Segur que aquest títol us ha fet pensar en algun conte ben conegut. Aquests dies he estat llegint “Contes d’Islande”editat per l’école des loisirs. És un llibret amb cinc contes tradiconals islandesos força entretinguts, llunyans i propers a la vegada, com la majoria dels contes.
Una de les activitats de comprensió lectora que plantejo a vegades és donar el títol i el primer paràgraf d’un conte (on normalment es concentra tot el pla de lectura) i demanar a l’alumnat que el continuï per escrit remarcant “de forma coherent” .
Si creiem que realment l’incipit centra perfectament tota la història, aquesta activitat ens servirà per observar la riquesa de l’intertext de l’alumnat, és a dir, copsar si han activat els referents que calia per continuar la història. A la vegada, en aquest incipit tots els elements són trascendents: en la mesura que es desenvolupin, observarem la familiaritat amb el món literari.
Proposar aquesta activitat amb textos d’altres cultures sembla molt interessant (ara que la multiculturalitat abandera els currículums) ja que evita el referent directe, cal un esforç d’inferència que ens sedueix força. Un dia parlarem d’algunes versions de la història de Polifem realment fascinants. Avui us deixo l’incipit de Vilfrídur plus-belle-que-Vala.
Il était une fois un couple que habitait dans une ferme; on ne mentionne guère le nom du paysan, mais sa femme s’appelait Vala. Elle était belle mais elle avait le coeur dur. Ils eurent une fille qui s’appelait Vilfrídur et, comme on la trouvait encore plus belle que sa mère, on la surnommait “plus-belle-que-Vala”. La mère en était très affectée et c’est pourquoi elle haïssait sa fille.
La història està clara, no? Quedaríeu parats de les semblances i de les diferències. I si heu arribat fins aquí, què us sembla l’últim conte:
Búkolla et la petite fille
Il y avait une fois un homme et une femme qui vivaient dans une chaumière; ils avaient trois filles, qui se nommaient Sígrídur, Signy et Helga. Ils aimaient bien Sigrídur et Signy, mais pas Helga, qui passait tout son temps à remuer les cendres.
I bé, per acabar un enllaç que us pot resultar curiós: http://pedagogie.ac-toulouse.fr/ien31-rieux/article.php3?id_article=335