres fou una pregària,

ara els camions duen a les drassanes 
cossos buits, nens fets de trossos de metall i xapa.
 
Dorm, Persèfone
en els braços de la Terra,
al balcó del món
no sortiràs mai més…

 

 

La Trinca i Plaute

ODA AL PAPER DEL WATER
Pa, pa, pa, pa,
paper paper,
paper paper esterilitzat,
paper paper higienitzat,
paper paper enrotllat.
Paper paper
de color groc, color rosat, color vermell o color blau
et demanem, paper estimat, que sobretot siguis suau.

Tu sempre alerta al servei del poble,
i et fa servir l’analfabet, l’intel·lectual,
el soldat ras, el general,
el gran burgès i el menestral,
per què en això d’evaquar lluita de classes no n’hi ha.

El teu destí fatal,
màrtir de la societat,
que quan t’ha utilitzat
estira de la cadena
i tu t’en vas al darrera,
de cap a la claveguera.

Però en acte de “rebeldia”
embusses la “cañería”
i ho deixes tot fet un nyap.
Paper enrotllat de cel·lulosa i satinat,
t’han destrossat i despreciat,
vilipendiat i deshonrat.

Paper abnegat,
paper estimat de l’excusat,
la humanitat t’ha maltractat
i ara et volem reivindicar:
t’han estripat, empastifat
i rebregat i rebutjat.

Pobre paper,
com t’han deixat.

Ens has lliurat del neguit
d’haver-nos d’embrutar el dit,
per això et cantem amb afany,
que et considerem el nostre company
i sempre et trobarem al cuarto de bany

Endavant !, endavant !, endavant !, endavant !

Que el nostre clam arribi fins el cel,
que de tots els amics
tu ets el més fidel,
modest paper de wàter immortal.

Paper, paper…

Glòria al paper … al paper.

* Col·laboració especial: Ludwing van Beethoven

Encara que ha passat molt de temps entre tots quatre protagonistes, la Trinca i Plaute, trobeu semblances entre els seus estils? Escolteu el vídeo, mireu les imatges, llegiu la lletra de la cançó, repaseu els apunts de Plaute i la comèdia llatina… i segur que en trobeu ! Espero.

El Temple romà de Vic

Temple romà de VicEls antics romans veneraven una mena d’esperits divins que regien la natura, eren els numina. Aquestes forces divines no tenien aparença física i no calia un lloc específic per posar-hi la seva imatge. Els llocs de culte més antics foren els boscos. El poble romà, per guanyar-se la seva protecció i benevolència, va crear una sèrie de ritus, cerimònies, pregàries i ofrenes.. La llista d’aquests esperits era molt llarga: els que protegien els infants ( Lucina, Cunina…), els que protegien la vida del pagès, els que vetllaven per la família…i tot els que us podeu imaginar.
Amb la influència dels etruscs i dels grecs, aquests numinavan agafar forma humana i els romans van construir temples ( templa ) , les cases dels déus i de les deesses.
El temple romà era un epai sagrat, edificat sobre una base elevada ( Podium ), amb una escala d’accés frontal que conduïa al vestíbul envoltat d’una filera de columnes, i des d’aquí s’entrava a la cella, on hi havia l’estàtua de la divinitat ( influència etrusca ). Normalment era de planta rectangular i com la cella ocupava tota la grandària del podium, van simular unes columnes laterals adossant-les als murs dels costats i de la part posterir de la cella. Per influència grega van construir columnes al voltant del tot el podium i van utilitzar els seus ordres arquitectònics ( dòric, jònic i corint), a més van crear dos més, el toscà ( semblat al dòric ) i el compost ( combinació del jònic i corint ). Un temple que segueix aquestes característiques és el temple romà de Vic.
Els alumnes de 4t d’ESO han estudiat el tema i han fet la seva maqueta, que ha servit per a que els alumnes de 1r i 2n de batx. l’estudien i ho visquen in situ. Aquí teniu algunes imatges:

Dues de música…

Mireu, he trobat aquestes cançons !!!!! La primera és un tema de Kristi Stassinopoulou. Està en grec modern, però el text és ple de termes trets de la mitología clàsssica. Identifiqueu alguns mots?  Verbs ? Mitologia ? A veure, per feina !

http://www.youtube.com/watch?v=ZRn-lgGJAuA

Στίχοι: Κρίστη Στασινοπούλου
Μουσική: Στάθης Καλυβιώτης
Πρώτη εκτέλεση: Κρίστη Στασινοπούλου

Ένα χρυσοστόλιστο χαλί όλο κεντήματα
Μου έφερε ένας φίλος από την ανατολή
Γυάλιζαν παράξενα τα κρόσια και τα νήματα
Με μια γοητεία μυστική…

Έτσι όπως το χάζευα μια νύχτα με πανσέληνο
ʼνοιξαν τα υφάδια του μια πόρτα κρυφή
Σαν κλωστούλα τρύπωσα στα μεταξένια χρώματα
Βρέθηκα σε χώρα μαγική…

Στον Υφαντόκοσμο αν μπεις
Πράγματα θαυμάσια θα δεις
Και σαν την Αλίκη μες στη Χώρα των Θαυμάτων
Γλυκά θα περιπλανηθείς!

Στον Υφαντόκοσμο αν μπεις
Δύσκολα την έξοδο θα βρεις
Και χωρίς το μίτο της Αριάδνης, στο λαβύρινθο
Για πάντα θα παγιδευτείς!

