No hi ha res com que, de manera inesperada, et demanin des del Departament d’Educació un currículum personal i una entrevista a Via Augusta per convertir l’ocasió en una oportunitat per a reflexionar sobre els propis interessos professionals.

En el dia a dia de la nostra feina incidim i incideix sobre nosaltres un munt de circumstàncies que hem de gestionar des de la diversitat d’instruments que són al nostre abast i que hem d’anar incorporant de forma activa per mitjà de l’autoavaluació reflexiva i de la formació continuada.

Cada dia ens preguntem com podem fer perquè la nostra tasca incideixi millor en l’aprenentatge dels alumnes o com podem contribuir en la construcció de la societat del futur. És per això que reflexionem sobre les nostres necessitats i sobre quins són els eixos principals d’acció i de transformació que poden esdevenir més transcendents.

Tot i haver jugat posteriorment amb el Word Cloud Generator per il·lustrar allò que ja tenia clar, en el moment de redactar el meu currículum no vaig dubtar sobre els meus interessos actuals, que orbiten principalment entorn dels tres eixos següents:

  • Aprenentatge i avaluació competencials en el marc d’una educació integral.
  • Lideratge pedagògic i transformació de la pràctica educativa.
  • Gestió positiva de conflictes i atenció a la diversitat.

Aprenentatge i avaluació competencials en el marc d’una educació integral

El Decret 187/2015, de 25 d’agost, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació secundària obligatòria, on es concreten les competències bàsiques, els continguts i els criteris d’avaluació, juntament amb el Decret 119/2015, de 23 de juny, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació primària, i posteriorment els corresponents ordres d’avaluació (ORDRE ENS/164/2016 i Ordre ENS/108/2018), modifiquen els processos d’ensenyament – aprenentatge fins al punt d’esdevenir un canvi de paradigma educatiu que no podem menystenir i convertir en una simple capa de pintura. Es tracta d’un canvi que necessita de tots els esforços i de tota la comunitat educativa per fer-lo efectiu, i nosaltres, els professors i els mestres, en tenim la major de les responsabilitats. És per aquesta raó que cal fer l’esforç de moure’ns de la nostra personal posició de confort i replantejar-nos-ho tot, especialment els que ja hem creat un currículum amb el treball de molts anys, i estar disposats a reconstruir la nostra pràctica docent, sense renunciar a tot allò que sabem que funciona, és clar, però incorporant-hi noves eines i noves estratègies perquè l’aprenentatge esdevingui significatiu i els alumnes siguin capaços d’empoderar-se’n.

L’educació ha d’esdevenir efectivament inclusiva i integral, perquè només així podem pretendre aconseguir que la societat sigui efectivament inclusiva i completa. És per això que necessitem treballar transversalment les competències mitjançant metodologies amb enfocament globalitzat que impliquin al conjunt de la comunitat educativa, amb el treball per projectes, l’aprenentatge i servei, l’avaluació formativa i obrint els centres perquè formin realment part de la societat i, d’aquesta manera, puguin esdevenir-ne els motors de canvi.

És per això que més que mai sóc conscient de la necessitat de posar el nostre focus en la formació pedagògica, perquè la feina és gran i complexa, i hem d’alçar-nos i posar-nos a caminar orientats amb les millors eines. Són constants les lectures i els cursos dels quals participo perquè, tot i la meva experiència acumulada, els necessito encara i sempre per donar resposta a aquests nous reptes, formació que interioritzo i intento transferir a l’aula.

Lideratge pedagògic i transformació de la pràctica educativa

Plenament conscient de la necessitat de revolucionar la nostra pràctica docent amb l’objectiu d’educar els alumnes a través d’aquest nou paradigme pedagògic, em sento amb la responsabilitat d’esdevenir un subjecte actiu d’aquest canvi, liderant i coliderant la transformació pedagògica a l’aula, a l’equip docent, al claustre i allà on sigui, contribuint al canvi qualitatiu que la societat ens demana. És per això que vaig entendre com una oportunitat fer i acreditar el Curs de formació per a l’exercici de la funció directiva, que m’ha permès conèixer amb detall el funcionament d’un centre educatiu i treballar les competències que es consideren essencials per assumir la responsabilitat de desplegar i aplicar el projecte educatiu de centre, com són el lideratge distribuït, el lideratge pedagògic i la capacitat d’anàlisi, gestió i organització del centre per a la millora educativa. Només des d’una visió holística i participativa del funcionament del centre educatiu, de l’educació de l’alumne i de l’entorn social és possible implementar el canvi, independentment de si es fa des de la responsabilitat del càrrec de direcció o des de la responsabilitat d’un membre més del claustre.

Gestió positiva de conflictes i atenció a la diversitat

La família i el centre educatiu són “les institucions socialitzadores i educadores per excel·lència, i correspon a elles dotar als nens, als adolescents i als joves de les eines adequades per a gestionar de manera positiva els conflictes. Així, els adults del futur tindran realitzat i interioritzat un aprenentatge social afí a la cultura de la pau” (Sánchez, 2016: 33). Certament, la promoció de la cultura de la pau en el centre a través del pla de convivència entrena els alumnes a resoldre els conflictes per mitjà del respecte mutu, la comunicació i l‘acord responsable, contribuint segurament a transformar la societat del futur. Són ja molts anys des que vaig participar del programa d’innovació educativa de mediació escolar, i ara sento la necessitat de reciclar-me des d’una perspectiva actual i des de la responsabilitat d’estendre-ho activament a tots els nivells del centre educatiu.

De la mateixa manera, l’atenció a la diversitat ha passat d’entendre’s inicialment com un reforç personalitzat per a alumnes amb dificultats d’aprenentatge, a ampliar-se més tard a l’atenció a alumnes amb altes capacitats i, de manera general, a alumnes amb necessitats educatives especials. Ara, però, des de l’escola inclusiva, des de la consideració de les intel·ligències múltiples i, sobretot, a partir de la implantació de l’aprenentatge i avaluació competencials, l’atenció a la diversitat no és ja un element de suport a determinats alumnes sinó que esdevé la base pedagògica i essència del procés d’ensenyament – aprenentatge per competències, on cada alumne ha de convertir-se en l’objectiu i element regulador de la nostra programació diària a l’aula. I això, tots ho sabem, no és fàcil d’aconseguir amb 30 alumnes a l’aula, però també sabem que hi ha estratègies per aproximar-nos-hi i, per això, forma part del meu tercer eix d’interès professional.

Sánchez, M.L. (2016): Mediación educativa contextualizada. [A:] Gestión positiva de conflictos y mediación en contextos educativos. Sanchez, M.L. (Ed.). Editorial Reus: 19 – 43.

Comparteix