Després de veure aquesta reconstrucció virtual/passeig per les termes de Sant Boi, senyaleu les parts que heu vist i sentit .
Category Archives: General
Les termes romanes
Mostra Termes romanes en un mapa més gran
Gràcies a la Margalida i als seus blocs Aracne fila i fila i el fil de les clàssiques us puc mostrar el mapa de les termes romanes arreu del món. Cliqueu sobre elles i comenteu si en coneixeu algunes.
Cliqueu sobre les termes d’Itàlica, disfruteu el vídeo i expliqueu les parts que en trobeu.
Unguenta Romae
He trigat, però aqui teniu la vostra crema romana.
Feliciter !
Nunc ad laborandum, discipuli !!!!
Licet reddere scriptum Ovidi.
Sabina, sempre mitològic
Más de cien mentiras (Joaquín Sabina)
Tenemos memoria, tenemos amigos,
Tenemos los trenes, la risa, los bares,
Tenemos la duda y la fe, sumo y sigo,
Tenemos moteles, garitos, alteres.
Tenemos urgencias, amores que matan,
Tenemos silencio, tabaco, razones,
Tenemos venecia, tenemos manhattan,
Tenemos cenizas de revoluciones.
Tenemos zapatos, orgullo, presente,
Tenemos costumbres, pudores, jadeos,
Tenemos la boca, tenemos los dientes,
Saliva, cinismo, locura, deseo.
Tenemos el sexo y el rock y la droga,
Los pies en el barrio, y el grito en el cielo,
Tenemos quintero, león y quiroga,
Y un bisnes pendiente con pedro botero.
Más de cien palabras, más de cien motivos
Para no cortarse de un tajo las venas,
Más de cien pupilas donde vernos vivos,
Más de cien mentiras que valen la pena.
Tenemos un as escondido en la manga,
Tenemos nostalgia, piedad, insolencia,
Monjas de fellini, curas de berlanga,
Veneno, resaca, perfume, violencia.
Tenemos un techo con libros y besos,
Tenemos el morbo, los celos, la sangre,
Tenemos la niebla metida en los huesos,
Tenemos el lujo de no tener hambre.
Tenemos talones de aquiles sin fondos,
Ropa de domingo, ninguna bandera,
Nubes de verano, guerras de macondo,
Setas en noviembre, fiebre de primavera.
Glorietas, revistas, zaguanes, pistolas,
Que importa, lo siento, hastasiempre, te quiero,
Hinchas del atleti, gángsters de coppola,
Verónica y cuarto de curro romero.
(estribillo)
Tenemos el mal de la melancolía,
La sed y la rabia, el ruido y las nueces,
Tenemos el agua y, dos veces al día,
El santo milagro del pan y los peces.
Tenemos lolitas, tenemos donjuanes;
Lennon y mccartney, gardel y lepera;
Tenemos horóscopos, biblias, coranes,
Ramblas en la luna, vírgenes de cera.
Tenemos naufragios soñados en playas
De islotes son nombre ni ley ni rutina,
Tenemos heridas, tenemos medallas,
Laureles de gloria, coronas de espinas.
(estribillo)
Tenemos caprichos, muñecas hinchables,
Ángeles caídos, barquitos de vela,
Pobre exquisitos, ricos miserables,
Ratoncitos pérez, dolores de muelas.
Tenemos proyectos que se marchitaron,
Crímenes perfectos que no cometimos,
Retratos de novias que nos olvidaron,
Y un alma en oferta que nunca vendimos.
Tenemos poetas, colgados, canallas,
Quijotes y sanchos, babel y sodoma,
Abuelos que siempre ganaban batallas,
Caminos que nunca llevaban a Roma.
Per realitzar l’activitat de pervivència clàssica en la música, he escollit una cançó de Joaquín Sabina (Más de cien mentiras). M’he decantant per aquesta cançó perquè el seu compositor és el meu cantant predilecte, i a mes, sé que a les seves cançons hi freqüenten metàfores relacionades amb la mitologia.
La cançó que he escollit posa de manifest, que en aquesta societat no valorem tot el que tenim, i que malgrat tenir una immensitat de coses mai no estem satisfets, i sempre volem més. En cada un dels versos exposa alguna de les coses que te ell i la majoria de nosaltres (bones o dolentes) , ja sigui a nivell de societat o a nivell personal. En un d’aquests versos fa una mena de metàfora ”tenemos talones de aquiles sin fondos”, referint-se a que molts de nosaltres tenim deutes i problemes econòmics, i que això, representa un dels nostres punts vulnerables, aixi com ho era el taló per Aquiles. Aixi doncs ,el ”gran Sabina”, en aquest petit fragment, fa una comparació relacionada amb la mitologia.
