L’aprenentatge en xarxa: de la interacció als impactes

Dos cafès amb llet i un croissant ràpids, i un paracetamol després d’una nit de febre i tos, em preparen per a assistir amb unes mínimes condicions a la jornada “L’aprenentatge en xarxa: de la interacció als impactes“, organitzada per la Direcció General d’Innovació, Recerca i Cultura Digital del Departament d’Educació a l’Espai Bital de l’Hospitalet de Llobregat. No pretenc aquí fer-ne una crònica, però sí recollir allò que he trobat més interessant i que val la pena conservar i tenir present.

Una xarxa és el treball col·laboratiu entre agents diversos que es reconeixen en igualtat de condicions (lideratge horitzontal), cadascun partint de la visió, de la missió i dels recursos del seu propi àmbit, per assolir uns objectius comuns. L’educació és un objectiu complex i una responsabilitat que ha de ser necessàriament compartida, on tots els agents es complementin. És per això que parlar d’educació ha d’implicar parlar de xarxes. L’escola, l’institut, els professionals de l’educació i els alumnes no poden estar en una bombolla, cal crear xarxes. La xarxa del treball cooperatiu que es genera entre alumnes, entre professors i entre professors i alumnes a l’aprenentatge per projectes n’és un exemple, però és quan hi incorporem a les famílies, a les administracions locals i a les diferents entitats de l’entorn que es construeix una veritable xarxa que permet, per exemple, desenvolupar els projectes de Servei Comunitari (per cert, un bon exemple de projecte és aquell on els alumnes ensenyen llengües a pares nouvinguts!).

L’inici d’una nova xarxa es troba sempre amb dificultats sistèmiques, resistències, mandra al canvi. A més, els models no són exportables, perquè cada xarxa té la seva pròpia idiosincràsia. És per això que esdevé clau definir l’objectiu de la xarxa i que aquest objectiu sigui una aportació que beneficii a cadascuna de les parts que l’integren, de la mateixa manera que en la construcció de la xarxa els diferents agents han de poder fer aportacions qualitatives diferents, cadascuna des del seu propi perfil, i és que la xarxa no pot produir frustració a cap dels agents. Cal invertir el temps necessari per definir bé l’objectiu i arribar al consens, el que demana adaptabilitat, flexibilitat i generositat (com deia la Rosa Sensat, en educació cal perdre temps per guanyar-lo!). Cal saber també acotar la xarxa (potser des de la mateixa concreció dels objectius) perquè tot i essent plural sigui també efectiva, i que no es converteixi en un equip de tècnics. I cal també ser capaços d’avaluar l’assoliment d’objectius i d’autoavaluar-se en els processos seguits, perquè  els protocols i els procediments han d’estar al servei de l’assoliment dels objectius sense convertir-se en objectius ells mateixos (evitant, també, reunionitis!). La coordinació real d’un equip consolidat permet multiplicar i la xarxa pren valor.

La Xarxa d’Aprenentatge XAPLEC és un espai de coneixement compartit en el que cada centre surt del seu context per compartir diferents experiències. Els Plans Educatius d’Entorn promouen el pas del projecte de centre al projecte d’àmbit comunitari amb la voluntat de donar una resposta comunitària més eficaç i coordinada als reptes educatius. La Xarxa d’Escola Inclusiva orienta als docents i concreta les actuacions més ajustades a les necessitats educatives de l’alumnat. El pla Mòbils.edu és un nou programa del Departament d’Educació en el que hi participaran inicialment 100 centres educatius i que té per objectiu contribuir a la millora de les competències digitals tot apostant per l’ús educatiu dels dispositius mòbils. La Xarxa CB agrupa docents que elaboren i comparteixen activitats d’aprenentatge i avaluació competencials. La xarxa Escola Nova 21 és un referent en la transformació del sistema educatiu que beu de l’Escola Nova de la Rosa Sensat per a la societat del segle XXI. El Treball en xarxa per a una educació personalitzada és un projecte que ha procurat generar complicitats i treball compartit amb escoles i instituts de les comarques de Lleida per incorporar les claus de personalització en les seves pràctiques educatives…

Diferents xarxes treballen posant el focus en diferents aspectes, però en totes elles l’objectiu final és l’educació de l’alumne. El treball en xarxa és un canvi metodològic que canvia el centre com a institució (els centres educatius són organitzacions que aprenen. Allà on es treballa en xarxa es crea més xarxa).

La interacció és una necessitat. Els professors han d’interaccionar amb altres professors i els centres han d’interactuar amb altres centres. Com diu el proverbi africà, “Si vols arribar ràpid, camina sol. Si vols arribar lluny, ves acompanyat”. És cert que els claustres han de disposar de temps per reflexionar sobre allò que fan, i el marc normatiu no sempre acompanya. És per això que cal incorporar al treball en xarxa estratègies que permetin dinamitzar els claustres, empatia, escolta activa, debats pedagògics, però el treball en xarxa permet accedir, també, a recursos diversos que permeten mantenir activat el professorat.

