Encara que hagin passat ja dos anys des de la publicació per l’editorial Columna del recull d’experiències en innovació pedagògica realitzat per la periodista Núria Martínez, Revolució a les aules. Catalunya, pionera en la nova educació del segle XXI, no és gens tard per aprendre dels consells i del mestratge que es van succeint al llarg del llibre a mode d’entrevista a deu testimonis actius del canvi paradigmàtic de l’educació a Catalunya.

Els meus apunts, recollits en estones tranquil·les d’estiu en plena natura, amb algun visitant inesperat com el coleòpter cerambícid de la fotografia següent, només pretenen tenir ben a mà allò que amb més interès vull recordar, i recomano molt efusivament la lectura completa del llibre.

De tot el que ens ensenya Revolució a les aules, potser el que més vull destacar és que els docents, els centres educatius i els equips directius hem d’interioritzar que tenim capacitat de millora, i que per donar resposta a una societat sempre canviant, cal aprendre sempre i promoure el canvi de manera constant.

Sobre els objectius educatius…

  • Tothom s’ha de sentir recollit al projecte educatiu.
  • Observar els 7 Principis de l’aprenentatge de l’OCDE.
  • Preparar bé els alumnes perquè ho estiguin per a tot (al centre  els alumnes han de fer sobretot allò que de forma natural no farien i dominar diverses estratègies d’aprenentatge).
  • Fer créixer alumnes amb identitats més sòlides i amb potencial d’aprendre tota la vida per ser capaços de transformar el món de forma crítica i constructiva.
  • Els alumnes han de saber distingir entre informació, saber i coneixement.
  • Fomentar el pensament propi.
  • Treballar valors com el respecte a la diferència, la cooperació, la solidaritat i la creativitat.
  • Estimular tothom i en tots els seus àmbits de desenvolupament personal (afectiu, social, cognitiu, físic, emocional).
  • Treballar molt el respecte entre alumnes i recíprocament entre professors i alumnes.

Sobre l’organització del centre educatiu…

  • L’autonomia de centre permet donar resposta a les necessitats de cada context i de cada alumne, i el treball en xarxa permet ser objectiu i assolir un estàndard comú de qualitat d’aprenentatge.
  • L’organització del centre s’ha de pensar en funció dels objectius i de les activitats educatives que es volen fer i no al revés.
  • La barreja d’edats a les aules permet atendre la diversitat i que els nous alumnes puguin ser acollits.
  • Els grups heterogenis permeten atendre la diversitat, mentre que els grups per nivells només segreguen.
  • Cal treballar a tres bandes, alumnes, famílies i docents, i per a això el centre ha d’obrir-se i sortir al carrer.
  • Cal prioritzar la implicació dels alumnes i de les famílies més conflictius.
  • La disciplina no s’aprèn amb por, sinó amb rigor, compromís i respecte.
  • La tutoria i el seguiment individualitzat són factors clau.
  • El centre ha de ser confortable i proper als alumnes.
  • Estar assegut i sense poder sortir de classe és inhumà.
  • Les aules han de disposar de l’espai que permeti el treball individual i en equip, cal evitar les taules orientades al professor i, si convé, prescindir de taules individuals.
  • Les TIC s’han d’incorporar en l’aprenentatge fins al punt de fer-se invisibles.
  • Tots els alumnes han de poder connectar-se fàcilment a internet i projectar el seu treball al canó des de la seva tauleta.

Sobre els alumnes…

  • L’alumne ha de tenir sentiment de pertinença al centre i, per a això, cal que el centre respecti les seves emocions, les seves necessitats i la seva individualitat (els alumnes han de sentir-se reconeguts i estimats).
  • Que l’alumne sigui el centre vol dir que l’alumne tingui veu.
  • No s’ha de demanar a l’alumne que sigui el millor, cal potenciar les habilitats i les competències per a les que té millors aptituds.
  • Tots els alumnes han d’aprendre i, per tant, cal ser integradors, inclusius, i garantir l’equitat.
  • La felicitat es fomenta des de dins per mitjà del desenvolupament de l’autoconeixement, l’autoestima, la responsabilitat, l’exigència, la creativitat, l’emprenedoria, la resiliència i l’autosuperació.
  • La neurociència diu que els alumnes han d’aprendre mitjançant treball individual i també mitjançant treball en equip.

