Salve, sóc Rocia i visc molt aprop del mont Taber concretament a la pujada del carrer Paradis. Cada dia la faig perquè porto les ofrenes al templum. Com que tinc sis anys, no puc pujar les escales del podium, però deixo a l‘ara de l’entrada els meus regals i em sento al terra una llarga estona per disfrutar de les gran columnes corínties que en té, Miraculosus !.
Salve, jo també em dic Rocia i visc a Barcino, molt a prop de la necropolis. Potser són de la mateixa gens ? El meu pater és d’origen pompeià perquè sempre he sentit parlar d’aquesta ciutat perduda. Ell diu que la sua mater filia familiaris Meleagronis erat . In Lararium domus nostraeimagines montis Vesuvius habent. Al meu germà, Marcus, i a mi sempre ens han contat la història de que la gens Meleagro havien pogut salvar-se pel mar uns dies abans de l’erupció del Vesuvi. Van tenir molta sort, però es van deixar allà tot, casa, joies, esclaus… i van començar de nou a Stàbia i d’allà a Roma i d’allà van venir a Barcino, on he nascut jo. Ha passat molt de temps ,però encara nosaltres , a la cena, com que era molt llarga, més de vuit plats, i per a que estiguessin callats ens contaven les aventures de la nostra gens. Vivien al carrer de l’ Abundància, a cinc minuts hi havia el temple d’Apol·lo i seguint el carrer recte arribaven a la porta Marina. Aquesta tenia dos arcs, uns pels cavalls ( nosaltres en tenien ) i l’altre perls vianants. Havia de ser molt bonica Pompeia !!!!Vull ser sacerdotessa del déu del Sol !!!! In Barcinone non templum Apollonis est, sed templum divi Augusti !!!!!
Aquest dos alumnes van fer una passejada per Barcino i van escriure in situ la seva història. Ara es tracta que cadascú de vosaltres faci la seva, recorreguent els indrets romans de la ciutat. Aquí va la meva: Rocío Poyato
Ja ha arribat la versió audio de la nostra “Caperula Rubra”. Els alumnes de 1è de Batx. de llatí han fet la Caputxeta Vermella in lingua latina. Feliciter!!!!
Hola sóm la Dalila i la Laia de l’Inst Puig-reig. Fa dies que cerquem i cerquem per la xarxa i van trobar aquesta cançó francesa d‘Akhenaton. El títol ens va cridar la’atenció perquè és molt mitològic, Prométhée, Prometeu, i van pensar que la lletra seria interessant. Encara que nosaltres no sabem francès, la Rocío ens va fer una petita introducció de la cancó i ara podem dir que està relacionada amb la mitologia grega i egipcia. Ens vam emocionar molt!!!! Ara us posem el principi de la traducció que ens va recordar molt a Hesíode, a la Teogonia : ” Al principi hi havia la terra, el mar , el cel, boscos verds i rius de mel…” (La resta de la tradució us la enviarà la profe ). Creiem que és molt dura i que hi hagi de fons la fotografia de la ceràmica grega del “Càstig de Prometeu”, encara ho fa més. Sense haver fet el mite, ja hem après molt.
Dalila i Laia
1r batx. Grec
Al principi hi havia la terra, el mar i el cel,
Boscos verds i rius de mel,
fruits d’or creixen als arbres.
La vinya s’enlaira discretament
a les columnes de marbre
on fan el niu ocells de totes les espècies
en un ballet sempre etern.
Era una “posada en escena”
per un mestre perfet.
En aquest escenari l’home va ser criat.
Es diu que si l’Eden va sortir
d’aquest món establert,
la humanitat deu ser el rubí que havia polit.
Potser al principi,
fins que no va tenir por de les coses que moren,
la felicitat existia.
la suma de les coses simples formaven un estat
de la vida anomenat Harmonia,
l’home prosperava,
el món es feia bell.
En aquesta era de pau,
el rei s’anomenava Prometeu.
Prometeu el tenia tot i no necessitava res
protegit pels déus i respectat pels seus.
Però una nit, en els seus somnis, Iblis el visita i
li demana: “Déu és més fort que tu?
Li ofereix un cofre que conté totes les desgràcies
i li insufla l’odi i l’enveja al cor.
L’endemà va ser el dia més triste sobre la terra.
Prometeu assassina al seu propi germà,
li roba les seves propietats ,
li treu la seva dona,
reclueix a l’esclavitud a dotze tribus.
Ell forma un exèrcit fort i robust per governar
d’una manera cruel i injusta.
Com que es creia immortal,
va matar a tots els seus fills
que un dia haurien pogut revelar-se.
Va fer construir una torre elevada fins al cel.
Armat amb el seu arc, vol fer la guerra a Déu.
Molts homes avui són els seus descendents i
sense escrúpuls amaguen al seu poble la veritable pau.
Un exemple més de la llarga història sobre l’explotació del cec pel borni.
I si la vida a la terra és un got d’aigua de “Javel”,
perquè llençar les fletxes al cel de” Babel”?
Tots aquests drames, tots aquests actes infames
pel tresor de Rackham.
Ells han fet ploure foc sobre la pàtria “d’Abraham”,
tant que han portat el vent del desert.
És el Cerber als inferns que Prometeu ha establert.
Casa seva és la felicitat perquè la pietat és el rastre?
Quina cançó més bonica, i actual , i del passat , del nostre, del que vivim cada dia, dels turistes àvids de emocions, d’imaginar-se històries, de representar-les, i de viure-les !
Aquesta és la lletra:
Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys,
viuríem en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi.
I una estàtua de mabre dedicada a mi.
Si hagués nascut a Roma fa més de 2000 anys.
No faria olor a xampú el teu cabell daurat.
I oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats.
I ens despertaria un carro, pujant per l’empedrat.
I els turistes es fan fotos, on tu i jo vam esmorzar.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
I el guia els ensenya el mosaic del menjador.
Es retraten i passegen per la nostra habitació.
I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu,
el braçalet de maragdes que t’embolicava el vel.
I un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats.
Són les coses bones de passar a l’eternitat.
Feu memòria i poseu noms a les imatges, Manel s’ho mereixen !!!!!
Gràcies a la Margalida i als seus blocs Aracne fila i fila i el fil de les clàssiques us puc mostrar el mapa de les termes romanes arreu del món. Cliqueu sobre elles i comenteu si en coneixeu algunes.
Cliqueu sobre les termes d’Itàlica, disfruteu el vídeo i expliqueu les parts que en trobeu.
Una companya-amiga ( Auda ) em va donar aquest dibuix de gladiador, que jo he fet servir com els “recortables” d’abans. Els alumnes de 4t d’ESO han creat d’altres a partir d’aquest.
La “colecció “, la propera setmana.