Μες στο χρυσοστόλιστο χαλί με τα κεντήματα
Ήλιοι λαμπεροί σε μάθανε με φως
Θάλασσες σε πνίγουν μες στα χρυσαφένια κύματα
Κι όλο σου γελάει ο Θεός…

Κένταυροι, μονόκεροι, γοργόνες και νεράϊδες
Ότι φανταστείς εδώ είναι αληθινό
Όνειρα που υφαίνονται σε αργαλειό ουράνιο
Μέσα στο δικό σου το μυαλό…

Στον Υφαντόκοσμο αν μπεις
Πράγματα θαυμάσια θα δεις
Και σαν την Αλίκη μες στη Χώρα των Θαυμάτων
Γλυκά θα περιπλανηθείς!

Στον Υφαντόκοσμο αν μπεις
Δύσκολα την έξοδο θα βρεις
Και χωρίς το μίτο της Αριάδνης, στο λαβύρινθο
Για πάντα θα παγιδευτείς!

  L’altra cançò és un fad0

Letra de Nascimento De Vénus :
Rosa Lobato de Faria – Ricardo J. Dias

Vem devagar / Na espuma das marés / E descobre que o melhor demim / É mais do que aqui vês / Vem muito devagar
/ Desvendar a nudez / Sons de mar, ressonãncias / De música nas mãos e sal nos pés / Búzio que contém / A canção
dos ventos / O ventre do poema, enrolar da vaga / A memória da areia que me afaga / E se estenderes a mão / Talvez
possas tocar, digo talvez / O coracão azul cobalto aladamente / O nó que enreda o sonho e tu não vês.

Rosa Lobato de Faria – Ricardo J. Dias

Les “Saturnalia”

Les saturnalis (Saturnalia) foren una festa romana dedicada al déu Saturn, que es celebrava cada any el dia 17 de desembre.

Aquesta festa es celebrava a l’inici de l’hivern. Mentres durava no es podien fer negocis, treballar i el nens tenien vacances a l’escola i començar una guerra o castigar un culpable es considerava una impietat. Fins i tot els esclaus  podien vestir com persones lliures i podien ser iguals   als seus amos. Cada vegada es va fer més popular i es van establir espectacles per a aquesta festa (tenien certes similituds al modern carnaval (per exemple l’elecció d’un rei) i al Nadal

  August, emperador romà, va establir finalment tres dies fixos per la celebració, el 17, 18 i 19 de desembre; després, no se sap quan, s’hi va afegir un quart dia i un cinquè dia (la Juvenàlia); d’aquests dies només un era consagrat a celebracions religioses, encara que les felicitacions i les llicències podien durar set dies ja que coincidien les saturnals, la Opàlia (cinc dies entre ambdues) i la Sigil·lària (2 dies) .

Nosaltres van celebrar les Saturnalia l’últim dia de classe abans de les vacances, intercanviant els regals de “l’amic invisible” i menjant coca de xocolata.

“El Cant de la Sibil·la” per Maria del Mar Bonet

Maria del Mar Bonet va interpretar aquest cant declarat patrimoni de la humanitat la nit de Nadal passada, feta a la parròquia Mare de Déu de la Bonanova de Barcelona. Des de l’any 2000, cada nit de Nadal, Maria del Mar Bonet canta la Sibil·la en aquesta parròquia barcelonina de manera desinteressada. Els diners recollits en la col·lecta de la missa són a benefici del Casal dels Infants.

La Sibil·la és un cant d’origen medieval que forma part de les matines de Nadal. El text recull un poema sobre el judici final que reproduïa les profecies de la  Sibil·la d’Eritrea. Es va representar a tot Europa durant l’edat mitjana, però a les esglésies de Mallorca i l’Alguer s’ha mantingut viva al llarg dels segles. Us poso el cant en català que es reprodueix ara:
A Mallorca:
Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.

Jesucrist, Rei universal,
home i ver Déu eternal,
del cel vindrà per a jutjar
i a cada u lo just darà.

Gran foc del cel davallarà;
mars, fonts i rius, tot cremarà.
Daran los peixos horribles crits
perdent los seus naturals delits.

Ans del Judici l’Anticrist vindr�
i a tot lo món turment darà,
i se farà com Déu servir,
i qui no el crega farà morir.

Lo seu regnat serà molt breu;
en aquell temps sots poder seu
moriran màrtirs tots a un lloc
aquells dos sants, Elies i Enoc.

Lo sol perdrà sa claredat
mostrant-se fosc i entelat,
la lluna no darà claror
i tot lo món serà tristor.

Als mals dirà molt agrament:
—Anau, maleits, en el turment!
anau-vos-ne en el foc etern
amb vòstron príncep de l’infern!

Als bons dirà:—Fills meus, veniu!
benaventurats posseïu
el regne que us he aparellat
des que lo món va esser creat!

Oh humil Verge! Vós qui heu parit
Jesús Infant aquesta nit,
a vòstron Fill vullau pregar
que de l’infern vulla’ns lliurar!

Lo jorn del Judici
parrà qui haurà fet servici.

Aquest personatge és molt conegut a partir del llibre VI de l’ENEIDA de Virgili. Esbrineu qui és, quin protagonisme pren en aquest llibre i indiqueu si havia més Sibil.les.