Sobre els docents…

  • El docent s’ha de formar constantment i posseir cultura d’actualització (preparació global i dinàmica).
  • El treball del docent ha de ser cooperatiu.
  • El docent no hi és per ensenyar, hi és perquè els alumnes aprenguin.
  • Un bon docent ha de ser creatiu, implicar-se intel·lectualment i ser tolerant a la incertesa per dissenyar activitats i contextos estimulants que estirin l’aprenentatge al màxim.
  • La relació entre el docent i l’alumne ha de ser humana i de molta qualitat.

Sobre les famílies…

  • La comunicació amb les famílies fomenta la confiança mútua i permet que participin i s’impliquin en el procés educatiu dels seus fills.
  • Cal obrir molt les aules perquè les famílies vegin la feina dels alumnes i s’hi impliquin.
  • El centre ha de ser proper i posar-se a disposició de les famílies per ajudar-les i assessorar-les.

Sobre les activitats de classe i el currículum…

  • Sense curiositat no hi ha interès, i sense interès no hi ha aprenentatge.
  • Cal preguntar als alumnes què els agrada i en què se senten competents, i enfocar l’aprenentatge a partir d’això.
  • Cal proposar als alumnes activitats amb les que puguin desenvolupar el pensament crític i creatiu, la comunicació i la col·laboració, saber prendre decisions i saber gestionar recursos i processos.
  • El coneixement s’ha de poder articular en situacions reals, i han de ser els alumnes els que pensin el que han de fer i per a què els servirà (aprenentatge competencial).
  • No té sentit que en una classe tots els alumnes facin el mateix a la mateixa hora, perquè cada alumne és diferent i aprèn diferent.
  • Cal garantir que participin els alumnes que d’altra manera passarien l’escolaritat com a invisibles.
  • Les activitats proposades han de ser prou riques i diversificades com per poder aportar reconeixement i satisfacció per la feina ben feta i els progressos assolits a qualsevol alumne.
  • Ni el llibre de text, ni el professor mateix, ja no poden ser les úniques ni les principals fonts d’informació dels alumnes.
  • Els deures a casa hipotequen el temps que els alumnes aprenen a través d’altres vivències i no garanteixen l’equitat però, si estan ben dissenyats, també promouen la responsabilitat.
  • Els alumnes han de poder treballar interactivament i col·lectivament per desenvolupar les competències comunicatives i l’autosuperació en els processos creatius.
  • Del coneixement compartimentat en matèries estem passant a la transversalitat esdevenint interdisciplinaris, però hem d’arribar a ser globals o adisciplinaris (l’organització per matèries deixa de tenir sentit).

Sobre l’avaluació…

  • Les proves no poden ser l’única manera de valorar l’aprenentatge.
  • L’excel·lència no és tenir el 100% d’aprovats a les PAU, sinó de treure el millor de tothom sense deixar ningú.
  • Dins l’avaluació de centre caldria fer un seguiment dels antics alumnes.
  • És útil crear avaluacions internes de competències.
  • Qualsevol cosa que fem ha de tenir un objectiu i cal preguntar-se definint indicadors si les activitats han permès assolir l’objectiu.
  • Cal fer una reflexió sobre la pràctica docent per ser rigorosos. És més, qui no creï espais de reflexió no anirà enlloc.

Sobre la innovació educativa…

  • La innovació no és una moda, sinó una necessitat que requereix una societat de canvi.
  • La transformació educativa demana treball en equip (treballar en xarxa transformant, compartint i difonent), perseverança (cal racionalitzar els esforços perquè la innovació és exigent amb el professorat, el qual no pot cansar-se i perdre la il·lusió), i reflexió i una avaluació rigorosa (cal pilotar la innovació amb indicadors d’avaluació).
  • La innovació no rau en el material, sinó en l’estructura metodològica organitzativa del centre.
  • Cal un replantejament del currículum i de l’organització del temps i de l’espai.
Comparteix