L’experiència dels centres que treballen en xarxa és molt enriquidora.

A l’Institut Escola Daniel Mangrané i Escardó de Jesús (Tortosa) es treballa de forma coordinada amb les famílies, que participen en l’organització de les festivitats del centre, en el desenvolupament del projecte de recerca dels alumnes de 4t d’ESO aprofitant l’expertesa diversa de cada família, i tenen un paper molt actiu en el consell orientador de l’institut, perquè allò que s’aprèn al centre esdevé significatiu en i per a la societat que els envolta. Ells tenen molt clar que el coneixement compartit és el motor de construcció de nou coneixement.

A l’Escola Josep Carner de Badalona constaten que quan falten recursos econòmics, l’únic recurs que queda és el treball en xarxa, una xarxa espontània i altruista entre centres que permet beure de molts llocs diversos. Per a ells la crisi ha estat un motor de canvi on, defugint de modes, s’ha creat xarxa a partir de la reflexió sobre la realitat de l’escola, i en la que els conceptes d’innovació, millora i evolució es mesclen per donar resposta als seus objectius.

A l’Escola Bressol Municipal La Casa del Molí de l’Hospitalet de Llobregat fan seva la dita d’Eduardo Galeano “Molta gent petita en llocs petits fent coses petites pot canviar el món”. A l’escola bressol les famílies acaben de ser mares i pares i se senten molt implicades amb l’educació dels seus fills, i això s’ha d’aprofitar, però també s’ha de vetllar perquè es mantingui a la resta d’etapes educatives. És molt important conèixer l’entorn, escoltar els diferents agents i fomentar l’acompanyament mutu (tot el que diem ja ho sabem. Tot el que escoltem ho aprenem). La realitat de l’entorn és la base a partir de la qual s’ha de crear el Projecte Educatiu de Centre.

L’Institut Manuel Vázquez Montalbán de Sant Adrià de Besós i l’Institut Bernat el Ferrer de Molins de Rei coincideixen en posar en relleu la importància de la pràctica reflexiva, la importància de compartir experiències i la importància de coordinar-se entre Primària i Secundària. Apunten que la formació interna de centre és la base de la pràctica reflexiva en equip. De fet, quant de temps es parla de pedagogia a les reunions? Cal potenciar l’oportunitat de compartir dins l’aula la pràctica docent, dissenyar programacions didàctiques amb avaluació competencial compartida, i és important desengoixar-se de donar tots els continguts. Això sí, el centre no pot dependre de propostes o projectes insostenibles a llarg termini, que depenguin d’una determinada persona o que depenguin de la despesa de temps personal.

A l’Escola Joaquim Ruyra de l’Hospitalet de Llobregat tenen molt clar que l’èxit escolar ha de ser un èxit acadèmic però també un èxit social. És per això que les famílies formen part del centre des del principi, compartint experiències i promovent comissions mixtes on el diàleg és igualitari, de qualitat i argumentat. Ells no en tenen cap dubte, si cal una reunió amb els pares per a explicar què fan vol dir que alguna cosa falla!

A l’Institut Vall de Llémena de Sant Gregori (Girona) tenen present allò que va escriure Philippe Perrenoud: “L’avaluació, si la toqueu, ho he de canviar tot”, i saben que per transformar el centre cal anar a poc a poc, començant per un petit grup, el grup impulsor, i anar fent taca d’oli. No dubten, però, de la necessitat que l’avaluació sigui al llarg de tot el procés d’aprenentatge i que, en paraules de la Neus Sanmartí, “només un mateix és capaç de corregir-se”.

El Conseller d’Educació, en Josep Bargalló, clou la jornada fent una aposta ferma pel treball en xarxa perquè la innovació als centres no esdevingui una adopció, un tallar i enganxar, d’altres projectes, sinó la creació de nous projectes que donin resposta als particulars objectius previstos, i cal el treball en xarxa perquè sigui possible passar de la innovació a la millora de la pràctica educativa (en el que ja és el leitmotiv del conseller: cal fugir del màrqueting educatiu al que va associada la paraula innovació i cercar la millora educativa). Les xarxes, que formen part de l’autonomia de centres, han de ser dinàmiques, vives i fluïdes, i han de permetre la transferència i l’empoderament a tothom i per a tothom. “Has de sentir que formes part de la xarxa i que la xarxa forma part de tu.” El Departament d’Educació fa una aposta ferma per les xarxes. Així, el nou Pla Director de Formació contemplarà l’Eix Xarxa, i el 9è Congrés Educació i Entorn serà “Transformació educativa, xarxes i lideratge pedagògic”.