L’any passat comentava el meu ressentiment cap a la sisena hora. Vull estrenar aquest curs amb una dibuix que m’ha agradat molt. Per començar, vol ser un homenatge al llibre FRATO, 40 anys amb ulls d’infant ; i per seguir, és un clam a no avorrir els nostres alumnes aplicats amb tasques incongruents. Pensem bé si val la pena posar algunes feines i aprofitem les nostres hores lectives… a tots ens agradava jugar!
