Entrevista a Carlo Petrini (primera part)

carlo-petrini.jpg PROFESSIÓ : Gastrònom i fundador del moviment Slow Food. EDAT : 56 anys. FORMACIÓ: Sociologia, però en gastronomia es considera autodidacta. CREDO: Agnòstic convençut. AFICIONS: Música popular, la bona companyia i els viatges. SOMNI: Que totes les persones del món mengin tots els dies : “Que n’hi hagi gent que mor de fam és la major vergonya del planeta”

 

“LA GASTRONOMIA HA DE SER DEFENDIDA I SALVAGUARDADA COM A PART DEL PATRIMONI CULTURAL D’UN PAÍS”

 

Irene Hdez Velasco. Bra (Piamonte). – Si la vostra idea d’un gastrònom és la d’un sibarita mundà i frívol obsessionat tan sol amb procurar-se menjars deliciosos, oblideu-vos. Carlo Petrini és un gastrònom i li encanta menjar bé, si, però també és la mostra vivent de que la cuina pot ser un arma política. En contraposició amb l’infame fast-food, aquest italià elegant i lànguid va fundar fa gairebé 20 anys Slow Food, una incansable organització, la qual treballa, proposa, defen, ataca, publica i organitza. Tot això, en contra de la estandardització del gust i reivindicant l’extraordinari plaer sensorial que es pot obtindre d’una bona escudella muntanyesa, d’un gaspatxo preparat a l’antiga usança o d’un formatge artesà. Al cap i a la fi, Petrini considera que les tradicions gastronòmiques tenen la categoria de bens culturals i que, com si d’un quadre o una escultura es tractesin , han de comptar amb la protecció dels governs.

 

Amb quasi 100.000 associats a 107 països, la filosofia del moviment posat en marxa per aquest cavaller es basa en la defensa del plaer gastronòmic i en la recerca de ritmes vitals més lents i meditats. Però no solament això. Petrini -que tracta habitualment amb gent tan diversa com Carles d’Anglaterra o l’activista Vandana Shiva, així com amb ecologistes, economistes i acadèmics- s’ha convertit als darrers anys en el líder mundial dels pagesos al defendre un model agrícola menys intensiu i més net que respecti els coneixements de les comunitats locals. Per això la revista dels Estats Units Time, el va reconèixer al 2004 com un dels 100 herois europeus.

 

PREGUNTA: Vostè sosté que preservar la cultura gastronòmica d’un país és tan important com salvaguardar el seu patrimoni artístic o els seus monuments històrics. Per què?

 

RESPOSTA: Perquè la gastronomia forma part de la nostra identitat cultural. A la natura trobem la matèria primera. Però nosaltres, per alimentar-nos, transformem el producte. I aquest acte de transformació és un acte cultural. La cuina és un acte cultural. Per això jo crec que la gastronomia ha de ser defensada i salvaguardada com a part del patrimoni cultural d’un país. Però atenció: la identitat cultural no és una cosa rígida. No existeix identitat sense intercanvi i , per tant, la identitat cultural està subjecta a modificacions. Vol un exemple? La majoria de la gent considera que el plat típic dels italians és la pasta amb tomàquet. Doncs bé: ni la pasta ni el tomàquet son italians. El nostre plat nacional és fruit de l’intercanvi, i és l’intercanvi el que construeix la nostra identitat.

 

P: Esta en perill la gastronomia?

 

R: La situació és bastant greu. Sobre tot perquè la terra mare pateix estrès. Hem exagerat amb l’ús de pesticides i adobs químics i la terra està cansada. I a això s’ha d’afegir que cada dia perdem varietats genètiques de verdures, fruites, animals… Hem tret massa de la natura. Hem aplicat els conceptes industrials a l’agricultura, i aquest és l’origen de la preocupant situació actual, una situació que és ambientalment insostenible. Sí, estem en perill.

 

P: És la indústria alimentària la responsable d’aquesta situació?

 

R: En gran mesura sí. El problema de la indústria alimentària és que cada cop és més invasiva. Avui, els aliments es fabriquen seguint els postulats d’una sort de disseny alimentari: a través d’aromes, exaltadors del gust, conservants, colorants… Els nostres gustos son manipulats als laboratoris químics. Especialment el dels nens, els quals son condicionats. Això és una cosa gravíssima a països com Itàlia, Espanya, França o Grècia, països mediterranis on la cultura alimentària sempre ha sigut patrimoni dels pagesos i de les classes treballadores lligades a la terra. (continuarà)

Diari El Mundo, dissabte 3 de desembre de 2005. Isabel Hernàndez Velasco

 

Traducció JJ Sebastià

2 thoughts on “Entrevista a Carlo Petrini (primera part)

  1. Tom

    An academic essay should answer a question or provisional thesis in mind. We respect your and your children’s privacy and urge children to check for a privacy policy at any site that asks them for any information about themselves.
    writemyessay

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *