Molts considerem que els cantants són els heralds de l’era moderna, que les seves lletres són versos, que la seva música és poesia… L’estrès és el final d’una carrera on has de fer-ho tot, has de ser el millor… En aquesta lletra-versos-poesia veureu alguns” tòpics literaris” creats per Horaci i estudiats fa uns dies a classe. Cerqueu i comenteu a la següent cancó de Pep Sala tots els tòpics literaris que trobareu als versos d’Horaci.
CARPE DIEM
Jo no vull tenir pressa         “Dum loquimur, fugerit invida          
per no arribar mai enlloc,     aetas: carpe diem, quam minimum credula postero.” 
jo no vull tenir riquesa,                                                            Horaci ,Odes, I-XI
tampoc vull ser el millor.
Jo no vull estar al dia,
ni vull viure del passat,
jo no vull jutjar els altres,
ni estar pendent del demà.
Tu em deies carpe diem,          “(…) quod non imber edax, non Aquilo impotens
que el temps passa volant,         possit diruere aut innumerabilis
que només són quatre dies,       annorum series et fuga temporum.”
i els haurem d’aprofitar.                                               Horaci, Odes, III, XXX
Jo no vull anar a la moda,
que han pensat per mi aquest any,
ni estar pendent de les notícies,
ni tant sols dels titulars.
Jo no vull viure de pressa,
ni vull viure pels diners,
ni estar pendent de la política,
ni que em diguin el que haig de fer.
Tu em deies carpe diem,
que el temps passa volant,
que només són quatre dies,
i els haurem d’aprofitar.
Jo només vull viure al dia,
i oblidar el temps perdut,
que la vida no s’atura,
i només et tinc a tu.







 Els antics romans veneraven una mena d’esperits divins que regien la natura, eren els numina. Aquestes forces divines  no tenien aparença física i  no calia un lloc específic per posar-hi la seva imatge. Els llocs de culte més antics foren els boscos. El poble romà, per  guanyar-se la seva protecció i benevolència, va crear una sèrie de ritus, cerimònies, pregàries i ofrenes.. La llista d’aquests esperits era molt llarga: els que protegien els infants ( Lucina, Cunina…), els que protegien la vida del pagès, els que vetllaven per la família…i tot els que us podeu imaginar.
Els antics romans veneraven una mena d’esperits divins que regien la natura, eren els numina. Aquestes forces divines  no tenien aparença física i  no calia un lloc específic per posar-hi la seva imatge. Els llocs de culte més antics foren els boscos. El poble romà, per  guanyar-se la seva protecció i benevolència, va crear una sèrie de ritus, cerimònies, pregàries i ofrenes.. La llista d’aquests esperits era molt llarga: els que protegien els infants ( Lucina, Cunina…), els que protegien la vida del pagès, els que vetllaven per la família…i tot els que us podeu imaginar. Us deixo un altre enigma mitològic.La pista a seguir és: el seu nom comença per “A” i alguns diuen que va formar part d’un viatge famós que també comença per “A”. ( Heu de cercar la imatge, esriure el títol i l’autor).
Us deixo un altre enigma mitològic.La pista a seguir és: el seu nom comença per “A” i alguns diuen que va formar part d’un viatge famós que també comença per “A”. ( Heu de cercar la imatge, esriure el títol i l’autor).