La segona part de l‘Odissea va ser interpretar les aventures d’Ulisses. Encara que va ser un treball voluntari, estic contenta perquè en David, Judit Alarcón ,Judit Subiñas, Mariona, Anna, David Trias, Cristina, Cristobal , els dos Sánchez i el Cain han fet aquesta presentació força bona.
La frase preferida dels alumnes de 4t d’Eso aquest curs, quan parlen del seu viatge a Itàlia, és ” això és una odissea, mare meva arribarem a Roma o no ?”. A partir d’aqui , ens vaig obligar a explicar l’Odissea d’Homer i l’Odissea del personatge Ulisses.
Ara us mostro uns dels seus treballs, força bons.
Els alumnes de 2n de Batx. de llatí van emular a Horaci i van crear les seves versions de la poesia Horaciana. Aquí us deixo els seus treballs. Feliciter !
Viuràs amb més seny, Estimada,
Si quan pugis al Pallars,
Ho fas amb cura i tendresa.
Mira’t al mirall dels llacs,
Escolta la fressa dels rius,
Sent el silenci de la nit ennegrida
Pel resplendor de les estrelles.
Viuràs amb més seny, Estimada.
F, Oda al Pallars
Ets molt lluny i et trobo a faltar, sobretot avui dijous que és el dia que anaven a dinar juntes . “Dies Iouis”, deiem. El nostre dia, la nostra estona per engegar “ràdio macuto”, les informacions verídiques, els últims rotllos , les xafarderies etc.
No vam voler acomiadar-nos, potser sentíem molt i no volíem plorar. Amb la distància sembla més fàcil parlar. Em vas preguntar si la teva decisió va ser encertada, ara et dic que sí, les pors les hem de fer fora i actuar, els moments arriben i si no agafes el tren, com diuem, passa i et pots penedir després.
Tot així et dic que Canada és a l’altra punta del món !!!! Dius que hi fa molt fred i que l’hivern és etern , però t’envejo la tranquil·litat del paissatge, el silenci de la foscors, les rialles de les teves filles, el cel estrellat… aquí tot és soroll, contaminació, baralles al futbol, a la tele, a la ràdio, crisis, crissis, crisis ,la paraula de moda a tot arreu… No et posis trista, aprofita aquesta oportunitat i no deixis d’aprendre.
Fins la tornada.
R, Epistolae I
2n Batx. LLatí
M, Epodes I
2n Batx. Llatí
Discipuli primi lingua llatinae dissimiles interpretationes a libro Metamorfhose Ovidi fecerunt.
Discipuli sunt:
Luana: Io
Magda: Píram i Tisbe
Dalila: Atalanta i Hipòmenes
Alba: Cadme i Harmonia
Múnia: Acteó
Laia: Filemó i Baucis
Pau: Porc de Calidò
Neus: Mirra i Adonis
Anabel: Narcís
Sílvia: Dafne
Xavi: Neixement de Bacus
El Mite de“les Edats “ l’han fet els alumnes de 2n de Batx.
Avui la Múnia ens ha fet un curs intensiu de Sabina. Jo , fins ara, no l’havia sentit, però al veure el seu article i escoltar les seves explicacions , donçs, vaig començar la meva recerca. De seguida em va sortir a la pantalla el grup musical amomenat “La Mandragora“. Aquest nom segur que té un significat? vaig pensar, perquè si alguna cosa he après aquest curs és que tot està relacionat amb els grecs, romans i la cultura clàssica en general. Així que aquí us deixo el fruit de la meva recerca. La Mandràgora és una planta que té forces màgiques, és capaç de fer fèrtils a les dones estèrils; a més, la fetillera Circe va fer servir les seves arrels per retenir Ulisses a la seva illa. També diuen que les seves arrels agafaven forma humana, ploraven, gemegaven i corrien. Amb aquestes característiques, no m’estranya que signifiqui “horror, perills, bogeria…”
El grup és una col·laboració entre J.Sabina, Javier Krahe i Alberto Pérez, anomenats per la crítica musical com “Estos locos de la musica”. És molt significatiu perquè ara que els he sentit , m’han cautivat, igual que a ells els va cautivar la Mandragora, la nit…
Magda domçinguez
1è Batx. llatí, grec
Ins Puig-reig
Salve, sóc Rocia i visc molt aprop del mont Taber concretament a la pujada del carrer Paradis. Cada dia la faig perquè porto les ofrenes al templum. Com que tinc sis anys, no puc pujar les escales del podium, però deixo a l‘ara de l’entrada els meus regals i em sento al terra una llarga estona per disfrutar de les gran columnes corínties que en té, Miraculosus !.