Per últim, comentar el significat de l’últim vers ”caminos que nunca llevaban a Roma”, ja que també es pot vincular amb la pervivència clàssica. Aquest vers, fa una mica de contrast amb la optimista dita ”Tots els camins porten a Roma”, que significa que tot acaba anant bé, i Sabina, amb el seu afany de portar la contrària, i la seva peculiaritat a l’hora d’escriure, utilitza aquesta frase per fer referència als fracassos.
Múnia Col
1è Batxillerat, llatí i grec
Aenigmata animalum
Hic uobis aenigmata in lingua latina relinquo. Solutiones praemia habent atque omnia animalum sunt. Age discipuli !!!!!!
Retallable Gladiatoris
Una companya-amiga ( Auda ) em va donar aquest dibuix de gladiador, que jo he fet servir com els “recortables” d’abans. Els alumnes de 4t d’ESO han creat d’altres a partir d’aquest.
La “colecció “, la propera setmana.
El mite
Hola, he mirat i m’ha agradat el que he vist. Sóc alumna de 1è de batxillerat i faig l’itinerari humanístic. M’encanta la mitologia i tot el que fa referència a la cultura clàssica. He escrit aquest poema, espero que us agradi.
"Immortal, mortal,
Dia, heroi.
Destí.
Amor, venjança, mort.
Càstig diví.
Cobreix-te el cos
d'obscuritat
i de silenci,
de ràfegues, de records i fets.
Ritual, conte: Somnis.
Successió de sons eloqüents.
És això,
i això,
i això,
i això que arriba a mi en qualitat
d'innocència avui
que existeixo,
perquè existeixo,
i perquè el món existeix.
Només resten escrits
mentre hi ha llum, dins del pensament:
El mite.”
Anabel
MONUMENTA ROMANA a Hispània
Reprodueixo a continuació l’annex 2 de l‘examen de selectivitat de llatí de Catalunya:
http://www.xtec.cat/~sgiralt/labyrinthus/selec2.htm
RELACIÓ DELS MONUMENTS ROMANS DE CATALUNYA I D’HISPÀNIA QUE CAL CONÈIXER.
Aqüeductes: Sant Jaume dels Domenys, Segòvia.
Vies: Augusta (ramal del Capsacosta), “de la Plata”.
Ponts: Martorell, Alcántara, Salamanca.
Muralles: Girona, Lugo, Astorga.
Teatres: Cartagena, Clúnia, Sagunt, Itàlica.
Amfiteatres: Itàlica, Segòbriga.
Circs: Toledo.
Termes: Badalona, Caldes de Montbui, Caldes de Malavella, Sant Boi de Llobregat.
Temples: Vic, Évora.
http://maps.google.es/maps/ms?ptab=2&ie=UTF8&hl=ca&oe=UTF8&msa=0&msid=211171202001905697331.00048b7ac100ed0069cf4&ll=41.112469,4.746094&spn=45.975428,74.707031&t=h&z=3&source=embed
http://maps.google.es/maps/ms?ptab=2&ie=UTF8&hl=ca&oe=UTF8&msa=0&msid=211171202001905697331.000474e01f9ae8705312c&z=5
http://maps.google.es/maps/ms?ptab=2&ie=UTF8&hl=ca&oe=UTF8&msa=0&msid=211171202001905697331.000481aade32f7473fd74&z=4
http://www.umapper.com/maps/view/id/91296
Llàgrimes de déus.
Arriba la primavera, als arbres els hi créixen les fulles i les flors comencen a florir. Una de les flors que dóna més vida al paissatge és la violeta (viola odorata), que significa “record”,” lleialtat” i “modèstia”.
A la mitologia es diu que les violetes van néixer de la sang d’Atis quan es va autocastrar a sota un pi en un moment de bogeria induït per la deessa Cibeles, ja que l’havia jurat fidelitat , però després es va enamorar d’una nimfa i va voler casar-se amb ella.
A l’antiga Roma es diu que els déus, després de crear l’hivern, van fer totes les altres estacions; per exemple, d’ una bufada van apartar la neu i les aigües del rierol van començar a fluir, el sol va sortir d’entre els núvols i la gespa va començar a créixer; els déus, a causa d’això, van començar a plorar d’alegria i aquestes llàgrimes van caure sobre la terra i hi van brotar les violetes; per això, de vegades ,se les anomena com “llàgrimes de déus”. El color violeta és un dels símbols de Artemis o de Diana.
“Un ramito de violetas” explica la història d’una dona casada, d’unes cartes i d’uns rams de violetes que la fan revifar cada dia perquè recorda l’amor, però ella és modesta i lleial al seu espòs. La figura de l’home, el cigne, el misteri…Podria ser un mite?
Laia Manent
1r de Batxillerat.
TARRACO, Ins. Puig-Reig
Els alumnes de 1è d’ESO de l’Ins Puig-reig han anat d’excursió a Tarragona. Allà han vist la Tarragona romana ,Tarraco, i han fet un taller al museu. Esperem que els hagi agradat. Aquí teniu les fotos. Gràcies Toni.