Salve, jo també em dic Rocia i visc a Barcino, molt a prop de la necropolis. Potser són de la mateixa gens ? El meu pater és d’origen pompeià perquè sempre he sentit parlar d’aquesta ciutat perduda. Ell diu que la sua mater filia familiaris Meleagronis erat . In Lararium domus nostrae imagines montis Vesuvius habent. Al meu germà, Marcus, i a mi sempre ens han contat la història de que la gens Meleagro havien pogut salvar-se pel mar uns dies abans de l’erupció del Vesuvi. Van tenir molta sort, però es van deixar allà tot, casa, joies, esclaus… i van començar de nou a Stàbia i d’allà a Roma i d’allà van venir a Barcino, on he nascut jo. Ha passat molt de temps ,però encara nosaltres , a la cena, com que era molt llarga, més de vuit plats, i per a que estiguessin callats ens contaven les aventures de la nostra gens. Vivien al carrer de l’ Abundància, a cinc minuts hi havia el temple d’Apol·lo i seguint el carrer recte arribaven a la porta Marina. Aquesta tenia dos arcs, uns pels cavalls ( nosaltres en tenien ) i l’altre perls vianants. Havia de ser molt bonica Pompeia !!!!Vull ser sacerdotessa del déu del Sol !!!! In Barcinone non templum Apollonis est, sed templum divi Augusti !!!!!
Aquest dos alumnes van fer una passejada per Barcino i van escriure in situ la seva història. Ara es tracta que cadascú de vosaltres faci la seva, recorreguent els indrets romans de la ciutat. Aquí va la meva: Rocío Poyato
Ja ha arribat la versió audio de la nostra “Caperula Rubra”. Els alumnes de 1è de Batx. de llatí han fet la Caputxeta Vermella in lingua latina. Feliciter!!!!
Personae:
Caperula: Múnia
Mater: Dalila
Avia: Alba
Venator 1: Pau
Venator2: : Xavi
Lupus: Gerard
Cor de dones: Luana, Magda i Victòria
Cor d’animals: Neus i Laia
Música: Magister Quim Puig
Hola sóm la Dalila i la Laia de l’Inst Puig-reig. Fa dies que cerquem i cerquem per la xarxa i van trobar aquesta cançó francesa d‘Akhenaton. El títol ens va cridar la’atenció perquè és molt mitològic, Prométhée, Prometeu, i van pensar que la lletra seria interessant. Encara que nosaltres no sabem francès, la Rocío ens va fer una petita introducció de la cancó i ara podem dir que està relacionada amb la mitologia grega i egipcia. Ens vam emocionar molt!!!! Ara us posem el principi de la traducció que ens va recordar molt a Hesíode, a la Teogonia : ” Al principi hi havia la terra, el mar , el cel, boscos verds i rius de mel…” (La resta de la tradució us la enviarà la profe ). Creiem que és molt dura i que hi hagi de fons la fotografia de la ceràmica grega del “Càstig de Prometeu”, encara ho fa més. Sense haver fet el mite, ja hem après molt.
Dalila i Laia
1r batx. Grec
Al principi hi havia la terra, el mar i el cel,
Boscos verds i rius de mel,
fruits d’or creixen als arbres.
La vinya s’enlaira discretament
a les columnes de marbre
on fan el niu ocells de totes les espècies
en un ballet sempre etern.
Era una “posada en escena”
per un mestre perfet.
En aquest escenari l’home va ser criat.
Es diu que si l’Eden va sortir
d’aquest món establert,
la humanitat deu ser el rubí que havia polit.
Potser al principi,
fins que no va tenir por de les coses que moren,
la felicitat existia.
la suma de les coses simples formaven un estat
de la vida anomenat Harmonia,
l’home prosperava,
el món es feia bell.
En aquesta era de pau,
el rei s’anomenava Prometeu.
Prometeu el tenia tot i no necessitava res
protegit pels déus i respectat pels seus.
Però una nit, en els seus somnis, Iblis el visita i
li demana: “Déu és més fort que tu?
Li ofereix un cofre que conté totes les desgràcies
i li insufla l’odi i l’enveja al cor.
L’endemà va ser el dia més triste sobre la terra.
Prometeu assassina al seu propi germà,
li roba les seves propietats ,
li treu la seva dona,
reclueix a l’esclavitud a dotze tribus.
Ell forma un exèrcit fort i robust per governar
d’una manera cruel i injusta.
Com que es creia immortal,
va matar a tots els seus fills
que un dia haurien pogut revelar-se.
Va fer construir una torre elevada fins al cel.
Armat amb el seu arc, vol fer la guerra a Déu.
Molts homes avui són els seus descendents i
sense escrúpuls amaguen al seu poble la veritable pau.
Un exemple més de la llarga història sobre l’explotació del cec pel borni.
I si la vida a la terra és un got d’aigua de “Javel”,
perquè llençar les fletxes al cel de” Babel”?
Tots aquests drames, tots aquests actes infames
pel tresor de Rackham.
Ells han fet ploure foc sobre la pàtria “d’Abraham”,
tant que han portat el vent del desert.
És el Cerber als inferns que Prometeu ha establert.
Casa seva és la felicitat perquè la pietat és el rastre?
Pots ser un bon rei quan ets ric i triste?
Les ànimes s’evaporen lluny de la terra,
el temps passa, els palaus s’enfonsen,
ens convertim en pols…
Prometeu, ahir, demà, el primer humà
cap d’una ment als regnes dels gosos.
Qui paga la bogeria de les seves accions
mentre esperen amb dolor la resurrecció…
…Prometeu…
Quina cançó més bonica, i actual , i del passat , del nostre, del que vivim cada dia, dels turistes àvids de emocions, d’imaginar-se històries, de representar-les, i de viure-les !
Aquesta és la lletra:
Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.
Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.
I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el vel.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
Feu memòria i poseu noms a les imatges, Manel s’ho mereixen !!!!!